5 - Periòdic Digital del CEIP Azorín



[pic]

[pic]

[pic]

ÍNDEX

1.PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE

2.CONCRECIÓ CURRICULAR

3.ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES I EXTRAESCOLARS

4. DISSENY PARTICULAR PROGRAMA DE NORMALITZACIÓ BILINGÜE

4.1CRONOGRAMA DE LA INCORPORACIÓ DE LA LLENGUA ANGLESA

4.2 VALORACIÓ DE L’APLICACIÓ DEL PROGRAMA

5. VALORACIÓ DEL PLA DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA

6. ACTUACIONS DE COMPENSATÒRIA

7. CONVIVÈNCIA EN EL CENTRE

1. PROJECTE CURRICULAR

2. PAT

3. RRI

8. RESULTATS ACADÈMICS

8.1 RESULTATS DE L’AVALUACIÓ FINAL DE L’ALUMNAT

8.2 VALORACIÓ DELS RESULTATS FINALS

9. ÓRGANS UNIPERSONALS

9.1 EQUIP DIRECTIU

10. ÒRGANS DE COORDINACIÓ DOCENT

10.1 COMISSIÓ DE COORDINACIÓ PEDAGÒGICA

11. ANÀLISI DEL CURS ESCOLAR PER CICLES

11.1 EDUCACIÓ INFANTIL

11.2 PRIMER CICLE D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA

11.3 SEGON CICLE D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA

11.4 TERCER CICLE D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA

12. ÒRGANS COL·LEGIATS

12.1 CLAUSTRE

12.2 CONSELL ESCOLAR

13. ESPECIALITATS

13.1 EDUCACIÓ FÍSICA

13.2 ANGLÉS

13.3 RELIGIÓ

13.4 MÚSICA

13.5 EDUCACIÓ ESPECIAL PEDAGOGIA TERAPÈUTICA P.T.

13.6 EDUCACIÓ ESPECIAL AUDICIÓ I LLENGUATGE A.L.

13.7 MEMÒRIA DEL SERVEI PSICOPEDAGÒGIC SPE

14. ALTRES ACTIVITATS

14.1 PROJECTES DE FORMACIÓ

15. SERVEIS COMPLEMENTARIS

15.1 VALORACIÓ DEL SERVEI DE TRANSPORT ESCOLAR

15.2 MEMÒRIA DEL MENJADOR ESCOLAR

15.3DADES I BALANÇ DEL MENJADOR

16. INFORME DEL CONSELL ESCOLAR

1. PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE

El nostre P.E.C., va ser aprovat en Consell Escolar el dia 12 de desembre de 1995, és objecte de freqüents revisions i modificacions; així doncs, anem adequant els objectius, la metodologia i l’estil educatiu al context i peculiaritats del nostre centre.

Els canvis més importants es refereixen principalment al tema de la convivència, de la Qualitat i al Pla d’Acció Tutorial (P.A.T.) Així doncs, l’última revisió del nostre PEC, ara fa dos cursos, va estar encaminada a l’adequació i la creació de nous programes per al nostre Pla d’Acció Tutorial.

2. CONCRECIÓ CURRICULAR

En aquest curs s’ha elaborat al centre el pla de millora anomenat “Resolució de Problemes”.

La decisió d’abordar aquest pla es prengué en Claustre després d’observar els resultats que obtenia el centre en les avaluacions diagnòstiques. L’elaboració d’aquest pla s’assignà a un dels grups de qualitat que habitualment treballà desenvolupant plans de millora.

Entre les mesures que proposà el grup cal destacar l’assignació d’una sessió setmanal per al treball en resolució de problemes. A més a més també cal destacar que al segon i tercer cicle s’implementa aquesta mesura amb el desdoblament del grup.

Els resultats encara no són visibles, però esperem que les mesures preses i els esforços tant de mestres com del centre, tinguen uns resultats possitius.

3. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES I EXTRAESCOLARS

A principi de curs i per a que queden reflectides dins de la Programació General Anual, cada cicle fa la proposta d’activitats extraescolars i eixides pel poble.

Per a triar les excursions fora del poble, tenim en compte els següents aspectes:

• Temporalització: Realitzar una excursió per trimestre

• Didàctica: Que les activitats tinguen relació amb el projecte o tema donat en eixe moment a l’aula.

• Econòmic: Que siguen activitats gratuïtes o no molt cares (Donat la varietat d’alumnat que tenim amb diferents nivells socio-econòmics)

• Llengua: Sempre que siga possible, que l’activitat es desenvolupe en llengua valenciana.

A més sempre tenim en compte una sèrie d’objectius abans de programar una activitat:

▫ Consolidar aspectes treballats durant els projectes estudiats a l’aula.

▫ Conviure amb els companys i desenvolupar actituds de respecte i tolerància.

▫ Treballar la imaginació i la investigació com a eines per solucionar problemes i adquirir nova informació.

▫ Aprendre a treballar en equip.

▫ Gaudir i apreciar la natura i les seues possibilitats com a espai d’oci.

▫ Consolidar objectius treballats als Projectes de a l’aula

▫ Convivència entre els nens de I-3, I-4, I-5, 1r i 2n, i els alumnes de L’Arc

Les activitats extraescolars realitzades aquest any han segut:

• Visita a un taller de terrisseria d’Agost, relacionat amb el Projecte de Benvinguda de Principi de curs, al voltant de l’antiga Grècia ” (1r Trimestre Infantil i Primer Cicle)

• Visita a les instal·lacions de la Policia Local de Novelda (Infantil i Primer Cicle2n trimestre)

• Campament de colònies a Fontés a Castalla (Infantil i Primer Cicle.)

• Viatge Fi de curs a un Parc Aquàtic a Rojales (Tot el centre)

• Contacontes i teatre a la Casa de Cultura

• Visita al “marjal Blanco” i l’arenal de l’Almortxo” (3r cicle)

• Visita a les pistes de Galotxetes del poliesportiu de la localitat.

• Viatge Fi de Curs final 2N cicle a Benagèber (4T)

• Viatge Fi de Curs (6é)

Destaquem a més les celebracions realitzades al nostre centre:

o La Castanyera

o Visita a les atraccions de la Fira de Monòver

o Festival de Nadal

o Dia de la Pau

o Carnestoltes

o Dijous de berenar

o Dia dels iaios

o Festa fi de curs amb activitats lúdiques i jocs d’aigua

o Festival final de curs

Des de l’àrea d’E.F. també s’han realitzat una sèrie d’activitats extraescolars com la participació en activitats de multiesport ( 1r i 2n curs), a les jornades d’atletisme ( des de 3r fins a 6é) i com a novetat aquest any s’ha fet una visita a la piscina municpal ( des de 3r fins a 6é).

A més, des de l’àrea de religió tots els anys es realitza per als alumnes de 6é una Convivència –Acampada. L’activitat ha segut positiva degut a la participació activa dels alumnes i dels mestres i la consecució del objectius que es pretenia aconseguir; es a dir, conviure fora de l’àmbit escolar amb xiquets i xiquetes d’altres escoles de la comarca, mostrar respecte per la natura i les persones del seu entorn i participar de manera activa i amb respecte a l’Eucaristia allí celebrada.

La valoració general de les activitats extraescolars realitzades aquest curs és positiva. Els alumnes han aprés determinats continguts d'una manera més pràctica i lúdica. Els continguts treballats durant aquestes activitats han sigut de diferents àrees: esportives, culturals, acadèmiques...

Utilitzem un document elaborat per cicles i aprovat en claustre, per a la organització de les activitats, en la que repleguem: data d'entrega de la 1ª nota per als pares, data de la nota recordatori, dades dels xiquets, telèfons, autobusos, localització geogràfic del lloc de l'excursió, incidents, relació i tracte amb els monitors, valoració de l'activitat....

A més, als cicles d'Infantil i Primer cicle, hem introduït a les notetes informatives per a les famílies, els objectius de les activitats i la seua relació amb el projecte que estem estudiant en eixe moment.

Enguany s’han establert, com a novetat, i tenint en compte la proposta de millora del curs anterior, unes activitats extraescolars de Final de Cicle per als cursos de: I-5, 2n, 4t i 6é, i que es pretén que s’establisquen de forma estructurada per a tots els anys.

La coordinació amb l'Arc per a la realització de les activitats extraescolars i altres celebracions ha segut bona, però encara es podria millorar un poc sobretot, a l'hora del compliment dels plaços, de confirmació de places...

PROPOSTES DE MILLORA:

- En segon i tercer cicle, comunicar a les famílies els objectius i continguts didàctics que van a treballar-se en cada activitat extraescolar) (CENTRE)

- Realitzar i proposar un projecte més ambiciós envers la piscina per a ensenyar a nadar els xiquets . (CENTRE i AJUNTAMENT)

- De l’àrea d’E.F: Continuar amb la preparació de les activitats extraescolars abans, durant i després de la realització. (CENTRE)

- Disposar de més activitats extraescolars subvencionades (AJUNTAMENT/CONSELLERIA)

- Ajudar i motivar a tots el centres de Monòver mitjançant una campanya de la Regidoria d’Educació per a que tot l’alumnat de 6é de religió del municipi assistisca a la convivència. (AJUNTAMENT)

- Demanar ajuda econòmica a l’AMPA del col·legi , per tal de baratar l’excursió (CENTRE)

4. DISSENY PARTICULAR DEL PROGRAMA D’EDUCACIÓ BILINGÜE

Enguany al nostre centre hem continuant aplicant el programa plurilingüe: valencià, castellà i llengua anglesa; introduint aquesta a partir d'Infantil de 4 anys. La proporció de l'ús vehicular del valencià, del castellà i de la llengua anglesa ha estat establert de la següent manera:

4.1. CRONOGRAMA DE LA INCORPORACIÓ DE LA LLENGUA ANGLESA EN EL CICLE D' INFANTIL

| | | | |

| |VALENCIÀ |CASTELLÀ |LL. ANGLESA |

| | | | |

| |CONEIXEMENT SÍ MATEIX IA | | |

|3 ANYS |AUTONOMIA PERSONAL | | |

| |MEDI FÍSIC, NATURAL, SOCIAL I | | |

| |CULTURAL | | |

| |LLENGUATGES: COMUNICACIÓ I | | |

| |REPRESENTACIÓ | | |

| |(22'5 h.) | | |

| | | | |

| |CONEIXEMENT SÍ MATEIX IA | | |

|4 ANYS |AUTONOMIA PERSONAL | | |

| |MEDI FÍSIC, NATURAL, SOCIAL I | |ÀMBITS D’EXPERIÈNCIA |

| |CULTURAL | |( 2 SESSIONS ½ H.) |

| |LLENGUATGES: COMUNICACIÓ I | | |

| |REPRESENTACIÓ | | |

| |(21'5 h) | | |

| | | | |

| |CONEIXEMENT SÍ MATEIX IA | |ÀMBITS D’EXPERIÈNCIA |

|5 ANYS |AUTONOMIA PERSONAL | |(2 SESSIONS ½ H.) |

| |MEDI FÍSIC, NATURAL, SOCIAL I | | |

| |CULTURAL | | |

| |LLENGUATGES: COMUNICACIÓ I | | |

| |REPRESENTACIÓ | | |

| |(21'5 h) | | |

CRONOGRAMA PER A LA INCORPORACIÓ DE LA LL. ANGLESA AL PROGRAMA D'IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA

| | | | |

| |ÀREES EN VALENCIÀ |ÀREES EN CASTELLÀ |LLENGUA ANGLESA |

|3 ANYS | | | |

| |DIFERENTS ÀMBITS D’EXPERIÈNCIA | | |

| |(22'5 h.) | | |

|4 ANYS | | |1 h. |

| |DIFERENTS ÀMBITS D’EXPERIÈNCIA | |(2 sessions de 30 minuts) |

| |(21'5 h.) | | |

|5 ANYS | | |1 h. |

| |DIFERENTS ÀMBITS D’EXPERIÈNCIA | |(2 sessions de 30 minuts) |

| |(21'5 h.) | | |

| | | | |

|1r DE PRIMÀRIA |TOTES | |ANGLÉS |

| |(20’5 h.) | |(2 h.) |

|2n DE PRIMÀRIA |TOTES |CASTELLÀ |ANGLÉS |

| |(16'5 h.) |(4 h.) |(2 h.) |

| | | | |

|2n CICLE DE PRIMÀRIA |VALENCIÀ | | |

| |CONEIXEMENT MEDI | | |

| |MATEMÀTIQUES |CASTELLÀ | |

| |EDUCACIÓ ARTÍSTICA |(4'5 h.) |ANGLÉS |

| |EDUCACIÓ FÍSICA | |(2'5 h.) |

| |(14 h.) |RELIGIÓ | |

| | |(1'5h.) | |

| | | | |

|3r CICLE DE PRIMÀRIA |VALENCIÀ | | |

| |CONEIXEMENT MEDI |CASTELLÀ | |

| |MATEMÀTIQUES |(4'5 h.) |ANGLÉS |

| |EDUCACIÓ ARTÍSTICA | |(3 h.) |

| |EDUCACIÓ FÍSICA |RELIGIÓ | |

| |(13'5 h.) |(1'5 h.) | |

4.2 VALORACIÓ DE L’APLICACIÓ DEL PROGRAMA

Per a poder aplicar aquest programa, al Centre comptem amb dos professors definitius amb titulació d'angles que són els que s'han encarregat d'impartir les classes d'angles a infantil i a primària.

| |SITUACIÓ ADMINISTRATIVA |

|HABILITACIONS | |

| |MESTRE DEFINITIU |

|ANGLÉS |(anglès Infantil 4 i 5 anys / 1r i 2n Cicle |

| |de Primària) |

| |MESTRA DEFINITIVA |

|ANGLÉS |(tutora 4t / Anglès 3r Cicle de Primària) |

|PRIMÀRIA | |

El programa s'ha aplicat amb normalitat i els seus resultats han segut satisfactoris. Considerem l’aprenentatge de les llengües s'ha de fer des d’una perspectiva integradora , és a dir, pensem que el coneixement de la tercera llengua (la llengua anglesa) incrementarà la competència en les altres dues llengües del currículum.

Així doncs, introduir la llengua anglesa al cicle d’Educació Infantil ( 4 i 5 anys) ha segut una eina de creixement personal. Saber la llengua anglesa ens ajuda a desenvolupar-nos millor en la vida quotidiana, a ser persones més competents i més obertes a les oportunitats d’una societat cada vegada més oberta i plural, però també més competitiva.

Per això valorem molt positivament l'aplicació d'aquest programa plurilingüe.

PROPOSTES DE MILLORA

- Posar en marxa per al curs 2011/12 el programa d’immersió lingüística enriquit (PILE). Així augmentarem les hores en anglès, per tal d’aconseguir una major competència en la llengua anglesa per part del nostre alumnat (CENTRE). Les àrees que es podrien donar en anglès serien la plàstica i la religió (ja que la mestra de religió catòlica del nostre centre, és a més especialista d'anglès)

5. VALORACIÓ DEL PLA DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA

El nostre centre aplica el Programa d’Immersió Lingüística. S’ha aplicat amb normalitat; tots els mestres del centre tenen la capacitació per a impartir les classes en valencià i un bon nivell de competència oral i escrita.

Pel que fa als llibres de text, els de les àrees que s’imparteixen en valencià, estan en valencià, ajustant-se a la normativa vigent; a més, els materials complementaris que utilitzem, també són en valencià.

Quan programem una eixida (activitat extraescolar, teatre), sempre tenim en compte la llengua en la que es realitza l’activitat, prioritzant sempre les activitats en valencià. Hem de dir, que donat que l’oferta d’activitats en llengua valenciana és insuficient, moltes vegades ens vegem obligats a triar -les en castellà..

Des de la Direcció del Centre, i des de les tutories, totes les circulars i notes informatives per a pares, eixen del centre en valencià. Si algun pare té dificultat en entendre la nota, el tutor, o algun membre de l’Equip Directiu, no té cap inconvenient en explicar-li el contingut de la mateixa.

Les reunions de pares les fem també en valencià i tan sols amb famílies d’origen estranger ens dirigim en altre idioma.

Aquest curs hem continuat aplicant el programa plurilingüe, amb uns resultats molt satisfactoris. A més, ens han concedit per al proper curs, l’aplicar el programa plurilingüe enriquit en la llengua anglesa.

PROPOSTA DE MILLORA:

- Ser insistents i seguir demanant a l’Ajuntament que oferte als centres educatius major quantitat d’activitats en valencià. Enviar-li cartes a principi de cada curs amb el recolzament del Consell Escolar. (AJUNTAMENT)

6. ACTUACIONS DE COMPENSATÒRIA

Atenent al principi d'igualtat en l'exercici del dret a l'educació, en aquells alumnes que presenten una situació de desavantatge per raons de:

- capacitat econòmica desfavorida,

- nivell social o lloc de residència en zones social i culturalment amb moltes mancances,

- incorporació tardana al sistema educatiu

- desconeixement dels idiomes oficials per ser emigrants o refugiats,

- pertinença a minories ètniques

I per tal de propiciar atenció a la diversitat d'interessos, motivació i capacitats de l'alumne amb les necessitat de compensació educativa, amb la finalitat de que aquest determinat alumne supere la situació de desigualtat i puga arribar als nivells que per a cada etapa s'estableixen als diferents marcs legals, s’ han atès 16 xiquets a jornada completa.

6.1 OBJECTIUS

- Promoure i desenvolupar mesures que afavorisquen l’acollida i inserció educativa de l'alumnat.

- Elevar el nivell d'autoestima.

- Motivar als alumnes per a realitzar aprenentatges significatius.

- Establir mesures de recolzament per a la consecució dels objectius educatius.

- Augmentar el nivell de competència curricular.

- Adaptar activitats escolars a les necessitats individuals de cada alumne.

- Realitzar un seguiment continuat dels alumnes.

- Evitar l'abandonament escolar de l'alumnat implicat.

- Garantir el desenvolupament harmònic del xiquet.

- Adaptació estratègica i metodològica.

Els objectius establerts ha sigut adoptats per les famílies, equip docent i altres entitats externes al centre que interactuen amb els alumnes, en algun cas.

6.2 ACTIVITATS I MATERIALS CURRICULARS

Hem treballat amb profusió el vocabulari mitjançant el diccionari de imatges, la lectura, la conversa i amb la realització d’un diccionari propi buscant imatges als àmbits més quotidians (revistes, propagandes,etc.)

