WordPress.com



Ariadna GutiérrezEducació ètico-cívicaLA CERCA DE LA FELICITAT:En aquesta dissertació tractaré el tema de la cerca de la felicitat. He escollit aquest tema ja que considero que és un tòpic molt tractat del qual vull aprendre més ja que, com a tothom, m’agradaria trobar la felicitat absoluta i per això necessito saber com fer-ho o, fins i tot, si és possible. La cerca de la felicitat ha estat objecte de molts estudis, llibres, treballs...al llarg dels anys i cadascun diu coses diferents. El que és cert és que, probablement, és la cosa més buscada per tothom i que la immensa majoria aspira a trobar-la. Tot i que sempre ha estat un tema molt discutit, últimament se’n parla molt més ja que en la situació en la que ens trobem (crisi, inseguretat, retallades...) la gent busca ser feli? més que mai i cada vegada hi ha més llibres d’autoajuda que diuen saber com donar-te aquesta felicitat.Per tractar aquesta dissertació prosseguiré de la següent manera: en primer lloc, buscaré la definició de felicitat a l’IEC. Seguidament, parlaré dels estudis i teories que estan a favor o que creuen que és possible trobar la felicitat. Comen?aré amb un estudi segons el qual la felicitat depèn dels amics i ho complementaré amb un altre que parla de l’associativitat. Després, tractaré un estudi sobre la gratitud. En quart lloc, parlaré d’un estudi que s’ha fet sobre els propòsits de la vida i ho complementaré amb un altre sobre genètica. Després parlaré del que és considerat l’estudi sobre la felicitat més important de la historia. Per últim, parlaré d’Aristòtil i Epicur i citaré altres teories religioses i filosòfiques. Després parlaré de dues teories que s’oposen a la felicitat: el nihilisme i el fatalisme. Finalment, faré una conclusió expressant la meva opinió sobre el tema.Segons el diccionari de l’IEC (Institut d’Estudis Catalans) la felicitat és un estat de l’ànim plenament satisfet. Per tant, entenem que per a trobar aquesta emoció hem d’estar satisfets totalment amb nosaltres mateixos i amb l’exterior. Però com aconseguim això?Segons un estudi realitzat pel psicòleg Richard Tunney de la Universitat de Nottingham, en el qual es van preguntar a 17.000 persones, per ser feli? és essencial tenir amics. Així va veure que la gent que està molt satisfeta amb la seva vida és aquella que té més de 10 amics. En canvi, la gent que té menys de 5 amics només té un 40% de possibilitats de ser feli? i es sent més insatisfeta amb la seva vida. Un altre estudi realitzat pel sociòleg Ruut Veenhoven, va arribar a la conclusió que els pa?sos on la gent és més feli? són aquells on hi ha més associativitat. Això ho va demostrar ja que Dinamarca (el país on més gent és feli?) és el que té un percentatge més alt (92%) de gent que participa en activitats col·lectives. Això fa que augmentin les possibilitats de fer amistats i que disminueixi el nombre de persones que es senten molts cops s’ha comprovat, la gratitud ens porta a la satisfacció vital que inclou la felicitat. D’acord amb un estudi recent publicat a la revista “Personalidad y diferencias individuales” fet a 246 persones de 21 anys, s’ha demostrat que la gent materialista tendeix a ser menys feli? ja que estan menys satisfets i tenen menys gratitud. Segons el professor Martin Seligman, una forma senzilla d’experimentar la gratitud i, per tant, aconseguir la felicitat, és escriure tres coses bones que t’hagin passat cada dia. Va demostrar que la gent que seguia aquesta rutina era més feli? que la que no ho feia.D’acord amb un estudi recent publicat a National Academy of Sciences (PNAS) la felicitat es caracteritza per tenir un propòsit o un sentit a la vida. Sempre es descriu la felicitat com a una emoció egoista ja que només es pensa en un mateix, però segons aquest estudi som més feli?os quan som generosos, quan veiem que estem ajudant al món i fent quelcom més enllà de nosaltres. Com diuen els autors d’aquest estudi “A pesar de que ser feliz es sentirse bien, el significado se deriva de contribuir a los demás