Hem fet exercicis de comprensió, expressió i redacció amb lectures motivadores i amb lectures que dotaren als alumnes de informació de les nostres costums, tradicions i de la realitat del nostre i seu entorn.

Hem ampliat el registre de l ‘alumne per tal de que siga capaç de fer una valoració de la llengua amb actitud crítica.

S'han realitzat, acompanyant als materials curriculars i didàctics més tradicionals (quaderns, fitxes, diccionaris, llibres, dominós, lletres de goma...) una sèrie d'activitats per afavorir el desenvolupament de les habilitats bàsiques abans de llegir (accedir al llenguatge). Activitats tals com:

- Imitació: Anem de compres (cada alumne amb signes i sense parlar indicarà allò que ha comprat). Es pot substituir per anar al zoo, al cinema, a la fira, ...

- Atenció: demanar als xiquets que facen un dibuix amb els elements determinats, o bé ordenar elements, una història, ... mentre escolten les ordres.

- Relaxació: Les ones del mar, Els segadors, ...

- Memòria: La caixa màgica, Qui falta?, No et mogues, ...

Així com altres activitats motivadores per a l'alumnat: El llibre de les meues coses preferides, Les lletres del meu nom.....

L'organització flexible del centre, permet l'atenció educativa diversificada que requereix l'alumnat.

6.3 TEMPORALITZACIÓ I ORGANITZACIÓ

Els recolzaments establerts per a aquests alumnes s'ha realitzat dins i fora de l'aula.

Les activitats especifiques relacionades amb l'adquisició o suport dels aprenentatges bàsics, es realitzaran fora de l'aula de referència en un nombre d'hores establides per la normativa educativa i mai en aquelles àrees, ni activitats complementàries, que propicien la inserció de l'alumnat, objectius a tenir en compte en la programació.

L'alumne rebrà el suport dins de l'aula, sempre i quan aquest suport afavorisca l'adquisició dels coneixements i habilitats treballats, i per damunt de tot quant millore la seua pertinença al grup-classe

S'han temporalitzat les sessions:

- Primer cicle: s’han realitzat quatre sessions setmanals en cada classe: una fora i tres dins de l ‘aula. A més al segon curs hi havia un grup de quatre xiquets que sempre han rebut el suport dintre de l’aula.

- Segon i tercer cicle: totes fora del aula.

En el cas dels alumnes de primer, encara i que presenten problemàtiques diferents, i el ritme d’aprenentatge no és el mateix, s’ha facilitat el treball cooperatiu, tant dins con fora de l’aula. El suport realitzat sempre ha sigut per propiciar que els alumne realitzaren les mateixes activitats que els companys, encara que en una mica d’ajuda en alguns casos i amb molta ajuda en altres.

El treball sempre ha consistit en continuar i reforçar aquelles necessitats que allunyaven als alumnes dels objectius curriculars de la resta de la classe.

El treball realitzat al tercer nivell, amb un alumne, sempre ha estat realitzat fora de l’aula, tot i així, mantenint els criteris de necessitats educatives marcades per la tutora del nivell, per tal que dit alumne no quedara desmarcat de la resta de la classe.

A quart s’ha treballat amb dos alumnes sempre fora de l’aula, ja que presenten un desfasament amb la resta de la classe molt important, sent molt complicat el treball amb elles. Les seues dificultats en l’estructuració del llenguatge no es permet accedir als nivells curriculars del grup-clase al que pertanyen per edat i altres circumstàncies familiars. Aquestes alumnes rebien reforç dintre de l’aula una sessió setmanal, quan a la classe, per horari escolar, es treballava “el pla lector i escriptor”.

A cinquè s’ha treballat sempre fora de l’aula amb tres alumnes. S´ha incidit molt en la lecto-escriptura i la comprensió del llenguatge. Cal destacar que l’evolució ha segut molt favorable amb dos dels alumnes, quedant retardat l’altre des de la segona avaluació; alumne que presenta a més a més problemes de salut greus. La seua motivació també ha anant creixen, notablement, al llarg del curs.

A sisè també s’ha treballat sempre fora del aula, sent dos els alumnes que han rebut atenció. Dita atenció no ha segut proporcionada al mateix temps . En un d’ells s’han treballat de forma especial les habilitats socials, l’autoestima i les relacions socioafectives, al mateix temps que est treballaven les matèries curriculars. L’evolució d’aquesta alumna no s’ha vist millorada i la relació general amb els companys ha quedat estancada. L’altre alumne experimenta una milloria passada la primera avaluació, no sent suficient per restablir les necessitats presentades al començar el curs.

6.4 ANÀLISI DELS RESULTATS

El treball realitzat s'ha basat en donar continuïtat a la tasca iniciada durant el curs anterior, en definitiva proporcionar a l'alumne ferramentes i recursos per a que puga superar aquelles necessitats educatives que impedeixen el seu normal desenvolupament educatiu i d'aprenentatge dins del grup-aula.

7. CONVIVÈNCIA EN EL CENTRE

7.1 PROJECTE CURRICULAR

L’última revisió del nostre P.C.C. data de l’any 2003, quan vam fer un gran treball de reelaboració i modificació del document. Preteníem aleshores dotar el centre d’uns documents moderns, eficaços, però sobretot, pràctics i útils per poder treballar.

Actualment estem treballant diferents aspectes del PCC com són la resolució de problemes matemàtics, el pla lector i escriptor o el tractament de les operacions matemàtiques al llarg d’infantil i primària.

Per tal de dur a terme aquest treball hi ha grup formats per mestres dels diferents cicles que intenten buscar una forma de treball comuna, adaptant-la als diferents edat dels alumnes i seqüència els els diferents continguts tractats per cicles.

PROPOSTA DE MILLORA

- Dur a terme, avaluar i revisar els diferents documents elaborats.

- Desenvolupar nous documents segons la priorització del Claustre.

7.2 PLA D’ACCIÓ TUTORIAL

Considerem el PAT com un conjunt de programes que, encara que estan relacionats, poden dur-se a terme individualment, la qual cosa ens dona la llibertat de poder anar ampliant-lo contínuament.

Fa dos cursos que vam realitzar una gran tasca de revisió, actualització i elaboració de nous programes per al nostre PAT

• Desenvolupament socioafectiu del grup,

• Organització de la convivència i resolució de conflictes.

• Tutoria administrativa.

• Atenció a la diversitat.

• Suport a la transició.

• Tècniques d’estudi.

• Atenció a l’alumnat amb sobredotació.

Com es pot vore el nostre PAT és un document viu, revisable i ampliable segons les necessitats del centre, per tant mai podrem considerar-lo acabat ni tancat.

7.3 REGLAMENT DE RÈGIM INTERN

El Reglament de Règim Intern arreplega el conjunt de normes que regulen el funcionament i la convivència delm nostre centre, al mateix temps que estableix la seua estructura interna, to això d'acord amb la normativa actual i amb l'aprovació del Consell Escolar de Centre.

El nostre RRI és objecte de contínues revisions i adaptacions, havent realitzat l'última actualització el passat curs.

8. RESULTATS ACADÈMICS

8.1 RESULTATS DE L’AVALUACIÓ FINAL DE L’ALUMNAT

[pic]

8.2VALORACIÓ DELS RESULTATS FINALS

Valorem positivament els resultats acadèmics obtinguts en aquest curs escolar 2010-2011

Hem aconseguit un 84’35 % d’aprovats generals per a aquest curs. Els resultats han segut bons majoritàriament perquè tots els alumnes han avançat encara que alguns no han aconseguit tots els objectius establerts. Per això hem aplicat suports i recolzaments dins de l’aula al Primer Cicle. En 2n i 3r Cicle s’ha optat per la realització de desdoblaments en matemàtiques/informàtica per a treballar la resolució de problemes i en les assignatures de llengua castellana i valenciana on s’han tractat el Pla Lector i Escriptor en cada una de les llengües anteriorment citades.

Els resultats han segut satisfactoris i s’estudiarà la possibilitat de que per al pròxim curs es puga realitzar algun suport més als cursos més alts.

Monòver, 30 de juny de 2011

Secretària Segell del Centre Cap d’Estudis

Signat: P.O. Signat:Palomares Sellers, Lourdes

Palomares Sellers, Lourdes

VIST I PLAU DIRECTOR

Signat: Guardiola Deltell, Xavier

9. ÓRGANS UNIPERSONALS

9.1 EQUIP DIRECTIU

El treball de l’equip directiu ja estat marcar, com sempre, per la desmesurada tasca administrativa que cada any s’ha de dur a terme. Així i tot cal destacar que l’equip directiu també està darrere de l’organització de les diferents tasques que es duen a terme en el centre, ja siguen pedagògiques: pla de millora, projecte de formació; de gestió: processos, indicadors, etc; o d’altres amb caracter més festiu: festivals, teatres, jornades de convivència, etc.

Per a dur a terme aquesta tasca l’equip directiu s’ha reunit, com a mínim, una vegada a la setmana (dilluns de 16 a 17 hores). Cal destacar d’aquestes reunions el bon clima de treball que han fet que la pràctica totalitat de les decisions es prengueren per consens, encara que les opinions inicial foren molt divergents.

Per últim cal destacar que al nostre centre l’equip directiu està format per quatre persones, ja que sempre s’ha considerat a l’encarregada del menjador com a part de l’equip. Aquesta decisió ens ajuada, entre altres coses, a poder dividir les tasques administratives entre més personal.

10. ÓRGANS DE COORDINACIÓ DOCENT

1. COMISSIÓ DE COORDINACIÓ PEDAGÒGICA

La CCP és l’òrgan que coordina de forma habitual i permanent, la tasca docent del professorat dels cicles, tutors i especialistes de les activitats lectives...

A les reunions han assistit:

- El director

- La Cap d’Estudis

- La mestra de Pedagogia Terapèutica

- Els coordinadors de Cicle

La comissió de Coordinació Pedagògica. s’ha reunit seguint sempre el calendari establert a principi de curs En les reunions hem debatut i transmet informacions als cicles al voltant de la PGA; programacions; alumnes de revisió psicopedagògica, PAT,...

Encara que les reunions han funcionat bé, ens hem adonat que preferim tractar els assumptes, valorar-los, i debatre'ls des de el Claustre de Professors, per això ens plantegem per al nou curs escolar suprimir reunions de CCP i que aquestes funcions les assumisca el Claustre .

PROPOSTA DE MILLORA

• Que el Claustre de Professors assumisca les funcions i les tasques de la CCP..

11. ANÀLISI DEL CURS ESCOLAR PER CICLES

11.1 EDUCACIÓ INFANTIL

11. 1.1 OBJECTIUS

Els objectius han sigut elaborats per les tutores partint dels objectius generals d’etapa del PCC d’Infantil, i tenint en compte per una banda els diferents ritmes d’aprenentatge de cada grup, i per l 'altra, els nivells evolutius dels xiquets i xiquetes.

Potenciem molt els objectius de l’àrea de “Els llenguatges: Comunicació i Representació”, i més concretament els relacionats amb el llenguatge oral per tal que els xiquets i xiquetes aconseguisquen un bon domini del mateix.

L’ assemblea, els contes, les endevinalles, les poesies, el teatre i el joc simbòlic són activitats diàries que utilitzem per aconseguir aquestos objectius.

En Infantil de 3 anys durant el primer trimestre, es va prioritzar que tots els xiquets i xiquetes aconseguisquen una bona adaptació al centre i als recursos personals.

11.1.2 CONTINGUTS

Dins de la programació apareixen els continguts tant de tipus procedimental i conceptual com actitudinal. Els continguts ens ajuden a desenvolupar els objectius proposats. Els treballem tots, però li donem un tractament més rellevant als procedimentals o instrumentals i sobre tot a les actituds, que són la base fonamental per a que la resta de continguts s'assolisquen sense problema.

11.1.3 CRITERIS D’AVALUACIÓ

Al cicle d’E.I., considerem que és molt important avaluar constantment. Avaluem tant el resultat de les activitats com tot el procés que els xiquets/etes realitzen per aconseguir un aprenentatge; i a més, també avaluem la nostra actuació: com hem plantejat les activitats, si els objectius n’eren els adequats, com hem motivat als nostres alumnes... En definitiva, avaluem tot el procés d’Ensenyament- Aprenentatge (E-A).

Les tècniques o estratègies d’avaluació més utilitzades han sigut:

- Observació directa i individual de cada xiquet/a.

- Entrevistes amb la família (En I-3 per arreplegar dades per fer l’avaluació inicial)

- Llistats de control.

- Registres anecdotaris, mitjançant els quals valorem el nivell de motivació, la participació, les relacions socials, problemes d’adaptació, comportament, conflictes dins del grup i grau d’adquisició d’hàbits.

1 Els criteris d’avaluació han sigut elaborats pels tutors de cada curs, partint del P.C.C. d’Infantil, i ens han ajudat a avaluar el procés d’aprenentatge del xiquets/etes.

A l’hora d’avaluar tenim en compte els diferents ritmes de maduració i d’aprenentatge dels xiquets, així com els possibles dèficits de caràcter sociocultural. Els nostres criteris d’avaluació són flexibles i anem adaptant-los a les característiques i circumstàncies dels nostres xiquets i xiquetes.

Tots aquestos criteris queden arreplegats al butlletí trimestral, informant així a les famílies dels aprenentatges aconseguits al llarg del trimestre.

11.1.4 PRINCIPIS METODOLÒGICS

Al Cicle d'Infantil del CEIP Azorín treballem per projectes, partint dels interessos dels nostres alumnes.

Amb aquesta manera de treballar, garantim la motivació dels nostres xiquets, convertint-se en “investigadors” dels interrogants que es plantegen en la classe. S'impliquen inclòs les famílies en la tasca de recerca d’informació i d’aportació de materials. També tenim en compte determinades festivitats i celebracions que incloem dins de les programacions.

Totes les informacions les posem a la vista dels xiquets, penjades en murals als suros, així les informacions i descobriments que els alumnes van fent queden a l’abast de tots.

D' aquesta manera els xiquets han estat motivats i han realitzat vertaders aprenentatges significatius.

Al nostre cicle, li donem també molta importància al joc: considerem que és un recurs molt motivador i que serveix per a establir vincles afectius entre els xiquets i xiquetes i que contribueix a la socialització dels mateixos. A la classe propiciem el joc mitjançant els racons de joc simbòlic.

Realitzem també jocs dirigits pels mestres (jocs psicomotrius) i altres activitats com jocs d’expressió oral: endevinalles, poesies, dites i embarbussaments, contes, dramatitzacions i teatrets.... Aquestes activitats les considerem molt importants per a desenvolupar un bon nivell de vocabulari i de fluïdesa verbal.

Tenim també altres racons: de pensar (lògica-matemàtica), de lletres i contes; de construcció; d’informàtica .

El tractament de la lecto-escriptura es realitza des d’una perspectiva constructivista. Partim del nom de cada xiquet i xiqueta i d’altres paraules significatives (noms dels pares, mares, germans, títols i personatges de contes, etc.), i, a més, de paraules relacionades amb els projectes que es desenvolupen en cada moment. Presentem a més les lletres de forma lúdica, en 3 i 4 es treballa la majúscula i en 5 la minúscula.

En 3 anys, a partir de l'encarregat del dia, es treballen les lletres del seu nom mitjançant un cuc que conté l'abecedari en el seu cos, els marcadors, les rutines, les activitats de lecto-escriptura, etc, treballant sempre amb la lletra majúscula.

En 4 anys continuem amb les majúscules, amb la dinàmica de les paraules significatives, i, a més a més, fent una presentació de les lletres de l'abecedari. Encara que s'ha fet quasi tot el treball en lletra majúscula, també s'han presentat les lletres minúscules.

En 5 anys, al primer trimestre fem la presentació de les lletres minúscules, combinant les majúscules i minúscules i, a partir del segon trimestre, treballem quasi exclusivament en minúscules.

També hem realitzat activitats amb la pissarra digital, ja que comptem amb una pissarra digital en totes les aules del centre.

PROPOSTES DE MILLORA

A nivell de centre:

❖ Comunicar el que hem après: fer una exposició oral de les coses apreses en cada projecte als pares o companys d'altres cursos.

❖ Treballar de forma coordinada amb els especialistes.

❖ Posar panells de suro en les parets de l'assemblea i baix de les finestres, per tal d’aprofitar l’espai i de que no es deterioren tant les parets.

❖ Pintar els panells de suro de color vius.

❖ Ficar cortines (estors) en la classe de 5 anys, de primer i de segon.( Ja que als mesos de setembre, octubre i maig, juny, fa molt de sol i calor i s’ha d’estar amb les persianes baixades i amb les llums enceses)

❖ Canviar en 3 anys la zona de la biblioteca per la del joc simbòlic (on està l'espill).

11.1.5 TRACTAMENT DE LA DIVERSITAT I ACIS

En general, al cicle d'Educació Infantil podem parlar de xiquets amb diferents nivells de maduració i amb distints ritmes d’aprenentatge, així com diferències de tipus social, econòmiques i culturals que conformen un grup d’aprenentatge heterogeni. A l'aula de 4 anys comptem amb 2 alumnes amb necessitat específica de suport educatiu i més concretament, amb necessitats educatives especials.

I a l'aula de 5 anys comptem amb 2 alumnes amb dictamen d'escolarització i un altre alumne amb necessitat específica de suport educatiu.

Per tal d’adaptar-nos a totes aquestes situacions:

▫ Disposem d'un professor de suport per a ajudar-nos en la tasca educativa.

▫ Dediquem més temps d’aprenentatge i més atenció a aquests xiquets.

▫ Treballem d’una manera més individualitzada, reforçant contínuament els progressos, encara que siguen mínims.

▫ Valorem al màxim les seues capacitats intentant elevar l’autoestima.

▫ Demanem l’ajuda i col·laboració de les famílies per treballar de forma conjunta alguns aspectes.

A més:

▫ La mestra especialista en logopèdia ha atès a 1 alumne de l'aula de 4 anys i a 3 alumnes de la classe de 5 anys.

▫ La mestra de Pedagogia Terapèutica ha recolzat a dos alumnes de 4 anys i a tres de 5 anys.

11.1.6 MATERIALS CURRICULARS I RECURSOS DIDÀCTICS

Per a treballar la lògica-matemàtica, utilitzem varietat de recursos: des de qualsevol material manipulable amb el que puguem fer agrupacions i conjunts, fins a materials estructurats com els blocs-lògics, els trencaclosques i dòminos, les regletes, els àbacs, joc de l’oca, jocs de comptar, calendari..., A més continuem treballant els quadernets de matemàtiques per a reforçar el concepte i la grafia dels números, de l’Editorial Edelvives Nº 1, 2 i 3 a E.I-3 anys, nº 4, 5 i 6 per a E.I-4 anys i nº 7, 8 i 9 per a E.I-5 anys.

11.1.7 AVALUACIÓ DE LES TUTORIES

El cicle d’Infantil fa una valoració satisfactòria del grau d’adquisició de coneixements i de capacitats de les seues tutories. En general, s’han complit els objectius proposats en cada classe i per a quasi la totalitat dels xiquets.

S’han establert unes normes de relació amb els companys (no pegar, no acusar, ajudar als companys, compartir...) que tractem a l’assemblea diàriament i que es reforcen amb cartells on es recorda la norma.

Pel que fa a les famílies, hem fet una reunió per trimestre com a mínim per a comentar la marxa del curs i altres aspectes rellevants (festes, eixides...). Amb molts pares la comunicació ha sigut quasi diària aprofitant els moments d’entrada i d’eixida dels xiquets al centre. Amb altres, la comunicació ha sigut més puntual mitjançant notes informatives o el telèfon.

11.1.8 COORDINACIÓ AMB ALTRES INSTITUCIONS

El centre ha estat en contacte amb diverses institucions:

▫ Ajuntament de Monòver, Centre de Dia dels Serveis Socials i amb altres departaments de l’Ajuntament.

▫ Amb el Servei Sanitari quan ens ha fet falta.

▫ Biblioteca Municipal del poble participant en les activitats oferides i fent un préstec col·lectiu amb tot el Cicle d'Infantil.

▫ Hem tornat a realitzar les “jornades intercentres” (“Llavoretes”), amb les mestres d'Educació Infantil de tots els col·legis de Monòver. Enguany el tema ha sigut l'art amb la realització d'una exposició de quadres de Sorolla.

11.1.9 VALORACIÓ DE LES REUNIONS DE CICLE

Les reunions de cicle ens han paregut positives i molt útils ja que ens han servit per preparar totes les activitats que hem desenvolupat al llarg del curs i també per prendre decisions importants per al nostre treball del dia a dia.

11.1.10 REUNIÓ AMB LES FAMÍLIES. VALORACIÓ

El grau de relació i d’implicació amb les famílies ha segut bona. La participació dels pares/mares a les reunions convocades ha segut molt alta al llarg del curs, demostrant interès per l’educació dels seus fills. A més han hagut comunicacions informals, a l’entrada o eixida del xiquet-a a l’escola també ha segut molt utilitzada, especialment per a comunicar aspectes quotidians dels xiquets: malalties, comportament...

D’altra banda, també cal destacar com a positiu la col·laboració de les famílies amb els diferents projectes treballats a l’aula així com l’elaboració de les disfresses per al teatre i final de curs.

contacontes.

11.1.12 ANÀLISI DE RESULTATS FINALS

Al cicle d'Infantil ens ha paregut molt positiu el treball per projectes (sent els alumnes els creadors del propi aprenentatge), aconseguint d'una manera lúdica els objectius proposats per a cada curs.

S'ha fet un treball d'hàbits (sobretot en 3 anys), s'ha treballat la lectoescriptura d'una manera molt significativa per als xiquets (nom, paraules i frases dels projectes treballats). Respecte a la lògica matemàtica, els alumnes han treballat els nombres mitjançant els hàbits i les rutines diàries (passar llista, veure el calendari, comptant els xiquets que dinen a casa i al menjador....), fent treball manipulatiu i de taula. A més, hem reforçat tots els continguts amb un quadernet d'una editorial.

11.1.13 PROPOSTES DE MILLORA GENERALS

A nivell general, l’equip de Cicle d’Infantil es proposa fer una sèrie de millores per al començament del nou curs escolar:

A nivell de Cicle d’Infantil:

- Elaborar a principi de curs, juntament amb el calendari de les reunions de cicle, el guió dels temes a tractar per a cada reunió.

- Establir un dia fixe a la setmana per a visitar la biblioteca amb els alumnes d’Infantil.

A més sol·licitem:

- La renovació de mobiliari (taules i cadires) i prestatgeries amb safates de colors perquè els xiquets puguen guardar els seus treballs de manera ordenada. (CONSELLERIA)

11.2 PRIMER CICLE D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA

11.2.1 OBJECTIUS.

Hem seguit les línies metodològiques que porta el col·legi respecte al primer cicle de primària. A banda d'assolir els objectius marcats en la legislació, calia que els alumnes que acabaren cicle, passaren als altres nivells amb un cert nivell, tant grafomotor, com de redacció, com de lectura. Que foren bons lectors de contes i altres textos i que tingueren un nivell bàsic de comprensió i raonament matemàtic.

Per aconseguir-ho, treballem per projectes i utilitzem alguns llibres de text, per exemple a matemàtiques, medi, anglès, i religió. També utilitzem llibres de lectures.

Hem potenciat la biblioteca d'aula llegint i explicant contes senzills i amb diferents activitats d’animació a la lectura. La biblioteca pública de Monòver, com fa cada any, ha prestat un lot de llibres a l’aula de primer i segon que anaven renovant-se trimestralment. Els alumnes s’emportaven contes en prèstec a casa, com a deures o de forma voluntària, durant el curs. Enguany s'ha posat en marxa una biblioteca a nivell de centre que complementa i engloba la biblioteca d’aula.

Hem controlat i vigilat diàriament els treballs dels alumnes, promovent el gust per la bona presentació, l'escriptura neta i clara, una estructuració de la llibreta apropiada al nivell d’ells, etc.

A les dues classes s'han creat grups de reforç de les àrees instrumentals per als xiquets que no tenien els objectius de cicle aconseguits. Els mestres de suport han treballat dins l'aula, tant a Primer com a Segon. Aquesta mesura s’ha pres per tal d’ajudar aquest grup de xiquets, proporcionant-li un ensenyament més individualitzat i, al mateix temps, integrador. Enguany s’han fet també grups de lectura per tal de treballar al diferent ritme dels xiquets.

Per altra banda, dos xiquetes de segon i un xiquet de primer ixen de la classe per assistir a l’aula de Pedagogia Terapèutica dues hores a la setmana. A més, la mestra de PT fa una hora en cada classe d’atenció dins l’aula ordinària.

També contem amb una mestra logopeda, que atén a quatre xiquets de primer i tres de segon, i una mestra de compensatòria, a la que acudeixen dos xiquets de segon i tres de primer. Aquestes actuacions han afavorit el rendiment del grup i les valorem com a positives.

11.2.2 CONTINGUTS

Hem treballat tots els continguts de la programació de Primer cicle a totes les àrees i, a més, hem treballat altres continguts relacionats amb els següents projectes: Grècia, Nadal, El cos humà, L’hort, Els Animals i els Transports, els Mitjans de comunicació i L'univers, Cases del món. Durant els projectes treballem continguts de totes les àrees curriculars i s'impliquen tots els mestres que entren a l'aula.

PROPOSTES DE MILLORA

- Elaborar un calendari dels projectes que anem a treballar al llarg de l’any i lliurar-lo als especialistes en setembre.

- Coordinar-nos amb la resta de cicles per tal de no repetir projectes de treball.

11.2.3 CRITERIS D’AVALUACIÓ

Seguint la línia de l’escola, els criteris i eines que fem servir per tal d’avaluar al llarg del cicle la consecució dels objectius mínims, tot seguint un procés continu són:

- Observació directa i sistemàtica dels treballs.

- Treball de classe acabat i ben presentat

- Realització dels deures de casa

- Atenció en l'aula

- Compliment de les normes del col·legi

- Ordre i neteja dels exercicis.

- Participació en la classe: interès i atenció.

- Treball de casa: realització, presentació i constància.

- Realització periòdica de proves d’avaluació per comprovar el progrés en la consecució dels objectius i continguts mínims del cicle.

PROPOSTES DE MILLORA

. - Millorar i informatitzar el nostre sistema d’avaluació.

- Establir uns criteris únics de correcció de textos.

11.2.4 PRINCIPIS METODOLÒGICS

En 1er curs, respecte a la lectoescriptura seguim un mètode eclèctic i global, ja que l’escriptura de textos s’ha treballat des del primer dia partint del nivell dels xiquets i de les seues necessitats, prenent com a punt de partida el text en si. S’ha treballat l’escriptura natural en la que cada xiquet ha produït textos dins del seu nivell de maduració lecto-escriptora i ha anat evolucionant al llarg del curs treballant de forma globalitzada i també per projectes.

La utilització coherent del mètode és fonamental però sense oblidar que és un mitjà, un instrument i mai una finalitat per ell mateix. Per això hem combinat altres instruments com son: els projectes, diverses tipus de materials de diferent enfocament, diversos llibres de lectura. Buscant aconseguir la consolidació de la lectoescriptura presentant-la en formes i estructures diverses. A més, des del curs passat vam prescindir el llibre de llengua per tal de poder treballar sempre partint dels textos de forma més lliure i globalitzada.

La lectoescriptura la presentem de manera interessant i útil, estimulant la seua imaginació per poder desenvolupar la seua sensibilitat estètica i la seua capacitat reflexiva.

Respecte a la lectura, el propòsit és comprendre el sentit global, localitzar alguna informació específica, llegir per plaer ( per la qual cosa s’ha potenciat la biblioteca d’aula, establint i s’ha establert un sistema de préstec lliure, no condionat a cap treball posterior, que ha donat molt bons resultats). Formular conjectures a partir d'indicadors senzills i suggerits pel mestre (títol, il·lustracions, successió de fets) i també mitjançant el treball del llibre de lectures.

En la comunicació escrita, els alumnes escriuen petits textos on narren les vivències quotidianes, les experiències més significatives treballs relacionats amb els projectes. Produïen frases i petits textos en 1er curs i textos més complexos en 2n curs.

En ortografia s'ha plantejat aconseguir el domini de l'ortografia natural, encara que ja s’han introduït algunes normes ortogràfiques bàsiques.

Respecte a les matemàtiques, la metodologia es basa en activitats que parteixen de la manipulació i arriben a la reflexió i representació. S'ha potenciat tant el treball d'algorismes com el raonament i aplicació de les operacions als problemes. Hem treballat, bàsicament, distints sistemes de representació dels números, les principals figures geomètriques, els números fins al 999, les sumes i restes portant-ne i les multiplicacions per una xifra , els diferents instruments de mesura (natural i exacta) i la comprensió i resolució de problemes des d’un punt de vista significatiu.

S’ha dedicat un dia a la setmana a la resolució de problemes, tant a primer com a segon.

PROPOSTES DE MILLORA

o Autoavaluar les metodologies emprades periòdicament i de forma sistemàtica.

11.2.5 TRACTAMENT DE LA DIVERSITAT I ACIS

Al primer cicle de Primària, com cal esperar, els alumnes formen un grup molt variat, amb ritmes d'aprenentatges diferents. Comptem amb cinc alumnes, un de primer i dos de segon, amb problemes maduratius i d’aprenentatge que reben el suport del mestre de P.T..

Les mesures adoptades per adaptar-nos a aquestes situacions, han estat:

o Oferir més temps per aconseguir els objectius bàsics.

o Plantejar estratègies didàctiques alternatives quan els continguts no són assolits per estos alumnes.

o Oferir reforç per part dels mestres de suport i de la mestra de PT

o Adaptar les activitats i avaluacions que realitzen a l'aula.

o En el cas dels alumnes de PT, també hem adaptat les programacions.

En Primer han rebut suport quatre xiquets durant tot el curs i a segon, tres xiquets, ja que presentaven un retràs en l’assoliment de la lectoescriptura i/o en matemàtiques . El recolzament ha estat realitzat pels mestres de suport, dins de l’aula, excepte a l’hora de fer els grups de lectura, on hem realitzat un desdoblament.

PROPOSTES DE MILLORA

- Actualment la psicopedagoga de zona té pendent revisar un cas de segon, proposat des de primer.

11.2.6 MATERIALS CURRICULARS I RECURSOS DIDÀCTICS

Actualment treballem sobre materials d'elaboració pròpia als projectes, que treballem a totes les àrees.

A més comptem amb els llibres de medi (utilitzem mig llibre a primer i mig a segon, ja que ens hem repartit els temes per treballar-los com projectes, de forma més extensa), matemàtiques, anglés, religió i lectures.

PROPOSTES DE MILLORA

o Prescindir del llibre de Coneixement del Medi per al proper curs.

11.2.7 AVALUACIONS DE LES TUTORIES

L'avaluació de la pràctica docent es planteja a distints nivells:

Respecte al grup classe, hem plantejat l'acció tutorial, també des de la prevenció, actuant en els conflictes d'ordre acadèmic o disciplinar. El gran grup ha sigut el mitjà de discussió i decisió per debatre problemes i organitzar plans de treball a les assamblees, que s’han realitzat de forma periòdica i a partir dels problemes sorgits en el dia a dia de l’aula o el pati. S’han votat solucions i s’ha respectat la decisió de la majoria.

Mitjançant l'ensenyament de les habilitats socials millora el clima de convivència a l'aula. Hem potenciat el sentiment de companyia, l'expressió d'emocions positives i negatives i l'empatia com a forma d'apropar-se més a l'altre. Per a aquest fi hem realitzat una sèrie d’activitats planificades al nou PAT i temporalitzades per trimestres que reforcen aquests objectius.

S’ha procurat l‘ajuda dels uns als altres respecte a treballs escolars i conseqüentment s’ha aconseguit una millora en l’aprofitament del temps. També hem treballat aquests aspectes individualment amb alumnes amb risc de mal comportament.

Podem dir que els nostres alumnes, mitjançant les activitats socio-emocionals i socio-afectives del PAT i les convivències realitzades durant el curs, han madurat a l’hora de previndre i resoldre conflictes.

Respecte a la coordinació entre mestres, hem participat en totes les reunions de cicle i claustre per conèixer la marxa dels xiquets en totes les matèries i poder motivar-los i potenciar les seues possibilitats. Diàriament hem estat en contacte amb la mestra de P.T. per tractar el pla de treball del alumnes que necessitaven més ajuda i hem demandat a la Psicopedagoga les exploracions necessàries per als alumnes amb necessitats educatives. Enguany ens hem coordinat amb el mestre de l’Arc, que s’ha involucrat en moltes de les activitats organitzades des del centre, encara que, malgrat que ha estat convocat a les coordinacions de cicle que s'han celebrat, no ha assistit a la majoria d'elles i hem tingut algun problema de comunicació.

Pel que fa a l'atenció a les famílies, hem realitzat reunions tant de grup com individuals amb els pares dels nostres alumnes que ho sol·licitaven. De fet ens hem reunit, al menys, una vegada a l’any de forma individual amb totes les famílies. Hem redactat i enviat suggeriments als pares per a la preparació dels xiquets a l'escola i hem tractat d'implicar-los en el treball personal del seu fill: assistint a classe com a suport en algunes activitats o com a experts ens determinades matèries treballades a l’aula i ajudant-los en l’organització del temps i de l'estudi a casa dels seus fills.

Els mestres del 1er cicle fan una valoració satisfactòria de l'acció tutorial però no oblidem que és una tasca en la que sempre cal millorar.

PROPOSTES DE MILLORA

o Continuar realitzant cursos d'autoformació per tal d'adquirir noves estratègies i eines de treball a l'aula.

o Revisar el nostre PAT anualment per actualitzar-lo.

11.2.8 REUNIÓ I COORDINACIÓ AMB SERVEIS SOCIALS I /O ALTRES INSTITUCIONS

Enguany no ha hagut una gran coordinació amb els serveis socials degut a a que no comptàvem amb cap alumne atès per aquest servei.

La coordinació amb L’Arc ha sigut menys fluida que el curs anterior, ja que el mestre de l'Arc tenia un horari diferent al de l'Azorín i no coincidien les hores d'exclusiva. Tampoc va poder assistir a la vesprada formativa (ell tenia vesprada lectiva), que, a més de ajudar a la nostra formació, també ens servia per relacionar-nos més amb el mestre de Les Cases del Senyor i concretar alguns aspectes de coordinació.

PROPOSTES DE MILLORA

o Seria convenient que el mestre que treballe a l'Arc compartisca el nostre horari per possibilitar una major coordinació.

11.2.9 VALORACIÓ DE LES REUNIONS DE CICLE I ASSUMPTES TRACTATS

La relació entre i tutores i altres membres del cicle, a banda d'haver estat una relació formal en les reunions establertes per la coordinadora, s'ha donat contínua i fluidament. Qualsevol moment ha estat bo per acordar assumptes i per assessorar-nos i aconsellar-nos mútuament. Per tant, cal deduir que la relació és veritablement profitosa. El rendiment dels nostres alumnes ha estat un tema prioritari, així com els temes relacionats amb el bon funcionament i l’organització de l’aula i el centre.

Cal destacar una milloria a l'hora de treballar en cicle, ja que enguany l'escola ha designat grups de treball que s'encarreguen de qüestions que abans havíem de decidir sempre en cicle, per la qual cosa, algunes vegades, els temes pedagògics havien de quedar en un segon terme davant els temes burocràtics. Aquest any, gràcies a aquesta nova forma de treballar, hem tingut pràcticament la totalitat de sessions de coordinació per a tasques que afectaven directament a les nostres tutories.

PROPOSTES DE MILLORA

o Encara que, com ja hem citat anteriorment, enguany hem estat treballant en diferents grups de treball que abordaven diferents aspectes organitzatius i burocràtics de la vida escola, és cert que alguns membres dels diferents grups s'han trobat desbordats de feina pel que possiblement puga ser una falta de concreció i acotació de les tasques que cada grup havia de realitzar. Per la qual cosa seria convenient precisar en un document oficial quines són aquestes tasques de cara al proper curs.

Pensem que per a una major eficàcia dels grups de treball, han d'estar formats per un representat de cada cicle que aporte els acords presos o propostes del seu cicle

11.2.10 DOCUMENTS ANALITZATS

Els documents analitzats han sigut:

- Revisió del Pla d’acció tutorial per cicles.