o para la sociedad de una manera más grande”. Dos dels autors d’aquest estudi (Cole i Fredrickson) juntament amb altres científics, també van demostrar que les persones que diuen ser felices però que no tenen un propòsit tenen la mateixa expressió gènica a la sang que les persones que pateixen malalties cròniques. En canvi, les persones que tenien un propòsit, tot i que no creguessin ser felices, mostraven una desactivació de les respostes a l’estrés i l’adversitat. Per tant, van concloure que la felicitat depèn de les nostres metes personals.Es diu que l’estudi més important fet mai sobre la felicitat és el que van dur a terme William Thomas Grant?y?Lewis Terman durant setanta cinc anys (és l’estudi longitudinal més llarg de la història). Aquest estudi va seguir a 237 estudiants de Harvard i 332 ciutadans de Boston sense antecedents durant la seva vida. George Valliant (comen?à a treballar a l’estudi el 1966) va dir sobre aquest que “Los setenta y cinco a?os y veinte millones de dólares gastados en el Grant Project apuntan a una única conclusión que se puede reducir a cinco palabras: “la felicidad es el amor. Punto”. Així doncs, segons aquest estudi, l’amor ens porta a la felicitat.Per altre banda, des de fa més de 2.000 anys hi ha un debat sobre si la felicitat depèn de sentir-se bé, com deia Epicur; o en fer el bé i ser bona persona com creia Aristòtil. Per Epicur la felicitat consisteix en gaudir intel·ligentment dels plaers de la vida i evitar el dolor. Ell creia que per arribar a la felicitat s’havien de moderar els plaers universals i necessaris, evitar en la mesura del possible els plaers universals i no necessaris i s’havien d’evitar els no universals i no socials, juntament amb la por i el dolor per evitar conseqüències desagradables. En canvi, Aristòtil creia que la felicitat només es pot trobar si desenvolupem les nostres capacitats, especialment la prudència. Les persones prudents saben com comportar-se en cada situació i, per això, obtindran sempre la felicitat. Tot i que el seu objectiu és el mateix, les dues teories són molt diferents. També hi ha altres teories religioses o filosòfiques com el budisme que creu que només s’arribarà a la felicitat quan s’arribi al nirvana (moment en que l’ànima ja no té desitjos); l’esto?cisme que diu que hem d’acceptar tot el que passa ja que és cosa del destí; la fe cristiana creu que la felicitat va lligada amb l’amor a Déu i al prògim; els utilitaristes valoren els plaers i els actes altruistes, fomentats per la simpatia; per l’ètica contemporània la felicitat es basa en l’autorealització personal. Però també hi ha teories que defensen que la felicitat no existeix o que és impossible de trobar. El nihilisme creu que la vida no té sentit, per tant, qualsevol valor no existeix. ?s per això que creuen que la cerca de la felicitat és inútil ja que és impossible trobar-la. El fatalisme afirma que el destí és fruit de l’atzar i que, per tant, només podem trobar la felicitat si ens és donada. Així doncs, hem d’acceptar el que ens ha tocat i pot ser que mai siguem feli?os.Per concloure, voldria dir que jo si crec que la felicitat existeix i que és possible trobar-la. Però per mi, no només s’ha de seguir una d’aquestes teories, sinó que totes t’aporten quelcom que al sumar-ho farà que trobis la felicitat. Per exemple, si tenim molts amics però no tenim un objectiu a la vida, probablement no serem feli?os ja que no estarem a gust amb nosaltres mateixos. En canvi, si cultivem totes aquestes teories i intentem fer petites coses per a ser més feli?os, estic segura de que en algun moment ho serem. Tot i que, per a mi, la felicitat absoluta no existeix. Penso que per a ser feli?os ens hem de sentir bé amb un mateix i amb el que ens envolta. Citant a Mahatma Gandhi “La felicidad se alcanza cuando, lo que uno piensa, lo que uno dice y lo que uno hace están en armonía”. ................
................

In order to avoid copyright disputes, this page is only a partial summary.

Google Online Preview   Download