PROPOSTES DE MILLORA

o Deixar un model d'activitats tipus que puguen modificar-se segons les necessitats del grup-classe.

11.2.11 REUNIÓ AMB LES FAMÍLIES. VALORACIÓ

Podem dir que els pares dels alumnes del cicle responen en general als requeriments de les tutores, del Centre i de l’ AMPA. Confien en les mestres i solen mostrar una actitud participativa, en general, quan ens comuniquem amb ells per qualsevol motiu, cosa que es fa personalment, mitjançant comunicats escrits, per telèfon, e-mail o mitjançant l'agenda escolar.

Agraïm a tots els pares l'ajuda aportada al llarg del curs, especialment en l’elaboració de la disfressa del teatre i del Festival de fi de curs, en les diverses intervencions a l’aula que han tingut lloc al llarg de l’any, arrel dels projectes treballats al cicle, en l’aportació de documentació i materials diversos per a treballar a l’aula i en la participació en les activitats extraescolars.

Esperem seguir comptant amb les famílies i augmentar la seua presència. Encara que hi ha algunes que han participat menys en la vida escolar i les activitats organitzades des del centre, el seu percentatge és molt baix.

A més, enguany s'ha posat en marxa el periòdic online de l'escola, on hi ha un espai per a la participació dels pares que aleshores encara que no és molt alta . Esperem promocionar tal participació per a que els pares utilitzen aquest mitjà i puguen opinar a prop de la vida escolar.

1 11.2.12 PROPOSTES DE MILLORA GENERALS

METODOLÒGIQUES

o Continuar treballant per projectes. Arreplegar de forma efectiva i sistemàtica tot el material elaborat i continuar amb la nostra formació contínua en aquest tema.

ORGANITZATIVES.

1. Flexibilitat en els agrupaments, dins del dos nivells de Primària (grups lectors, grups de suport dins l’aula, grups heterogenis per al treball diari,...)

2. Seleccionar i temporalitzar de forma realista les activitats i documents a elaborar que es fan a l'escola, per tal de poder realitzar aquestes feines amb qualitat, en plaços reals i amb un bon clima de col·laboració i treball.

3. Millorar el nostre sistema d’avaluació perquè siga més objectiu i real.

4. Elaborar graelles en un lloc visible amb informació a prop de la disponibilitat de la biblioteca, la disponibilitat d'aules i els horaris dels mestres.

5. Revisar els criters de substitucions.

PROPOSTES DE MILLORA

A NIVELL D'AJUNTAMENT

o Sol·licitar que es porte un manteniment de les instal·lacions més regular i efectiu

o No estem satisfetes amb la neteja de les aules. Pensem que és insuficient.

o Canviar el paviment del pati, ja que està molt deteriorat.

11.3 SEGON CICLE DE PRIMÀRIA

11.3.1 OBJECTIUS

Ens proposem que al finalitzar el 2n cicle, l’alumnat haja aconseguit, no sols els objectius marcats en el PEC i en el PC-2n cicle, sinó també una bona organització i autonomia en el seu treball, així com l’adquisició d’estratègies i tècniques d’estudi que s’hauran de consolidar en el 3r cicle, a més d’actituds de respecte, tolerància...

Per a la prevenció de possibles problemes de conducta i relació, ens hem plantejat continguts actitudinals que ajuden a l’alumnat a buscar conductes alternatives, utilitzar el diàleg i posar-se en lloc de l’altre per solucionar conflictes...

11.3.2 CONTINGUTS

Els continguts que hem treballat són els que venen establerts en el PCE-2n cicle. Els hem ampliat i reforçat amb tot tipus de material divers i diferents activitats (projectes, quaderns, eixides...)

11.3.3 AVALUACIÓ

Els criteris d’avaluació que s’estableixen per al 2n cicle de primària per al curs 2010/2011 són els següents:

1. Consecució dels objectius i continguts mínims del cicle. S’avaluarà a partir dels criteris d’avaluació establerts en el PCE-2n cicle

2. Treball de classe acabat i amb bona presentació

3. Ordre i neteja dels exercicis

4. Atenció a l’aula

5. Participació en la classe: interès i atenció

6. Deures de casa acabats i ben presentats

7. Compliment de les normes de la classe i l’escola

VALORACIÓ DELS RESULTATS

L’avaluació l’entenem com un procés que té dues vessants; per una part avaluar el procés d’aprenentatge de l’alumnat, tant a nivell individual com a nivell de grup. Així com el procés d’ensenyament seguit pel mestre/a per a planificar i desenvolupar la seua tasca i la de l’alumnat.

En l’avaluació de l’alumnat ens sentim satisfets dels resultats obtinguts, ja que en major o menor grau han anat superant-se al llarg del curs i s’han integrat dins la dinàmica del grup - aula.

Aquesta avaluació s’ha fet a nivell individual a partir de l’avaluació inicial del propi alumne/a. Especialment l’alumnat que assisteix a suport: reforç, PT, compensatòria i AL.

En quant al procés d’avaluació de l’ensenyament, hem tractat d’anar adaptant la metodologia, activitats, avaluació... a les peculiaritats del grup i a les característiques individuals de cada alumne/a, estudiant les diferents opcions de canvis.

PROPOSTES DE MILLORA

- Seguir tots el mateix criteri de percentatge a l’hora d’avaluar. Per exemple: un percentatge per al comportament, un percentatge per a la llibreta, per als exàmens, etc. I que tots els mestres els apliquen de la mateixa manera.( CENTRE)

- Demanem un diagnòstic inmediat per part dels serveis psicopedagògics de la zona i unes pautes d’actuació concretes per a una adequada atenció amb aquests alumnes, sobre tot en el temps que romanen en el seu grup. (CONSELLERIA)

11.3.4 PRINCIPIS METODOLÒGICS

Els principis metodològics i d’intervenció educativa són els següents:

o Es procura partir sempre de l’EXPERIÈNCIA PRÈVIA de l’alumnat

o Fomentar l’APRENENTATGE SIGNIFICATIU

o Utilitzar la MEMORITZACIÓ en casos concrets com les taules de multiplicar i diferents conceptes de Coneixement del Medi així com en llengua, mitjançant la poesia.

o Iniciar-los en les TÈCNIQUES D’ESTUDI: subratllat, lectura comprensiva, esquemes, gràfics, etc... Es pretén que l’alumne/a vaja adquirint les estratègies necessàries per a organitzar la informació

o També s’ha incidit en les capacitats d’INVESTIGACIÓ, EXPERIMENTACIÓ, VALORACIÓ... utilitzant diferents tipus de textos, treballs expositius, treball individual i en grup..., etc.

o Fomentar l’utilització de les TIC per a treballs d’investigació a l’hora de fer projectes.

o Procurar tenir el màxim d’experiències d’OBSERVACIÓ DIRECTA i MANIPULACIÓ.

PROPOSTES DE MILLORA:

A nivell de centre:

o Treballar més conscientment l’enfocament globalitzador, el qual exigeix articular, presentar i tractar els continguts de les àrees relacionant-los entre sí i associar-los a eixos de continguts o centres d’interès.

o Treballar els hàbits d’esforç, d’estudi i les actituds de superació així com desenvolupar el pensament reflexiu i crític.

o Treballar l’educació en valors i la capacitat d’aprendre a aprendre.

o Fer més activitats que apropen l’entorn físic i social als nostres alumnes. I procurar que haja una implicació i col·laboració de tots els sectors de la comunitat escolar.

o Integrar les activitats de plàstica dins de les instrumentals i de la resta d’assignatures.

o No abastar massa activitats, només les que es proposen a principi de curs o aquelles que estiguen contextualitzades als objectius marcats en el curs.

o Tenir en compte les propostes dels alumnes per a realitzar activitats i per a projectes així com les propostes de millora envers a la convivència.

11.3.5 TRACTAMENT DE LA DIVERSITAT i ACIS

Al llarg del curs les necessitats educatives de l’alumnat han segut ateses mitjançant l’adaptació de material, donant més temps per a la realització de les tasques i, amb sessions de suport i/o a l’aula de PT. Amb aquestes mesures s’ha aconseguit que l’alumnat progressara dins les seues modificacions i adaptacions curriculars.

Per tal d’atendre a la diversitat s’han proposat una sèrie d’activitats per tal que els alumnes amb dificultats per a seguir un curriculum acadèmic puguen sentir-se capaços, integrats i valorats per la resta.

Amés, per a les vacances els alumnes van a rebre un dossier de les àrees instrumentals. En el cas de 3r els xiquets tindran un llibre de problemes matemàtics i un dossier de fitxes de valencià. En 4t els xiquets tindran un dossier de les àrees instrumentals (matemàtiques i valencià). Els continguts de matemàtiques estan enfocats en la resolució de problemes i operacions. També els hem recomanat als alumnes de 3r i 4t la lectura de dos llibres (un en valencià i un altre en castellà, de títols opcionals). En el cas dels alumnes amb dificultats respecte al valencià se’ls ha preparat un dossier adequat a les seues competències.

PROPOSTES DE MILLORA: Respecte a l’organització dels suports

- Es necessari incloure activitats que tinguen el mínim de trets acadèmics per tal que l’alumnat que té dificultats d’integració puga sentir-se exitós en alguna part del temps escolar (projecte de grup d’alumnes de compensació educativa).

- Que el tutor siga l’encarregat de fer el suport dels xiquets i xiquetes del seu curs, en cas de que hi haja suport al segon cicle, ja que és qui millor coneix les mancances dels seus alumne en cada moment.

6. MATERIALS CURRICULARS I RECURSOS DIDÀCTICS

Donat que l’experiència aquest curs de treballar per projectes a l’assignatura de medi ha estat prou satisfactòria, continuarem fent-ho d’aquesta manera.

Els llibres per al proper curs s’han modificat: en 4t es canvia el llibre d’anglès; en castellà es suprimeixen els quadernets. En valencià es continua amb els quaderns així com els llibres de lectura amb quaderns de lectura eficaç per a treballar de forma trimestral.

A banda dels llibres es treballarà a classe:

▫ Fitxes de cada àrea curricular: Matemàtiques (càlcul, problemes...), Valencià (Taller d’Escriptura i Pla Lector)...

▫ Dossiers per al taller d’escriptura:

▫ Escriure cartes al director d’un periòdic.

▫ Estructura d’un conte.

▫ Escriure un conte amb diàlegs.

▫ Escriure poemes i cançons.

▫ Escriure un text informatiu.

▫ Fer un anunci publicitari.

▫ Redactar una notícia.

▫ Fer un esquema.

PROPOSTES DE MILLORA:

A nivell de centre:

▫ Continuar amb l’ús de l’agenda com a instrument comunicatiu amb les famílies (control de deures, comportament, activitats extraescolars) i de recordatori de les tasques de casa per als alumnes. D’aquesta manera estalviem en fotocòpies.

▫ Fomentar l’ús de la nova biblioteca de centre i organitzar un sistema d’utilització de la mateixa per part de tot l’alumnat del centre.

▫ Continuar demanant material a la biblioteca.

▫ : Disposar de més material de consulta actualitzat per a la biblioteca de centre així com nous llibres de lectura, així com seguir demanant (AJUNTAMENT / CONSELLERIA)

11.3.7 AVALUACIONS DE LES TUTORIES

La tutoria es du a terme a tres nivells: grup – classe, famílies i equip docent.

- A nivell del grup – classe:

. S’ha continuat fent una sessió setmanal de tutoria de l’horari de valencià per tal d’atendre necessitats i objectius relacionats amb la convivència. Aquest espai s’anomena assemblea.

. En quant al desenvolupament curricular en el cicle s’ha insistit en la neteja i ordre en el treball de la llibreta. Doncs es considera que aquesta és una eina per a l’estudi i una manera de que l’alumne/a organitze els seus coneixements. També s’ha insistit en una sèrie de continguts (càlcul, expressió oral i escrita, lectura mecànica i comprensiva...), que pensem l’alumnat ha d’assolir, doncs són la base d’altres aprenentatges.

. En quant al funcionament de la biblioteca d’aula en segon cicle, ha tingut molt d’èxit. S’ha dedicat un espai a la classe anomenat “cuquets lectors”. En 3r els cuquets lectors han de tindre 5 anelles equivalents a 5 llibres llegits i en 4t el nombre d’anells ha de ser de 15 per a obtindre el diploma al millor lector.

. En quant a l’atenció a les famílies, a l’horari hi tenim una hora setmanal de tutoria (dimarts a les 12:30), encara que aquest horari ha segut flexible, doncs el que ens interessa és aconseguir major implicació de les famílies. Aquesta sessió de tutoria té com a objectiu tractar individualment el desenvolupament de cada alumne/a en concret amb la seua família. D’aquesta fem una valoració positiva encara que al tercer trimestre han fallat prou.

. Amb la resta de mestres. Hem assistit a reunions de cicle, equip docent, claustre... per tal de concretar actuacions conjuntes, tant per a les diferents activitats realitzades dins i fora del centre, com per a acordar línies d’actuació conjunta en temes com disciplina, casos concrets d’alumnes...

Malgrat això han faltat més reunions amb les mestres de PT, AL, compensatòria i amb la Psicopedagoga per tractar més específicament l’alumnat amb necessitats de suport educatiu i donar-lis la continuïtat establida per tal de que els xiquets puguen assolir o consolidar els objectius d’aquest curs.

PROPOSTES DE MILLORA

- Tenir una major comunicació inter-cicles, per tal d’ampliar les alternatives metodològiques, curriculars, etc. Així mateix per a no repetir activitats .

11.3.8 REUNIÓ I COORDINACIÓ AMB ALTRES INSTITUCIONS

Degut a les característiques d’alguns/es alumnes del cicle i les seues famílies, hem tingut la necessitat d’estar en contacte amb Serveis Socials i Centre de Dia, la qual cosa no s’ha produït amb la freqüència desitjada per poder coordinar-nos i actuar seguint uns mateixos criteris d’actuació tant en l’alumnat com amb les famílies. L’objectiu prioritari que ens vam proposar va ser aconseguir hàbits d’higiene personal i habilitats socials i de realització de tasques escolars mínimes a casa i que mediaren amb les famílies...

També cal destacar la despreocupació de l’Ajuntament de Monòver en qüestions referides al manteniment del col·legi (persianes, aixetes, instal·lació elèctrica...)

Per altra banda aquest any l’Ajuntament ens ha oferit una visita a l’aula de natura, la qual va ser comunicada amb l’antelació adequada i això ens va facilitar la preparació a classe d’aquesta activitat amb els alumnes.

PROPOSTES DE MILLORA

- Unificació de criteris per treballar de la mateixa manera en quant a serveis socials i SPE.(AJUNTAMENT/CONSELLERIA)

- Que l’ajuntament invertisca en el manteniment i millora de les instal·lacions. (AJUNTAMENT)

- Que l’ajuntament continue oferint més activitats extraescolars subvencionades. (AJUNTAMENT)

11.3.9 VALORACIÓ DE LES REUNIONS DE CICLE I ASSUMPTES TRACTATS

L’equip docent de 2n cicle està format per les tutores de 3r i 4t, el mestre especialista d’Anglès i la mestra de religió. Les interaccions entre els components de l’equip han sigut fluides i positives.

Les reunions de cicle s’han realitzat dimecres. En aquestes reunions s’han tractat els temes proposats des de la direcció del centre: activitats extraescolars i escolars, revisió de documentació aportada per direcció, preparació de documents, suports, plans de millora, disciplina... A més d’altres que han sorgit des del cicle o proposats per altres membres de l’equip docent.

11.3.10. REUNIÓ AMB LES FAMÍLIES. VALORACIÓ

Les reunions amb les famílies s’han fet de manera individual per a tractar els temes de manera més pròxima al llarg del primer trimestre.

L’assistència ha segut bona. S’han fet reunions col·lectives al llarg del curs per a tractar diversos temes amb una participació òptima.

També s’hauria de possibilitar que la família fos la que proposara activitats.

De totes maneres, part dels pares i mares d’aquest cicle estan implicats en les activitats del centre en general, així com en els òrgans de govern col·legiats i l’AMPA.

PROPOSTA DE MILLORA:

- Intentar facilitar, més si cap, l’assistència d’aquells pares que no assisteixen mai a les reunions.

11.3.13 PROPOSTES DE MILLORA GENERALS

Després d’avaluar el desenvolupament del curs escolar, des de la nostra experiència, i tenint en compte diferents variables que han pogut influenciar, proposem com a mesures per a millorar el procés d’ensenyament – aprenentatge:

o Fer activitats per a fomentar el plaer de llegir per llegir, com per exemple: llegir a l’aire lliure.

o Comprar una enciclopèdia en valencià per a la biblioteca de centre.

o Continuar controlant la lectura dels xiquets amb tècniques tals com “el cuquet lector”.

o Unificar criteris a l’hora de castigar certes conductes (per exemple, reunions amb els mestres que entren a una determinada classe)

o També, en el cas de alumnes que presenten una conducta disruptiva freqüent, veure la possibilitat que tinguen càstics que siguen de profit per a la resta de la comunitat escolar (replegar papers, netejar la pista de pedres, ordenar la classe, etc)

o Unificar criteris en quant a quins jocs els alumnes sí poden o no poden portar per a jugar a l’hora de pati.

o Aplicar estrictament la normativa vigent respecte a les conductes greument perjudicial per a la convivència del centre d’acord amb el R.R.I. de centre.

o Proposem que el material fungible adquirits amb diners de cooperativa i que es poden seguir utilitzant en cursos successius esgoten el seu ús fins a sisé.

o Acordar un temps per a l’ús dels jocs de taula. Integrar-lo en l’horari de manera que hi haja una hora setmanal per al seu ús.

11.4 TERCER CICLE D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA

11.4.1.OBJECTIUS

Els mestres i les mestres del 3r cicle de Primària, a més dels objectius i continguts proposats per aquest cicle en el PCE, hem incidit en els següents aspectes:

o Crear hàbits de lectura a les tres llengües.

o Comprensió lectora, sobretot en Castellà i Valencià.

o Millorar l'expressió escrita i presentació de treballs, tant en quaderns com en la llibreta ( escriptura neta i clara, marges...), fomentant el taller d’escriptura.

o Acabar el treball dins del temps previst.

o S’ha incidit en temes transversals, tant a nivell individual com en la cohesió de grup.

o En Coneixement del Medi s’ha treballat tècniques d’estudi (subratllat, esquemes, resums, mapes conceptuals, murals...), així com la memorització a la resta d’assignatures.

o S’han dut a terme projectes de treball, aprofitant temes d’interés i també activitats extraescolars dels alumnes com: Grècia, el cine, la població, la geografia de la nostra comunitat, d’Espanya, Europa i el Món , Enric Valor, Procés electoral i Biografies de les iaies i iaios.

o Descobrir el teatre com a eina de treball amb les llengües i per a les llengües.

o Utilitzar les noves tecnologies per a desenvolupar part del treball de classe i també a casa.

o Assolir operacions bàsiques per a poder avançar en els continguts.

o Resoldre problemes matemàtics amb un ordre, coherència i que tinga efecte en la seua vida quotidiana.

o Incloure en totes les activitats diàries les normes bàsiques de convivència i els valors humans.

DIFICULTATS TROBADES:

- Manca de col·laboració i comprensió del nostre treball per banda de les famílies.

- La manca de valoració que es fa des de fora de l’escola del treball cointegratiu que fem de les tasques purament acadèmiques amb l’aspecte actitudinal de l’educació.

- Les situacions particulars d’algunes minories que fan que el rendiment i l’actitud dels alumnes no siga la desitjada.

PROPOSTES DE MILLORA :

A nivell de centre:

▫ Seguir fomentant l’autonomia en els alumnes d’aquest cicle.

▫ Continuar treballant els àmbits lector i escriptor, millorant la gestió de la biblioteca d’aula i el taller d’escriptura, així com la lectura a classe, per a la qual cosa incorporarem llibres de lectura comprensiva per al proper any.

▫ Remarcar la neteja en els treballs presentats, ja siga llibreta, treballs a casa, etc.

▫ Utilització d’una metodologia més innovadora basada en l’experiència directa dels nostres alumnes/as.

▫ Incrementar els moments de comunicació amb les famílies i deixar molt clar per la nostra banda el que volem de qualsevol situació o proposta.

▫ Foment de l’ús de MOODLE com a ferramenta de treball i realització setmanal de la part del periòdic digital corresponent al 3r cicle.

▫ Revisió i sistematització de tots els processos que intervenen en la nostra tasca, perquè pensem que és una bona manera d’anar millorant.

▫ Consensuar amb l’equip docent de cada classe, cicle o etapa els aspectes que afecten a la convivència per a que estiguen molt clars i en cas d’incompliment d’aquests aspectes aplicació de la nostra legislació recollida al document RRI.

▫ Establir calendaris de reunions d’equips docents d’aula per parlar d’aspectes i consensuar mesures d’actuació.

A nivell de Conselleria

▫ Incloure en l’horari la sessió de tutoria setmanal.

▫ Reconèixer la figura del tutor/a

Adreçades a l’ajuntament:

- Agilitat en la reparació i el manteniment de les instal·lacions que són competència directa del nostre ajuntament.

14.4.2CONTINGUTS

Matemàtiques: S’ha incidit en operacions bàsiques amb nombres decimals i naturals, percentatges. Iniciació bàsica a l’àlgebra. Volem destacar la tasca realitzada en l’apartat de comprensió i resolució de problemes, on s’ha continuat amb el projecte iniciat el curs passat. Aquest curs hem realitzat desdoblaments, la meitat de la classe es quedava fent resolució de problemes i l’altra meitat se n’anava a la sala d’informàtica.

Valencià: Ordre, neteja, presentació, grafies, des de la llibreta. Hem treballat molt els conceptes gramaticals bàsics ( substantiu, verbs, determinants ). Regles bàsiques ortogràfiques ( b/v, h, g/j, dígrafs,...). Mètrica poètica, a cinquè. Comprensió oral i escrita, producció de textos. Tipologies textuals. Expressió oral, fonètica i pronunciació des dels diferents projectes de treball i teatres. Hem aprofitat la producció de textos ( sobre tot al pla lector/escriptor) per a participar en concursos literaris de la nostra zona ( Premi Azorín, Premi Sambori, Grupo Leo,...).

Castellà: Ordre, neteja, presentació, grafies, des de la llibreta. Hem treballat molt els conceptes gramaticals bàsics ( substantiu, verbs, determinants ). Regles bàsiques ortogràfiques ( b/v, h, g/j, dígrafs,...). Mètrica poètica, a cinquè. Comprensió oral i escrita, producció de textos. Tipologies textuals. Expressió oral, fonètica i pronunciació des dels diferents projectes de treball i teatres. Hem aprofitat la producció de textos ( sobre tot al pla lector/escriptor) per a participar en concursos literaris de la nostra zona ( Premi Azorín, Premi Sambori, Grupo Leo,...)

Coneixement del medi: En 5è i 6è els continguts principals s’han centrat en el treball per projectes en les tècniques d’estudi (memorització, subratllat, recerca d’informació, esquemes, etc). També s’ha incidit en el treball en grup, tant a classe com a casa i hem controlat la memorització, ja que pensem que és molt important crear un hàbit d’estudi i memorització a casa, sobretot per a aquesta assignatura.

PROPOSTES DE MILLORA :

Adreçades al centre:

▫ Seleccionar els continguts de les diferents assignatures per a poder combinar-los als dos cursos del cicle, encara que els treballaríem als dos cursos es remarcaríem més en ú dels dos anys. D’aquesta forma volem remarcar l’aprenentatge dels procediments i actituds per damunt dels conceptes, sobretot a l’assignatura de medi.

▫ Organitzar els continguts de castellà i valencià per a no repetir aquells que no calga i també perquè no es coincidisquen en el temps ( trimestres,...).

▫ Realitzar una reunió urgent a principi de curs amb els mestres/as que comparteixen el pla lector/escriptor amb el tutor/a per tal de repartir les diferents tipologies textuals, així com parlar de les diferents metodologies a realitzar, activitats grupals (concursos, teatres,...).

▫ Dinamitzar les nostres classes amb l’ús de les noves tecnologies.

Adreçades a l’ajuntament:

▫ Des del cicle volem que el nostre ajuntament oferisca les seues instal·lacions (piscina, poliesportius, teatres, biblioteca,...) de forma més sistemàtica per a que els nostres alumnes/as puguen desenvolupar diferents actvitats curriculars allí i subvencionades pel propi ajuntament.

▫ Des del cicle volem demanar al nostre ajuntament que l’oferta d’activitats extraescolars (teatre, cinema, experiments, conta contes,...) que no siga exclusivament en castellà, que també aquesta oferta la tinguen en conte en valencià.

7.4.3.CRITERIS D’AVALUACIÓ

A més dels criteris d’avaluació dels continguts curricular, també s’han tingut en compte altres aspectes actitudinals, organitzatius, d’esforç... que considerem importants, seguint els següents criteris:

o Registre diari dels deures així com de l'estudi i l'esforç de cada alumne/a.

o Presentació de les llibretes i treballs

o Participació en classe

o Participació en treballs , tant en xicotet grup com en gran grup

o Realització dels deures al llarg del període de vacances.

o Controls escrits per unitat.

o Examens i notetes signades.

o Complir els terminis de presentació de treballs i de demanes d’altres coses.

o La creativitat dels/les nostres alumnes.

o El grau de cooperació/col·laboració entre l’alumnat.

PROPOSTES DE MILLORA :

A nivell de centre:

o Continuar consensuant prèviament amb tots els mestres del cicle els criteris d’avaluació.

o Utilització del sistema de SMS massiu per a tenir informats als pares/mares de les actuacions dels seus fills/es.

o Continuar amb l’avaluació ajustada al nivell i ritme de treball de cada alumne/a.

o Incloure en la avaluació tot els elements que intervenen el procés d’ensenyament-aprenentatge ( temps, espai, material, mestre, horaris, metodologia,...)

A nivell de Conselleria

o Aconseguir que els recursos telemàtics que conselleria posa a l’abast dels docents funcione sempre ( Itaca es colapsa en època d’avaluació i no ens permet treballar).

4. PRINCIPIS METODOLÒGICS

Els principis metodològics que han guiat la nostra pràctica educativa, són els que hi consten en el PCE. És a dir els que fan referència a una concepció constructivista de l’aprenentatge (aprendre a aprendre, aprenentatges significatius, creativitat, partir del nivell de desenvolupament de l’alumne/a...)

A més, hem utilitzat estratègies metodològiques com valorar l'esforç i l'interès, reforç positiu i adaptar continguts a les necessitats dels alumnes, entre altres.

PROPOSTES DE MILLORA :

En aquest cas les propostes són més bé una continuïtat amb les propostes de l’any anterior com són:

- Utilitzar les noves tecnologies en les nostres classes, sobretot la pissarra interactiva.

- Partir de la manipulació per aprendre conceptes més abstractes.

- Utilitzar el joc com a vehicle d'aprenentatge.

- Utilitzar una metodologia molt més activa , participativa i investigadora.

7.4.5 TRACTAMENT DE LA DIVERSITAT I ACIS.

Al tercer cicle hem apostat ( com sempre ) per donar resposta a totes les necessitats i per adaptar-nos als diferents ritmes d’aprenentatge dels/les nostres alumnes. Al 3r cicle optem pels desdoblaments com a ferramenta per a atendre a la diversitat i els realitzem a l’àrea de matemàtiques, la meitat dels nostres alumnes es queden en classe fent resolució de problemes i l’altra meitat es van a la classe d’informàtica per fer informàtica d’usuari. En quant a les adaptacions curriculars no significatives (ACI) les nostres actuacions van encaminades a: seleccionar molt bé els continguts mínims, també seleccionar les activitats i el temps d’aquestes, adaptació de les proves o controls de tal manera que s’adapten al nivell real de l’alumne/a i qualsevol actuació que no comporte una modificació substancial dels objectius, continguts i criteris d’avaluació. Ja que qualsevol alumne/a pot ser en algun moment de la seua escolaritat un alumne/a d’adaptació curricular no significativa no anem a nomenar la llista d’alumnes/as d’aquest grup, ja que un contingut concrecte ( fraccions, geografia,..) pot ser que necessite per la nostra banda un suport en algun alumne/a concrecte.

Alumnes/as amb ACI’s ( adaptació curricular individual significativa) hem tingut en aquest curs per a cinqué 3 alumnes i per a sisé 4. Els alumnes/as d’ACI’s eixien algunes hores a classe de pedagogia terapèutica a treballar amb la PT, Dins de la classe ordinària sempre s’ha buscat que estiguen el més còmode possible, assentant-los amb companys que pogueren ajudar-los i clavant-los en tot moment en totes les activitats grupals, adaptant-les el que fera falta. A les especialitats els alumnes/as d’ACI’s és on millor s’integren, ja siga per la naturalesa pròpia de les assignatures ( artística, religió, educació física,...) o per la motivació dels/les alumnes és on millor i més motivats es troben.

PROPOSTES DE MILLORA:

o Per a l’any que ve la proposta es realitzar un grup de diversificació curricular amb els/les alumnes d’ACI’s i aquells alumnes/as amb una problemàtica social-familiar molt gran. Dins d’aquest grup s’intentarà treballar els continguts mínims de l’etapa primària però amb una metodologia que no tindrà res a vore amb una metodologia ordinària.

o En quant a l’alumnat d’apatació o suport no significatiu es continuarà amb les mesures que es necessiten en qualsevol moment.

7.4.6 MATERIALS CURRICULARS I RECURSOS DIDÀCTICS

El pròxim curs continuarem amb la utilització mixta de material (llibre de text digitalitzat i quadernets de treball). Per a l’any que ve eliminem els llibres de lectura de valencià i castellà ja que ara amb l’hora de pla lector/escriptor podem realitzar aquesta tasca sense necessitat del llibre.

PROPOSTES DE MILLORA:

• Buscar llibres i material adequat per a l'alumnat amb necessitats educatives.

7.4.7 AVALUACIÓ DE LES TUTORIES

La classe de 5é és una classe prou cohesionada i que es respecta molt. El perfil d’alumne/a d’aquesta tutoria és el d’un alumne/a que vol aprendre, que gaudeix venint a l’escola, que vol imitar els comportaments dels diferents mestres/as, en conclusió, una classe molt normal, en moltes ganes d’aprendre ( que això ja és molt hui en dia) i en una evolució acadèmica molt positiva.

La classe de 6é és una classe molt diversa i tradicionalment ha sigut una classe molt poquet cohesionada, amb molts grupets i molts problemes entre els/les alumnes. Enguany hem aconseguit ( un poquet també per maduració pròpia) que si bé no es pot ser amic de tot el mon el que sí ha d’imperar sempre és el respecte i hem treballat molt aquest aspecte de les relacions personals. En quant a l’evolució del grup podriem dir que ha sigut positiva des de l’inici del curs i també que l’adaptació als nous tutors va ser molt ràpida. El rendiment acadèmic ha sigut molt divers, hi hagut un grup que ha rendit a un nivell molt bo, un altre grup que podriem dir ha rendit sense més, un grup que ha rendit per baix de les seues possibilitats i els 3 alumnes/as d’ACI’s que no han rendit res per diversos motius. Han promocionat dels 19 alumnes 16 i per tant, 3 alumnes no han promocionat, 2 de manera ordinària i 1 alumna de manera extraòrdinaria ( ja és la 2ª repetició a sisé).

7.4.8 REUNIÓ I COORDINACIÓ AMB SERVEIS SOCIALS

Alumnes/as dependents de serveis socials al 3r cicle tenim 2, la relació amb els serveis socials es redueix a hores de dur-nos els xics/es, hores de replegar-los,... i poquet més, la veritat es que des del cicle pensem que la relació amb els serveis socials podria ser millor, no sabem si per culpa nostra o per culpa d’ells o un poquet dels 2 el cas és que la relació no és fluida.

PROPOSTES DE MILLORA

• Millorar la relació amb els serveis socials.

7.4.9 VALORACIÓ DE LES REUNIONS DE CICLE I ASSUMPTES TRACTATS

Des de la perspectiva d’equip de cicle, la valoració general de les reunions és positiva, hem patit la baixa a meitat de curs de la coordinadora i això ha provocat un poquet de desordre al final, però sempre el cicle ha sigut un espai obert i plural on tractàvem tots els temes i des d’on eixien totes les idees del cicle.

7.4.10 DOCUMENTS ANALITZATS.

S’han revisat diferents documents que teníem elaborats d’altres cursos:

• Elaboració i posada en pràctica del pla d’acció tutorial.

• Revisió de diferents processos: RRI, parts de conducta, normes de classe i avaluació

• Memòria del cicle.

7.4.11 ANÀLISI D’EXTRAESCOLARS

En general la valoració de les activitats extraescolars realitzades aquest curs és positiva. Els alumnes han aprés determinats continguts d'una manera més pràctica i lúdica. Els continguts treballats durant aquestes activitats han sigut de diferents àrees: esportives, culturals, acadèmiques...

Entre altres activitats cal destacar: Visita a la Domus Saguntina al 1r trimestre, al segon trimestre vam visitar el teatre per a vore l’obra de TRANSEDUCA “Balones rosas y barbies carpinteras”, també vam visitar la piscina municipal i vam fer l’eixida al poliesportiu per a treballar l’atletisme. Al 3r trimestre vam visitar les pistes de galotxes del poliesportiu, es va fer la convivència de religió per a sisé, es va fer el viatge de fi d’etapa a Port Aventura i es va fer l’excursió de convivència del col·le al park aquàtic “Aquapark”.

PROPOSTES DE MILLORA:

- A l’última eixida no es va apuntar molta gent i el motiu va ser que quasi tots els cursos havien fet un viatge o convivència al mes de maig i per tant hi ha que tenir previst això, ja que no té sentit que al cap de 15 dies tornem a demanar 20 euros per a fer una última excursió, ja que passa el que passa, no tenim afluència.

7.4.12 AVALUACIÓ FINAL

Els/les mestres que treballem més en aquest cicle creem que és fonamental que els/les nostres alumnes treballen l’autonomia sempre que es puga, és a dir, que participen de l’elaboració de les seues disfresses ( carnestoltes, fi de curs), que tinguen propostes per a iniciar projectes temàtics, que tinguen capacitat crítica en tot el que fan i que , en general, es preparen per a la vida adulta i per al més inmediat, el pas a l’institut.

12 ÒRGANS COL·LEGIATS

12.1 CLAUSTRE

El Claustre del CEIP Azorín està format per un total de 17 mestres (15 amb horari complet al nostre centre i 2 amb horari compartit amb altres centres) i com a òrgan propi de participació, i amb la finalitat de planificar, coordinar, informar i adoptar les decisions pertinents sobre els aspectes docents, hem tingut al llarg del curs escolar, moltes reunions de Claustre en les que s’han tractat els següents punts:

- Benvinguda al nou curs escolar i explicació dels aspectes de funcionament i organització del centre: normes, horaris, tutories, encarregats comissions de treball (2 setembre)

- Aprovació PGA, Vesprada Formativa, Organització de les comissions de treball (1 d’octubre)

- Dades per a la 1ª avaluació; revisió de les comissions de treball, pla d’emergència; vesprada formativa; (12 novembre)

- Resultats i anàlisi de la 1ª avaluació; balanç econòmic 10 i pressupost 11; renovació direcció; beques de llibre; PILE primària; noves activitats complementàries ( 26 gener)

- Avaluació carnestoltes; funcionament comissions de treball; PAE i Programa de Compensació educativa; plans de millora escolar; puntualitat al centre (11 març)

- Resultats i anàlisi de la 2ª avaluació; excursió final de curs; dia iaios; convivència AMPA; ajudes Qualitat... (19 abril)

- Sol·licitud horari especial; concurs Azorín, matriculació; periòdic 3r trimestre; valoració formació en centres; fi de curs i escenari; menjador (26 de maig)

- Anàlisi de la 3ª avaluació (30 de juny)

A més, al tindre la vesprada formativa els divendres de vesprada, hem aprofitat molts d’aquestos dies per a la realització d’alguns “miniclaustres” per a la transmissió i informació d’activitats i aspectes més puntuals de la vida del centre.

Enguany hem organitzat el claustre en una sèrie de comissions de treball per tal d'agilitzar i optimitzar el nostre treball. D'aquesta manera ens hem especialitzat en algunes tarees i així no hem estat tots treballant en l'organització i preparació de totes les coses.

Les comissions han segut:

• BIBLIOTECA: que s''ha encarregat d'organitzar i posar a punt la nova biblioteca de centre i a més s'ha encarregat de coordinar altres aspectes com concursos Azorín , premi Sambori, Trobada,...

• FESTES I CELEBRACIONS: encarregats de les decoracions i organització de les diferents celebracions: Castanyera, Nadal, pau. Primavera; organització de Fi de curs; valoració i arreplega de les activitats i celebracions

• QUALITAT-COORDINACIÓ DE PROCESSOS: encarregats dels temes més pedagògics: càstics, RRI, butlletí Itaca, Qualitat...

Valorem positivament l'organització del claustre en aquestes comissions, si bé ens falta per al curs pròxim delimitar més bé les tarees que ha de fer cada comissió; arreplegar les valoracions per escrit per a tindre-les en compte l'any pròxim quan es tornen a organitzar les mateixes activitats.

PROPOSTA DE MILLORA:

• Establir a principi de curs les tarees que ha de fer cada comissió.

• Entendre que les comissions han d'organitzar les activitats, però no s'han d'encarregar de realitzar tota la feina ells, sinó que han de delegar i organitzar els altres companys per a realitzar-lo entre tots.

12.2.CONSELL ESCOLAR

Mitjançant el Consell Escolar del CEIP Azorín participen de la vida escolar els diferents membres de la Comunitat Educativa.

S’han celebrat quatre reunions ordinàries de Consell Escolar de Centre, en les quals s’han tractat els següents aspectes:

- PGA; beques menjador; Nadal (6 octubre)

- Anàlisi 1ª avaluació; balanç 2010 i pressupost 2011; renovació direcció; PILE Primària; Beques llibres; Noves activitats complementàries; Carnestoltes; Sol·licitud regidoria festes. (26 gener )

- Resultats anàlisi 2ª avaluació; concurs Azorín ; dia iaios; activitats extraescolars (19 d’abril)

- Anàlisi 3ª avaluació (30 de juny)

Enguany el Consell Escolar ha funcionat molt bé. Tant els pares, com els mestres hem treballat en la mateixa línia de millora de l’ensenyança dels nostres xiquets i xiquetes. Ha hagut un clima de diàleg, de suport, de col·laboració, d’escolta i d’alè molt positiu. A més, hem de destacar com a positiva la participació en les reunions, tant de la regidora representant de l’Ajuntament, com la dels dos alumnes de 6é, representants de l’alumnat.

PROPOSTES DE MILLORA.

Després de l’avaluació i valoració de les diferents beques que oferta la Conselleria d’Educació, el Consell Escolar del CEIP Azorín vol fer el següents comentaris dirigits a la millora de la nostra autonomia com a centre i també a la millora de la gestió i assignació de Beques:

• En primer lloc considerem que amb els actuals criteris de baremació de les beques el Consell Escolar no té la suficient autonomia per poder garantir la conseció de cap ajuda a les famíles amb necessitats del centre, per la qual cosa demanem més pes de la puntuació del Consell Escolar, així com poder rebre més informació de la situació de les famíles, la qual cosa no succedeix actualment, ja que no tenim accés ni a les rendes ni a cap informe de servei socials.

• En segon terme, si no es poden complir les demandes de més poder de decisió i més informació del Consell Escolar sol·licitem que aquests no tinguen possibilitat d’otorgar cap puntuació, ja que fins ara aquesta possiblitat només du a situacions de desigualtat d’oportunitats dels alumnes dels centres que sempre seguim les normes i revisem cadascú dels casos per otorgar, de la forma més justa possible, les ajudes de la Conselleria.

• Per altra banda sol·licitem la revisió de la conseció de les beques de transport, ja qua actualment, en la major part dels casos, ja no tenen el caracter de compensació per ruralitat, més be s’han convertit en una drecera per aconseguir les beques assistencials de menjador.

• Per aquestes raons el Consell Escolar del CEIP Azorín no es sent capacitat per valorar la puntuació que s’ha d’otorgar als alumnes del centre i per tant decideix otorgar 3 punts a tots els alumnes que han sol·licitat l’ajuda assitencial de menjador.

13. ESPECIALITATS

13.1 EDUCACIÓ FÍSICA

13.1.1.OBJECTIUS

Els objectius plantejats en l’àrea d’Educació Física per al present curs estan reflectits en el document presentat a la Cap d’Estudis.

Tots ells s’han treballat en els tres cicles. En general des de la classe d’EF volem aconseguir:

- Una millora de la coordinació motora general.

- Una millora en les capacitats físiques dels alumnes

- Aprofitar les característiques especials de la classe d’educació física per a treballar continguts transversals, tan importants en la vida d’ara.

- Adoptar hàbits d’higiene i neteja.

- Fomentar el treball grupal i les seues possibilitats.

- Relacionar l’àrea amb la salut i que els alumnes tingan clara aquesta relació.

- Recuperar el joc tradicional, tan important en altres èpoques i que ara està desapareixent.

- Relacionar les noves tecnologies amb la nostra àrea ( aula virtual d’EF)

Com sempre, en el primer cicle treballem molt tots els aspectes relacionats amb la coordinació dinàmica general i segmentària. Al segon cicle continuem amb aquesta coordinació i comencem a donar-li més importància a les habilitats motrius per acabar en el tercer cicle introduint la iniciació als posteriors esports.

La millora en les capacitats físiques dels alumnes ha sigut també un objectiu clar a tots els cicles de primària així com treballar sempre des del punt de vista lúdic.

13.1.2 CONTINGUTS

De manera molt general, els continguts són similars als tres cicles, sempre tenint en compte les diferències per qüestions d’edat, per això he fet les oportunes adaptacions segons les activitats.

Cal dir que els continguts s’han anat desenvolupant de manera gradual, és a dir, de mes generals( 1r cicle i 2n) a mes específics( 3r cicle) i també, sobre tot en els primers cicles sempre partint d’una premissa lúdica, tal com diu l’actual currículum per a l’àrea.

Al primer trimestre em vaig centrar més en treballar aspectes com ara: el cos, la percepció espacial i temporal, la coordinació dinàmica-general, equilibri, etc.

Durant el 2n trimestre em vaig centrar en les habilitats bàsiques, com ara: desplaçaments, salts, girs, llançaments, recepcions, transports i conduccions i també vaig introduir ja algun esport com l'atletisme.

En el 3r trimestre s’han treballat alguns esports col·lectius com: basquet, handball, hockey i la pilota valenciana. A l’inici del curs vaig fer un curs a València del qual vaig sacar moltes idees i nous continguts que he anat introduint al llarg del curs, les 2 principals innovacions en aquest aspecte ha sigut la unitat didàctica de Globoflexia i la introducció de l’edició musical a les classes d’EF. Aquests 2 innovacions han sigut molt be acceptades pels/les alumnes i han aprés i gaudit molt.

També aprofitant el curset de formació en centres d’aquest any sobre MOODLE , una plataforma d’aprenentatge per a l’alumnat ( també pares i mestres) que també hem aprofitat des de l’àrea d’EF creant l’aula virtual d’EF ( està en aquesta URL: , si vols pegar una ullada a aquesta aula, pots entrar com a invitada posant com a contrasenya: educaciofisica) . En aquesta aula hem treballat al final de cada unitat per a que els/les alumnes feren un qüestionari d’avaluació teòric i també per colocar videos, imatgens, webs d’interès relacionades amb el tema en qüestió.

Aquest any també hem tingut el suport i el treball d’un mestre en pràctiques de la universitat, Miguel, que ha desenvolupat amb els/les nostres alumnes la unitat didàctica de “ Iniciació a la pilota valenciana: recuperar el patrimoni cultural”. Ha estat molt implicat en aquesta tasca i jo l’he ajudat en tot moment.

Durant aproximadament l'últim mes del curs, m'he centrat en l'expressió corporal per mitjà de la música i el ball, així hem aprofitat les classes per a aprendre'ns uns balls que ens van servir per a realitzar una actuació en fi de curs que va quedar molt bonica, tot això el vam realitzar amb la col·laboració del mestre de música.

PROPOSTES DE MILLORA:

A nivell de centre:

- Introduir unitats noves i novedoses que capten l’atenció dels/les nostres alumnes més en cara.

- Continuar amb la utilització de l’edició musical en les classes d’EF ja que és molt motivant per als/Les nostres alumnes.

A nivell de CEFIRE

- no hi ha cursets ni jornades de qualitat al nostre cefire ( Elda) per a millorar els continguts en EF.

13.1.3 AVALUACIÓ

Avaluació dels alumnes: Per a avaluar a primària he utilitzat sobre tot els següents mitjans: full de registre d’higiene i comportament, observació directa i registre anecdotari, sessions d’avaluació al final de cada unitat ( avaluació pràctica ) i als últims temes, qüestionari d’avaluació teòric fet a l’aula virtual de MOODLE.

Avaluació meua: La meua avaluació s’ha basat en una reflexió crítica i periòdica de la meua tasca docent. També he fet un anàlisi dels resultats de les diverses unitats didàctiques.

Propostes de millora: Continuar amb el reciclatge en matèria de unitats, treball, sessions,etc. ( centre )

Proposar , més encara, activitats per atendre millor a la diversitat.

13.1.4 PRINCIPIS METODOLÒGICS

La meua intervenció educativa està sempre inspirada i regida pels principis generals d’intervenció educativa, que resumint són ( aprendre a aprendre, aprenentatge significatiu, la creativitat, partir del nivell de desenvolupament de l’alumne, adequada organització dels espais i del temps, ... )

- MODEL D’INTERVENCIÓ EDUCATIVA

En coherència amb l’exposat, alguns principis que han d’orientar la nostra pràctica educativa són: metodologia activa, motivació de l’alumnat , avaluació del procés educatiu, i atenció a la diversitat

Propostes de millora:

• Continuar fomentant l’autonomia per als cursos més alts, intentant que els xics/es agafen més responsabilitats i independència. ( centre )

13.1.5. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

Des de la classe de educació física també atenem a la diversitat d’una manera clara. Fonamentalment el que fem és partir del nivell de cada alumne i una vegada detectat aquest nivell el que fem és adaptar les sessions i les activitats a les característiques individuals dels alumnes.

No tenim cap alumne amb adaptacions significatives, és a dir, que afecten significativament al currículo de l’àrea, les adaptacions normalment són no significatives i afecten a hores d’ara a: temps de l’activitat, espai , adaptació de les normes, adaptació dels agrupaments, adaptació del material, etc.

En general la resposta d’aquestos alumnes és bona i en la seua avaluació són tinguts en compte aquestos factors.

PROPOSTES DE MILLORA

• Continuar amb l'avaluació inicial com a mitjà per a detectar problemes en els xics i d’aquesta manera poder donar una resposta eficaç a tots els xics. ( centre )

13.1. 6 MATERIALS CURRICULARS I RECURSOS DIDÀCTICS

Els materials curriculars que he utilitzat en aquest curs són les meues programacions per als 3 cicles de primària, amb totes les unitats didàctiques completes amb les seues sessions. El model d’unitat didàctica és el mateix en totes, al voltant de 8 sessions per unitat en les que utilitzem la primera i la última com a avaluació inicial i final.

En quant als recursos didàctics he utilitzat tot el material propi d’EF del que disposem, el gimnàs, les pistes poliesportives i qualsevol material siga del tipus que siga, que puntualment ha pogut ser utilitzat en la nostra classe.

PROPOSTA DE MILLORA:

• Aquest any han començat algunes obres al gimnàs, però encara continua necessitant una remodelació més profunda i significativa, perquè està molt deteriorat.

13.1.7 AVALUACIONS DE LES TUTORIES i ACTIVITATS AL CENTRE

En general l’evolució de totes les classes ha sigut positiva.

Activitats al centre:A nivell intern, des del centre també hem organitzat activitats relacionades amb l'àrea d'educació física.

Als patis, hem continuat amb la distribució reflectida el document: projecte “ El pati: espai educatiu” per més informació, consultar aquest document al PEC.

També vam fer un projecte de benvinguda titulat “ Grècia”, en el que es va involucrar tot el col·le i totes les àrees de coneixement ( per més detalls mirar aquest projecte al PEC ). Des de l’àrea, EF, vam aprofitar aquest projecte per realitzar una unitat anomenada “ Els Antics jocs olímpics” en la qual van realitzar les 7 proves antigues dels jocs olímpics amb els/les nostres alumnes, com a exemple dir que una de les proves clàssiques era les carreres de quàdriges, i nosaltres les vam fer amb una corda que rodejava a 2 alumnes/as i un tercer tirava de la corda simulant una quàdriga, o també la carrera amb armadura que la vam fer amb una motxilla de senderisme amb lastre dins i havien de recòrrer una distància.

En les 2 últimes setmanes de curs vam fer una campionat de futbet ( a proposta dels/les alumnes).

Per suposat que l’últim dia de col·le vam fer el festival de fi de curs, que va ser assajat durant el més de Juny i a més preparant tot el necessari.

13.1.8 RELACIÓ AMB ELS PARES, VALORACIÓ

Sempre ha sigut puntual i per motius diversos com ara: malalties o lesions, interès per les notes, ...

13.2. ANGLÉS

13.2.1. OBJECTIUS

Els objectius que m’he plantejat a l’àrea d’anglès han estat treballats a tots els nivells impartits a l’escola. Aquests objectius són:

- Comprendre informacions globals i específiques de diferents tipus de textos, tractant de crear hàbits de lectura comprensiva.

- Exposar als alumnes, el màxim possible, a l'anglés oral

Pel que fa a les 4 destreses (comprensió oral, expressió oral, comprensió escrita, expressió escrita), aquestes es treballen de distinta manera segons els cicles:

- En infantil, les destreses escrites, per descomptat, són nul·les. Es procura treballar sobretot la comprensió oral i l'exposició oral a la llengua anglesa. L'expressió oral en menor grau.

- En primer cicle, s'introduïx les competències escrites. Però només en forma de paraules soltes. Encara no es treballen frases escrites. S'amplia l'exposició oral i es va notant un progrés en l'expressió oral (realització de frases, preguntes, etc)

- En segon cicle i tercer cicle se'n van treballant les 4 competències en la mateixa mesura cada vegada en un grau de complexitat major.

Pel que fa a l’anglès en infantil, direm que l'objectiu principal era el d'exposar als xiquets a la llengua anglesa sempre en un context de joc i diversió.

En primer cicle també ens hem servit de jocs orals per a fer-los parlar i perquè escolten i escolten una vegada i una altra les estructures que pretenem que aprenguen. Així mateix, ens servim de qualsevol excusa per a parlar-los en anglès (Com estan, com han passat el cap de setmana, si se senten feliços, etc) i encara que ens contesten en valencià, l'objectiu de la comprensió oral està plenament aconseguit d'esta manera.

13.2.2 CONTINGUTS

En tots els nivells els continguts han estat treballats en la gran majoria. Els continguts treballats estan relacionats en les seus necessitats, interessos i aspectes sobre la realitat més propera: família, escola, casa, ciutat, animals, rutines diàries, etc. i alguns es repeteixen cada curs augmentant el nivell i amb la incorporació de més vocabulari sobre el tema.

S’han treballat molt a l’aula els procediments d’aprendre a escoltar o llegir amb atenció històries per a una comprensió global o específica d’alguns aspectes, l’adquisició de vocabulari mitjançant jocs de diferents tipus, activitats proposades pel llibre, repeticions, associació de dibuixos amb paraules, ritmes i cançons, dramatització en grups, diàlegs i activitats de preguntes i respostes per parelles,... procurant sempre l’ús de la llengua estrangera.

Pel que fa a actituds, la millor motivació ve del joc i l'entreteniment. Per això s'ha de procurar que la classe d'anglès estiga envoltada en un marc de joc i diversió. Especialment en els cicles inferiors.

Durant el curs, he completat les activitats del llibre amb la realització de fitxes d’ampliació i revisió, per a consolidar els aprenentatges estudiats als llibres. També he treballat amb cds amb música i altres “listening” així com altres recursos materials, sempre amb relació als temes i unitats del llibre i adequats al seu nivell d’aprenentatge, interessos i necessitats.

13.2.3 CRITERIS D'AVALUACIÓ

Els criteris generals d’avaluació per a l’àrea d’anglès son:

- Mostrar la comprensió oral d’un missatge amb mitjans no necessàriament verbals.

- Utilitzar l’anglès a l’aula per expressar les necessitats bàsiques: preguntar, demanar ajuda, demanar permís, etc.

- Participar en situacions de comunicació interactives simulades, utilitzant amb propietat fórmules de relació social habituals, prèviament treballades.

- Captar la informació global i específica amb suport contextual (lingüístic, visual, ...) de textos escrits senzills.

En primer cicle d'educació primària el principal recurs per a avaluar el progrés dels xiquets és l'observació sistemàtica en classe; observar el seu nivell d'implicació en les distintes activitats, si les realitzen correctament, si adquireix el vocabulari presentat en classe, etc.

En 2n i 3r cicle es té en compte si els alumnes realitzen les seues tasques, tant en classe com a casa, com és el seu comportament, etc. Així mateix perquè els propis alumnes tinguen una referència del seu nivell aconseguit se'ls va proporcionant notes numèriques d'1 a 10 a fi de qualificar el seu progrés. En segon cicle realitzem un examen a final de cada unitat, qualificant-lo entre 1 i 10. A més en tercer cicle s’ha dedicat una sessió a gramàtica i es pretén que per al curs següent els alumnes de sisé disposen d’un llibre específic de gramàtica.

Un altre dels criteris que he tingut molt en compte enguany a l'hora d'avaluar ha segut la resposta del xiquet. És a dir, quan jo em dirigisc a un alumne en anglés i aquest em contesta encara que siga en valencià (però em va entendre el que li vaig dir), significa que ho ha fet perfectament. L'objectiu està aconseguit. D'esta manera s'examina la comprensió oral del xiquet. Per tant aquest criteri és essencial en infantil i primer cicle.

També es valora especialment a segon i tercer cicle la destresa en l’expressió oral dels alumnes.

13.2.4 MATERIALS CURRICULARS I RECURSOS DIDÀCTICS

El material principal en tots els nivells és el llibre de text. Educació infantil: Els llibres que hem triat per a estos nivells han sigut els següents: “Teddy´s train B” per a cinc anys.

PROPOSTA DE MILLORA EN QUANT ALS LLIBRES D’INFANTIL

L'experiència d'estos anys em porta a considerar que les sessions d'anglés en infantil es poden dur a terme perfectament utilitzant un altre tipus d'activitats (encaminades a les destreses orals) lúdiques i de joc i prescindir de les fitxes de pintar o retallar, les quals ja realitzen en altres assignatures. Per tot açò, l'any que ve llevarem el llibre de cinc anys (l’any passat ja vam eliminar el de 4 anys) i optaré per realitzar els meus propis materials: usant cançons aprofitables d'este mateix llibre i d'altres editorials o extretes d'internet i duent a terme jocs en classe (participatius i competitius) realitzats en anglés o activitats tipus narració de contes.

Primer cicle: Els llibres utilitzats han sigut “My friends” nivells 1 i 2 d'Oxford University Press. Excel·lent material en tots els nivells. Les propostes didàctiques són d'una gran varietat i atractives per als alumnes. Les cançons són molt bones. Fàcils de cantar i dramatitzar. En definitiva, un material divertit i de gran efectivitat didàctica.

Segon cicle: Els alumnes utilitzen una llibreta gran. A més usen el següent llibre: Surprise 3 (en 3r) i top class 2 (en 4t) .

PROPOSTA DE MILLORA EN QUANT ALS LLIBRES DE 2N CICLE

Al igual que ja vam fer l’any passat en 3r, el pròxim curs canviarem el llibre de 4t. El qual serà de la sèrie “Surprise” (nivell 4).Pel que hem vist aquest any treballant en 3r, aquest material es un llibre molt atractiu i amb continguts atractivament i lingüísticament rics, quadernets i cd-rom amb material de suport, DVDs amb vídeos per a projectar en classe, CD de música i exercicis de listening, etc.

Tercer cicle: “Surprise 5 i 6” de Oxford. Els avantatges d’aquestos llibres són: activitats cridaneres per a la seua edat, a més els continguts estan reforçats contínuament. També ens ofereix una amplia gama de recursos per al mestre i un quadernet addicional per a cada alumne per tal de treballar la gramàtica estudiada a classe.

PROPOSTA DE MILLORA EN QUANT ALS LLIBRES DE 3R CICLE

El pròxim curs introduirem un llibre de gramàtica a sisè: “Grammar one” de Oxford, per a treballar de manera més específica aquest contingut.

13.2.5 AVALUACIÓ DELS RESULTATS

Pel que fa a infantil, la resposta dels alumnes ha sigut molt favorable. Per descomptat hem de dir, que el que als alumnes d'estes edats els interessa realment és el joc, la diversió i la fantasia que rodeja a les classes, no l'aprendre una nova llengua en si. Sorprenent resulta també la capacitat que tenen els alumnes a estes edats d'adquirir (no aprendre) nous conceptes, és a dir, nou vocabulari en anglès, cançons, etc. Direm, per tant, que el començament de l'anglès en infantil ha sigut molt positiu encara que sempre amb coses que millorar i que posteriorment comentarem.

En primer cicle hem portat a la pràctica nous jocs comunicatius que han funcionat molt bé. A més s'ha fomentat el "buscar qualsevol excusa per a parlar-los en anglés": preguntar-los constantment com estan, si estan bé o mal, com ho han passat, preguntes sobre els objectes que estem aprenent, etc, sempre amb l'excusa d'exposar-los al màxim a les estructures que pretenem que adquirisquen.

Pel que fa a segon cicle, els resultats han sigut molt bons en les dos classes ja que hem trobat dos grups amb una bona disposició al treball i a l'adquisició de nous aprenentatges.

Pel que fa a tercer cicle, ens hem trobat una classe de cinquè amb una disposició al treball i a l'aprenentatge, en general, molt favorable. Amés, aquestos xiquets han demostrat una aptitud molt positiva davant d’aquesta assignatura en concret. Mentre que en sisè hem trobat un grup amb una escassa disposició a l’esforç i al treball. També ens hem trobat en esta classe amb algun cas d'alumnes que han provocat distorsions i retards en el ritme normal de les classes. Però per altra banda hem de destacar en aquest grup, el treball i l’actitud positiva d’alguns alumnes davant l’assignatura.

13.2.6 PROPOSTES GENERALS DE MILLORA

- En primer lloc el canvi de llibres que ja s'ha explicat anteriorment (suprimir el llibre en infantil i canviar-lo en segon cicle i quadernet de gramàtica en sisè)

- Per descomptat, continuar fent tot l'esforç possible perquè l'ús de l'anglès en l'aula per part del mestre arribe a ser del 100%.

- Buscar materials que es puguen utilitzar en les pantalles de les diferents aules. Per exemple vídeos d'historietes, contes, cançons, etc (Sense anar més lluny, el portal youtube resulta una font molt aprofitable per a este fi). Així mateix, buscar materials que ens permeten traure-li profit a les pissarres digitals de 4 anys, 5 anys i primer curs.

- Buscar materials i/o activitats que es puguin utilitzar a l’aula d’informàtica.

- Buscar textos escrits per als distints cicles a fi de dur a terme als tallers d'escriptura .

13.3 RELIGIÓ CATÒLICA

13.3. 1 OBJECTIUS

El grau d’assoliment dels objectius proposats per aquest curs han sigut òptims, sobretot, en el 6é nivell on s’impartia l’assignatura en dues sessions setmanals; de manera que de cara al curs següent, tenint en compte aquesta premissa, s’adequaran i concretaran aquells objectius més amples amb la intenció de que, al final de curs, tots els objectius plantejats queden assolits.

Aquests objectius a concretar serien:

o Ser capaç de comprendre i interpretar textos bíblics adequats a cada nivell.

o Reconèixer els moments més importants de la vida de Jesús al finalitzar el 1r cicle.

o Buscar cites bíbliques a la Bíblia i transformar-les en frases al finalitzar el 2n cicle.

o Conèixer els Sagraments, temps i festes litúrgiques al finalitzar el 3r cicle.

PROPOSTES DE MILLORA

Centre:

• Dur a terme tots els objectius proposats per al proper curs.

• Incloure nous objectius depenent del ritme de treball que porten els

alumnes al llarg del curs. Sempre, referint-me a activitats complementàries que

sorgeixen durant el curs.

• En quant a l’alumnat amb dificultats amb l’aprenentatge, establir un objectius

mínims adequats a les seues capacitats.

• De cara al proper any, establir objectius relacionats amb els nous continguts que

anem a treballar en llengua anglesa.

13.3. 2 CONTINGUTS

Els continguts que s’han treballat són els que venen establerts en els llibres de text corresponents a cada nivell; excepte en el cas d’Infantil, que treballem els continguts programats a partir de diferents llibres de text i del treball que, en eixe moment, es desenvolupa a l’aula; es a dir, la Tardor, el Nadal, la Primavera, la Pasqua, l’Estiu, ... .

En els cursos on hi havia temps, els continguts s’han ampliat ; com ara és el cas de 2n, on s’ha treballat a més el Parenostre a través de fitxes, jocs i cançons. A 4t, on s’ha realitzat una ampliació de la unitat ‘ Elements de l’Eucaristia’. També en el cas de 6é on s’ha introduït l’estudi més ample de la unitat referent a la Setmana Santa i les paràboles utilitzant les TIC; per a l’alumnat ha estat molt positiu i motivant.

PROPOSTES DE MILLORA

Centre:

• Plantejament de nous continguts que treballarem en anglès en diverses sessions

amb els alumnes de 3r cicle.

13.3.3 CRITERIS D’AVALUACIÓ

Els criteris d’avaluació que s’estableixen per a l’assignatura de Religió Catòlica per al curs 2010/2011 són els següents:

o Consecució dels objectius i continguts mínims de cada cicle.

o Treball de classe acabat i amb bona presentació.

o Ordre i neteja de les fitxes de treball.

o Atenció a l’aula.

o Participació en la classe.

o Compliment de les normes de la classe i l’escola.

o Mostrar interès cap a l’assignatura i les activitats proposades.

VALORACIÓ DELS RESULTATS

Entenem l’avaluació com un procés que té dues vessants; per una part, avaluar el procés d’aprenentatge de l’alumnat, tant a nivell individual com a nivell de grup. Així com el procés d’ensenyament seguit pel mestre/a per a planificar i desenvolupar la seua tasca i la de l’alumnat.

En l’avaluació de l’alumnat els resultats han segut òptims, tant en cursos inferiors com en cursos superiors. En els nivells d’Infantil i 1r cicle, s’ha dut a terme a partir de l’observació diària , la participació i el treball realitzat a l’aula. L’avaluació a 2n i 3r cicle s’ha fet a partir de la participació i de la tasca diària, a més de treballs individuals i col·lectius, controls trimestrals i fitxes d'avaluació.

En quant al procés d’avaluació de l’ensenyament, s’ha tractat d’anar adaptant la metodologia, activitats, avaluació... a les peculiaritats del grup i a les característiques individuals de cada alumne/a.

13.3.4 PRINCIPIS METODOLÒGICS

Les orientacions didàctiques i metodològiques generals són les següents:

o Procurar partir sempre de les idees prèvies de l’alumnat.

o Crear hàbits per aconseguir un aprenentatge autònom.

o Crear a l’aula un ambient d’aprenentatge adequat, per tal d’afavorir la construcció del coneixement.

o Atendre les necessitats educatives especials per tal de millorar la qualitat de l’ensenyament i l’aprenentatge dels alumnes.

o Dissenyar activitats necessàries per als alumnes i, així, promoure les seues capacitats personals.

o Mostrar una varietat de recursos materials, didàctics,...

PROPOSTES DE MILLORA

• Continuar amb la compra de contes relacionats amb l’àrea per poder aconseguir en breu una biblioteca de l’àrea de religió.

• Usar les noves tecnologies per afavorir l’aprenentatge d’una manera més atractiva (pissarra digital).

13.3.5 TRACTAMENT DE LA DIVERSITAT i ACIS

Al llarg del curs les necessitats educatives de l’alumnat han segut ateses mitjançant la modificació de les fitxes per tal d’afavorir la seua realització, donant més temps per a la realització de les tasques i, en casos concrets (un alumne de 2n, un alumne de 3r, dos alumnes de 4t, un alumne de 5é i tres alumnes de 6é), adaptant la metodologia a les seues necessitats. Amb aquestes mesures s’ha aconseguit que l’alumnat progressara dins les seues limitacions curriculars; exceptuant el cas d’un alumne de 6é que, per la seua actitud, no ha aconseguit els objectius mínims.

13.3. 6 MATERIALS CURRICULARS I RECURSOS DIDÀCTICS

Al curs que ve es continuarà impartint l’assignatura amb els mateixos llibres de text que a l’actual curs ja que els seus continguts s’adeqüen als interessos dels alumnes i a les seues necessitats. Només al primer cicle,canviarem de projecte, degut a que és més atractiu, motivant per als alumnes i, a més a més, conté una part en anglès en cada unitat, la qual cosa és molt enriquidora perquè l’alumnat aprenga vocabulari específic d’aquesta àrea.

+++++ Com a novetat, al tercer cicle, començarem a treballar una part de l’assignatura en anglès; per allò, disposarem d’un material que inclou contes curts sobre valors 'Bedtime Stories'. D’aquesta manera, proposarem lectura comprensiva, diàlegs oberts, debats,etc. per tal de que els nostres alumnes tinguen una classe més en la que poder practicar aquesta llengua.

En Infantil (4 i 5 anys), començarem a treballar amb llibre de text degut a que, d'aquesta manera, els alumnes podran aprendre l'assignatura de forma més atractiva amb un material adequat als seus interessos .

13.3.7 AVALUACIONS DE LES TUTORIES

Respecte a aquest punt, comentar que s’ha tingut molta informació, per part del tutors, a l’hora de tractar problemes que van sorgir al grup- classe o amb determinats alumnes. Això ha fet que l’actuació davant les dificultats sorgides fora de manera conjunta per part de tot el professorat que imparteix classe a eixe grup.

13.3.9 PROPOSTES GENERALS DE MILLORA

Des de l’àrea de Religió es proposen les següents mesures per a millorar el procés d’ensenyament- aprenentatge:

Centre:

• Aprofitar l’aula d’informàtica del centre ja que, amb aquesta proposta

aconseguirem una major motivació de l’alumnat.

• Elaborar material d'ampliació per aquells alumnes que acaben prompte la tasca programada per a cada sessió.

• Preparar material per als alumnes que no arriben als objectius mínims i necessiten treballs adequats a les seues mancances.

4. EDUCACIÓ MUSICAL

S’ha treballat atenent a les celebracions donades al llarg de l’any, de manera que per a cada festivitat s’han preparat activitats relacionades amb les costums de la festa.

Les activitats de música han girat al voltant de quatre blocs: cant, ball, llenguatge musical i pràctica instrumental.

CONTINGUTS

Infantil

-Cantar cançons.

-Practicar coreografies senzilles coordinant diferents moviments.

-Seguir la pulsació de les cançons amb instruments de percussió o palmades.

-Acompanyar cançons amb ostinats rítmics senzills.

-Paràmetres del so: llarg-curt, fort-fluix, agut-greu).

PRIMÀRIA

Primer cicle

-Cantar cançons..

-Utilitzar la cançó per fer jocs que impliquen moviment i seguiment del ritme amb palmes o instruments de percussió.

-Balls, fent moviments coordinats amb la música.

-Ostinats senzills amb instruments de percussió d’altura indeterminada per acompanyar cançons cantades.

-Algunes figures musicals i els seus valors (negra, silenci de negra, corxeres i blanca).

-Situació d’algunes notes al pentagrama.

-Cantar l’escala de Do.

-Clau de sol.

-Pentagrama.

Segon cicle

-Cantar cançons.

-Coreografies grupals inventades.

-Instrumentacions senzilles amb ostinats rítmics, melòdics i armònics, utilitzant instruments de plaques i altres de percussió que hi ha a l’aula.

-Conèixer l’escala de Do i la situació de les seues notes al pentagrama.

-Valor de les notes i els seus silencis.

-Signes de repetició.

-El puntet.

-Flauta: interpretació de cançons senzilles amb Si, La, Sol, alternant figures musicals amb valor de blanca, negra i corxera (3er).

- Interpretació de cançons senzilles amb totes les notes de l’escala de Do utilitzant, en alguns casos, estructures rítmiques una mica més complexes (4t).

Tercer cicle

-Cantar cançons.

-Coreografies de grup inventades coordinant diferents moviments seguint la dinàmica de la cançó.

-Acompanyament de cançons amb instruments de plaques formant diferents armonies.

-Instrumentacions amb ostinats rítmics, melòdics i armònics.

-Flauta: interpretació de cançons amb totes les notes de l’escala de Do afegint el Si bemol, el Fa sostingut i el Re agut, desxifrant fórmules rítmiques amb semicorxeres, notes amb puntet…

Cançons a dues veus.

-Signes de repetició.

-El puntet.

-Coneixement de l’escala de Do i la situació de les seues notes al pentagrama afegint el Re agut.

-Sostingut i bemol.

-Valor de les figures i els seus silencis.

OBJECTIUS

-Afinar el millor possible.

-Seguir el ritme de les cançons.

-Distingir els diferents paràmetres del so.

-Coordinar moviments amb la música.

-Interioritzar l’altura dels sons

-Motivar la interactuació grupal.

-Reconeixement de les figures musicals, els seus valors i la situació de les notes al pentagrama.

-Estimular la creativitat.

-Saber interpretar una partitura senzilla amb la flauta o un instrument de percussió.

El principal objectiu ha segut fer de la música un món divertit que puga ser considerat, en el present o en un futur, com una opció d’oci que, per alguns, es podria transformar en una opció professional.

Els objectius s’han aconseguit en la major part dels casos, encara que hi ha xiquets que, per diferents circumstàncies, tenen dificultats i altres que mostren desgana. No ha suspès ningú, però n’hi ha molts que podrien obtenir millor qualificació si s’esforçaren.

13.5 EDUCACIÓ ESPECIAL: PEDAGOGIA TERAPÈUTICA P.T.

Com recurs global del centre, la mestra de pedagogia terapèutica està implicada en actuacions com la prevenció, detecció i valoració de les dificultats d’aprenentatge; elaboració conjunta amb el equip educatiu de les mesures d’adequació curricular que es precisen per atendre a les dificultats, la realització de les activitats educatives amb l’alumnat i la participació del seguiment i avaluació dels processos d’adequació curricular, així com a l’avaluació dels alumnes atesos.

Les necessitats educatives que presenta l’alumnat que assisteix a l’aula de p.t són les que se deriven de dèficits psíquics, d’atenció i trastorns generalitzats del desenvolupament , d’un entorn sociocultural i econòmic molt desfavorit

Al curs 10/11, un total de 21 alumnes han assistit a l’aula de Pedagogia Terapèutica. La distribució de l’alumnat per cursos ha segut la següent:

• 2 alumnes d’infantil 4 anys

• 3 alumnes d’infantil 5 anys

• 1 alumnes de 1r d’EP

• 2 alumnes de 2n d’EP

• 3 alumnes de 3r d’EP

• 2 alumnes de 4t d’EP

• 3 alumnes de 5è d’EP.

• 4 alumnes de 6è d’EP

13.5.1 OBJECTIUS

El treball s’ha centrat en compensar les carències del seu entorn sòcio-familiar i cultural d’aquest alumnat, tant a nivell d’hàbits bàsics com d’estratègies necessàries per a desenvolupar-se en els diferents entorns més habituals (xicotet i gran grup, a les eixides...)

Respecte als objectius dirigits als alumnes, destacar :

• Potenciar en l’alumnat amb n.e.e. que forma part de la comunitat escolar, el que es senta integrat i sentir que té alguna cosa que dir, contribuint en una major participació.

• Desenvolupar seguritat i confiança a l’hora de realitzar les seues tasques.

• Contribuir a fomentar un desenvolupament lo més normalitzat possible.

• Contribuir a la personalització i individualització dels processos de ensenyança –aprenentatge, atenent als diferents ritmes evolutius.

• Aportar a els alumnes l’ajuda i reforç pedagògic necessari per a facilitar la toma de decisions i èxit en el procés educatiu

• Afavorir la generalització dels aprenentatges adquirits altres contextos, mitjançant de les relacions amb les famílies.

• Aconseguir l’accés i ús de programes informàtics acords amb les seues possibilitats.

De la meua funció amb les professionals del centre, destaque:

• Possibilitar l’ integració de línees metodològiques comuns, propiciant el treball amb les a.c.n.e.e.s.

• Proporcionar ajuda en els processos de planificació eductiva, elaboració d’ACIs, elaboració i adaptació de material didàctic i avaluació i seguiment dels a.c.n.e.e.s

Respecte a l’orientació familiar, establir uns canals d’actuació conjunta , amb l’objectiu de :

• Implicar als pares en el procés educatiu dels seus fills.

• Facilitar l’ informació i orientació educativa.

• Informar dels ajuts, beques, programes, de què se’n poden beneficiar.

13.5.2 CONTINGUTS. METODOLOGIA. MATERIALS CURRICULARS I RECURSOS DIDÀCTICS. RELACIÓ AMB LES FAMÍLIES.

A l’aula de P.T les àrees que s’han prioritzat són: matemàtiques i llengua. La coordinació amb les tutores i tutors ha segut una tasca diària, amb l’objectiu d’unificar criteris d’actuació i treballar dins d’una mateixa línia.

En l’organització dels grups, s’ha tingut en compte el N.A.C de cada alumne/a, amb l’objectiu d’homogeneïtzar dins la diversitat.

En l’elaboració de l’horari, s’ha tractat que l’alumnat no deixe el grup aula en les àrees en que hi pot participar activament: E.F i E.A. En quan a la distribució de les sessions S´ha prioritzat l’assistència a l’aula de P.T als casos de més gravetat i els de menys edat. També s’ha tingut en compte els suports que ja rep cada alumne per tal de no solapar els suports dels altres professionals

El seguiment de l’alumnat junt amb els tutors ha segut important per tal de coordinar-nos a l’hora de confeccionar, desenvolupar, modificar i avaluar el Pla de Feina de cada alumne/a. També participe en l'avaluació/promoció de l’alumnat amb n.e.e.

També s’ha orientat a tutors/es en l’elaboració de ACIs i tractament de materials adequats als alumnes.

Alguns alumnes de l’aula de PT assisteixen al Centre de Dia, per tant amb la intenció de canviar impressions, comentar incidències, establir criteris d’actuació comuns, etc., també hem tingut contactes periòdics. Partint sempre d’una organització oberta i flexible, que ens permet la coordinació amb el personal intern i extern del centre.

He buscat la màxima implicació dels alumnes en el currículo i el menor grau possible de significança en les seues adaptacions

La meua tasca la he realitzat dins de l’aula ordinària quan l’alumne ha pogut seguir la programació de l’aula, encara que amb les mesures necessàries, respectant sempre el seu ritme personal i l’adaptació d’activitats. En aquest cas he oferit recolzament simultani, ja que l’alumne/a realitza el mateix tipus d’activitats que la resta dels seus companys.

El recolzament l’he realitzat fora de l’aula quan l’alumne s’aprofita al mínim dels continguts proposats per al grup classe. Es produeix en el mateix horari i moment que per a el seu grup de referència.

L’alumnat atès en P.T té un material específic e individualitzat dependent del seu nivell i de les seues necessitats.

Utilitzem a l’aula de P.T els quadernets de diferents editorials, jocs, materials específic per a treballar la lectoescriptura, la comprensió lectora, la expressió escrita, el càlcul, jocs de lògica, de grafomotricitat, activitats clic, etc...

He procurat mantenir un contacte amb els pares i mares per tal d'informar del procés d'aprenentatge dels seus fills/es i intercanvi d’informació a l’àmbit familiar. Es fa una reunió a principi de curs i periòdicament cada trimestre, encara que la majoria dels pares dels alumnes amb dificultats no solen acudir.

Aprofitem les convocatòries que fan les tutores, de manera grupal i individual ,per a parlar dels seus fills i donar-les pautes d’actuació.

13.5.3 AVALUACIÓ

Per a la avaluació atendré a tres moments claus:

• Inicial, obtenint la primera informació de l’alumne a través de l’anàlisi de documents relatius a la seua història evolutiva (avaluació psicopedagògica, informe final del curs, entrevista amb el tutor, avaluació inici de curs...) És el punt de partida per a preparar la meua intervenció.

• Processual, al llarg dels curs acadèmic, atenint a la consecució dels objectius i continguts plantejats acorde a les capacitats dels alumnes que atenc, sense oblidar la meua acció educativa.

• Final, resum dels principals objectius plantejats i el grau de consecució dels mateixos, així con l’establiment d’orientacions i propostes de millora.

PROPOSTES GENERALS DE MILLORA

• Continuant demanant la revisió, cada termini de cicle, dels informes psicopedagògics per tal de que estiguen actualitzats.

• Coordinació eficaç entre els membres de l'equip de Suport per tal de no duplicar feina i esforços, establir estratègies comunes a seguir i la línia pedagògica més adient, segons cada cas.

• Sol·licitar a la psicopedagoga proves a termini de cicle de infantil per a poder preveure possibles dificultats. Crec que es molt important ressaltar el caràcter preventiu, tenint en compte que el claustre ens impliquem a l’hora de donar resposta a l’alumnat amb n.e.e prèvia valoració de la psicopedagoga

• La relació amb les famílies de l’alumnat amb n.e.e es un punt a millorar i tindrem que estudiar de que manera involucrem mes aquestes famílies en l’educació dels seus fills.

• Ressaltar el caràcter funcional del currículo i el important parer que jugarà en l’etapa adulta per tal de que l’alumnat siga conscient de lo important que es la seua formació

13.6 AUDICIÓ I LLENGUATGE

Durant el mes de setembre a classe d'audició i llenguatge es va dur a terme “L'avaluació Inicial del Llenguatge” de tots els alumnes tractats l'any anterior, així com la d'aquells alumnes derivats pels seus tutors per primera vegada, a fi d'establir una línia base per a començar amb els diferents tractaments logopèdics.

Els alumnes atesos tenen Necessitats Educatives Especials que van des del tipus més lleu i transitori, com a retard maduratiu i dislàlies, a les de tipus més greu i permanent, com en el cas de xiquets amb A.C.I.s; i encara que de vegades ha sigut necessari reorganitzar el procés d'ensenyança-aprenentatge en quant al nivell d'exigència establert per al compliment dels objectius, s'ha observat una evolució satisfactòria de manera més o menys general.

Els objectius proposats per a cada alumne i programats per a este curs s'han complit de forma satisfactòria. Tanmateix, hi ha també una sèrie d'objectius que per la seua mateixa naturalesa s'esperen aconseguir a llarg termini, a mesura que els alumnes es desenvolupen i van madurant les seues capacitats lingüístiques.

En regla general, els alumnes atesos al llarg de l'últim trimestre continuaran assistint a este servei el pròxim curs. De totes maneres, serà recomanable que es revisen alguns casos el mes de setembre quan comence el curs i es reincorpore la mestra titular del centre.

13.6.1.OBJECTIUS:

o Desenvolupar les capacitats de respostes davant d'estímuls visuals i auditius.

o Desenvolupar les capacitats de relaxació passiva, global, de la cara i dels òrgans fonoarticulatoris.

o Desenvolupar la capacitat respiratòria: inspiració nasal, espiració bucal i capacitat respiratòria.

o Aconseguir una correcta mobilitat dels òrgans fonoarticulatoris: domini lingual, labial, de galtes, de mandíbules i de la zona postero-palatal.

o Emetre i aplicar correctament els fonemes (síl·labes directes, inverses i mixtes).

o Emetre i aplicar correctament els sinfons líquids i vibrants.

o Augmentar el seu vocabulari.

o Millorar l'expressió oral i l'estructuració de frases.

o Afavorir la comunicació i ampliar la interacció social i comunicativa.

13.6.2.ACTIVITATS REALITZADES:

Amb alumnes:

. Exploració, tractament i valoració final.

Primària:

. S'atenen 13 alumnes.

Infantil:

S'atenen 5 alumnes.

Noves valoracions

. S’han valorat 11 alumnes.

Baixes:

▫ S’han donat de baixa 2 alumnes.

Amb professors/es:

. Arreplega de dades.

. Orientació.

Amb pares:

. Entrevistes.

Amb la psicopedagoga :

▫ Coordinació.

13.6.3.TEMPORALITZACIÓ.

L'atenció a aquest centre ha sigut: dimecres de 9:00 a 16:55, dijous de 9:00 a 16:55 i

divendres de 11:00 a 12:30.

La distribució de l'horari s’ha fet tenim en compte que el centre disposa de mitja jornada d’audició i llenguatge.

La intervenció s'ha realitzat de forma individualitzada i/o en xicotets grups, en sessions d'1 hora a 40 minuts de durada. El nombre de sessions per cada alumne es va establir conforme la necessitat de cada alumne, oscil·lant entre una i dos sessions setmanals.

A l'hora d'elaborar l'horari del Servei d'Audició i Llenguatge es van tindre en compte els aspectes següents:

o Horaris de l'aula de referència dels alumnes

o Fer coincidir les sessions d’atenció amb les de les àrees instrumentals i a ser possible amb l'àrea de llengua

o Horari de l'especialista de PT

o Nombre d'hores que l'alumne ix de l'aula de referència per als reforços, educació compensatòria i/o PT

o Moments del dia que més rendeix l'alumne

o L’horari d’audició i llenguatge per al centre Azorín és de mitja jornada.

PROPOSTES DE MILLORA:

o Disposar d'una aula d'audició i llenguatge independent a la del servei psicopedagògic, per afavorir la coordinació i reunions en cas necessari. Aquest curs l'horari d'audició i llenguatge s'ha vist limitat per l'aula que disposava el centre, ja que si coincidia amb l'horari de l’SPE, no es podia donar la classe en eixa aula, i si no coincidia amb aquest, no ens podíem coordinar.

7. MEMÒRIA DEL SERVEI PSICOPEDAGÒGIC SPE

[pic]

[pic]

[pic]

[pic]

[pic]

[pic]

[pic]

14. ALTRES ACTIVITATS

14.1 PROJECTE DE FORMACIÓ

En aquest curs el projecte de formació ha tornat a estar centrat en les noves tecnologies. La formació ha estat dividida en dos blocs, un corresponent a la formació externa i altre al denominat pla d’autoformació.

A l’apartat de formació externa s’ha treballat la plataforma Moodle. Com que aquesta plataforma està més enfocada a l’utilització en secundària, i en vista de l’assessorament del formador extern, el centre decidí “reutilitzar” el Moodle per convertir-lo en una ferramenta de gestió pedagògica i de relació amb la comunitat educativa convertint-lo en la pàgina web del centre (). Per dur terme aquest treball cada classe elaborà la “seua pàgina” de classe, mentre que l’Equip Directiu elaborà l’esquelet de la pàgina web del centre. A més a més, i gràcies al formador extern, el centre decidí refundar el nostre periódic (Punt i Apart) convertint-lo en un periódic digital ().

Per altra banda en el pla d’autoformació s’abordaren altres aspectes molt més senzills d’abordar pels membres de la nostra comunitat educativa, tractant-se temes tan diversos com:

o LliureX.

o Audacity.

o Photoshop.

o PDFCreator.

o Cmaps tools.

o Foxit Reader.

o Wikipèdies (). Aquestes sessions les va dura terme Paül Limorti, pare d’alumnes del centre.

o OpenOffice.

La valoració general del Claustre ha sigut, com a mínim, divergent, ja que mentre uns valoraven molt possitivament el Moodle, per a altre no havia sigut gens interessants. En general la valoració és més possitiva respecte de l’autoformació, encara que també resaltà l’avaluació que falta temps per dur a la pràctica el que s’ha aprés.

Per al proper curs es tindrà en compte aquestes propostes aparegudes a l’avaluació a l’hora d’organitzar el nostre proper projecte de formació que serà: “Avaluació i digitalització de les dades en un centre de primària”. Bàsicament buscarem l’avaluació dels diferents aspectes del centre i la creació d’una, o varies, bases de dades per a guardar i organtizar les dades de l’avalaució.

15. SERVEIS COMPLEMENTARIS

15.1 VALORACIÓ DEL SERVEI DE TRANSPORT ESCOLAR

En general la valoració ha sigut possitiva, no fent cap informe negatiu al llarg de l’any. Cal tindre en compte que aquesta valoració és deu, sobretot, a la tasca tant de la monitora com dels conductors que supleixen les deficiències de l’empresa, en quant

a organització i comunicació amb el centre.

Per al proper any s’ha organitzat una segona ruta de transport per poder baixar la quantitat d’ajudes individuals. A més a més es té previst que els autobusos entren dins del pati, la qual cosa millorarà la seguretat dels alumnes i la circulació al voltant del centre.

15.2 MEMÒRIA DEL MENJADOR ESCOLAR

El C.E.I.P Azorín considera el temps de menjador un moment d’importància educativa que cal vetllar amb les millor garanties professionals.

L’experiència de treballar amb xiquets i xiquetes, en aquest espai concret, orienta la nostra proposta en funció d’uns criteris definits i un plantejament pedagògic estructurat, en què el seguiment permanent per part dels coordinadors d l’activitat és fonamental.

La pausa escolar del migdia és un moment de descans però també és un espai educatiu molt important i té tres moments molt importants: alimentar-se, descansar, esplaiar-se i aprendre.

Donant que el nombre de comensals és de 150 aproximadament, es realitzen 2 torns: el primer torn format pels alumnes d’infantil, dinen de 12:30 a 13:15 i el segon torn format pels alumnes de primària dinen de 13:15 a 14:15

El nombre de monitores per aquest curs ha sigut de set. Totes elles porten en el col·legi varios anys i per tant coneixen el funcionament d' aquest menjador ( els seus objectius, les seues normes, la forma de treballar) i com no als xiquets.

El personal de cuina està format per 1cuiner ( que aquest any és nou) i una ajudant de cuina.

Hem de dir que tant el servei de les monitores com el servei de cuina del centre ha estat gestionant per l'empresa Eurest Colectividades S.A.,

La cuina segueix funcionant molt bé.

Destacar que encara que l’empresa envia al centre els menús elaborats per una dietista, des de el centre els revisem i els adaptem a les costums gastronòmiques del poble, els tornem a enviar a l’empresa per revisar els canvis i després tots els mesos li donem un model als xiquets/etes. També els menús estan adaptats a aquells alumnes que ho necessiten degut a al·lèrgies, diabetis, intolerància a la lactosa, al gluten. S’haurà de presentar prèviament un certificat mèdic.

Per indisposicions esporàdiques caldrà notificar-ho a la mestra al matí

Les activitats pròpies de les monitores són:

• Deixar temps als alumnes per rentar-se les mans abans i després de menjar

• Fer una entrada tranquil·la al menjador

• Crear un ambient acollidor durant el menjar, tenint un comportament adient a la taula: amb educació, complànyer-se i cooperació.

• Fomentar l importància de no tirar el aliments o de no fer-los malbé.

• Fer que s’utilitzen correctament els coberts i altres utensilis

• Fer que es renten el dents desprès de la dina.

• Realitzar les activitats establides per a cada grup i cada dia després de dinar

• Romandre al pati fins a les 15 h evitant entrar dintre del recinte escolar

Així doncs, del treball de les monitores en destaquen la preparació, realització d’activitats i el seguiment individualitzat de cada xiquet i xiqueta am l’ajut d’un fitxa

Un dia a la setmana tots els grups fan una sessió de vídeo i els altres quatre dies cadascú juga en la zona del pati que li toca.

En Infantil de tres anys tenen la possibilitat de descansar després de dinar.

Trimestralment tots els xiquets/tes del menjador coordinats per les monitores fan activitats per decorar el menjador com per exemple la decoració de Nadal, celebren els aniversaris ,etc.

També dir que es celebren dinars especials amb motiu de Nadal, dia dels aniversaris, dia d’Itàlia, dia de Xina i del final de curs.

En quant als objectius fonamentals d'aquest centre segueixen basant-se i centrant-se en l'àmbit de les normes de convivència i dels hàbits higiènics i alimentaris.

Pensem que s' ha d' aconseguir un clima de convivència i respecte en el temps de menjador i això ens ajudarà a poder treballar la resta d' objectius.

L 'equip de menjador, té clar i consensuat quina ha de ser l' actuació docent respecte a les conductes que vol canviar de l' alumnat, perquè pensem que la coherència i la constància en l' aplicació de les normes i mesures d’actuació portarà a terme una millora del clima del menjador. Per això el nostre menjador té unes normes que s’han de conèixer primer i recordar-se constantment i és tasca de tots i totes els que formen part de l’educació dels xiquets i xiquetes vetllar pel seu compliment.

Totes aquestes formes d'actuació, les normes del menjador, el funcionament, l' ordre d' admissió, la realització dels pagaments i altres punts queden reflectits en una normativa que a nivell intern es va crear en el centre a l'any 2001 i que cada any anem ampliant i modificant en mesura dels canvis i les circumstàncies que es presenten, aquest any ha sigut revisada i modificada

S’han realitzat reunions periòdiques entre la coordinadora i les educadores amb el fi d’intercanviar informacions, ajudant a resoldre petits conflictes i s’ha contactat amb les famílies per resoldre qualsevol prec o dubte

I en quant a la Comissió de Menjador, esta ha sigut convocada i informada de tots els problemes que han sorgit, per tal de donar-li solució entre tots.

Poden sol·licitar el servei de menjador tots els alumnes del centre, el professorat i el personal d’administració i serveis.

PROPOSTES DE MILLORA

• Que es puga oferir el servei de menjador de:

o forma fixa ( tots els dies de la setmana, o a partir de 3 dies)

o esporàdica (dies puntuals )

Els alumnes esporàdics hauran d’adquirir els tiquets els dilluns al centre de 9 a 10.

• Donar xerrades informatives sobre alimentació saludable a l’alumnat i a les famílies

15.3 DADES I BALANÇ DEL MENJADOR

[pic]

16. INFORME DEL CONSELL ESCOLAR

En el Consell Escolar, celebrat el dia 30 de juny de 2011 es procedeix a l’estudi, discussió i debat de la memòria del curs escolar 2010 / 2011.

El Consell Escolar acorda valorar favorablement la Memòria i l’aprova per unanimitat.

Monòver, 30 de juny de 2011

VIST- I- PLAU

EL DIRECTOR LA SECRETÀRIA (P.O)

Xavier Guardiola Deltell Lourdes Palomares Sellers

................
................

In order to avoid copyright disputes, this page is only a partial summary.

Google Online Preview   Download