Mapa de la red urbana española, con su comentario:



MAPA DE LA XARXA URBANA A L’ESTAT ESPANYOL

[pic]

  Ens trobem davant un mapa d'Espanya que reflecteix la distribució geogràfica de les principals aglomeracions urbanes.

En el mapa apareixen indicats, les grandàries de les principals ciutats espanyoles. A més, vénen assenyalats quatre grans eixos urbans. A través dels pictogrames (els cercles que representen les grandàries de les ciutats espanyoles) podem observar la jerarquia de les diferents ciutats espanyoles, caracteritzada per la diferència entre les dues grans metròpolis nacionals, Madrid i Barcelona, i la resta.

En un segon graó trobem cinc metròpolis regionals, que són València, Sevilla, Bilbao, Màlaga i Zaragoza. Aquestes ciutats es disposen de forma semianular, en la perifèria, envoltant un espai interior poc urbanitzat, en el centre del qual està la major aglomeració urbana del país, Madrid.

Les aglomeracions urbanes de la perifèria formen quatre eixos:

L'eix septentrional és discontinu (en el mapa correspondria a les zones assenyalades amb els nombres 1 i 2). Aquesta integrat per l'eix Atlàntic de Galícia (A Corunya, Vigo, Pontevedra) i les ciutats interiors que depenen d'ell (Ourense i Lugo), i per l'eix Cantàbric, comprès per triangle asturià (Oviedo, Gijón, Avilés), el País Basc i Pamplona. Aquest eix té ramificacions cap a l'interior (León, Burgos, Logronyo ).

L’Eix del Mediterrani (número 3 en el mapa). Zona compresa entre Girona i Cartagena. Hi hauria una diferenciació entre la zona en tom a Barcelona i la zona sud, des de València fins a Alacant-Múrcia.

La xarxa urbana andalusa (número 4 en el mapa). Es disposa al llarg d'un doble eix: la vall del Guadalquivir (de la costa atlàntica a Jaén) i l'eix litoral (d'Almeria a Huelva).

A part d'aquests eixos, a la zona central destacaria Madrid i la seva àrea metropolitana, que constitueixen la zona més poblada del país, així com algun cas aïllat, com Zaragoza, que apareix com un punt clau en el corredor de comunicacions entre l'eix septentrional, el Mediterrani i Madrid.

A la zona insular, les grans ciutats (Palma, Santa Cruz de Tenerife i Las Palmas) deuen la seva grandària a la seva importància turística.

La distribució urbana d'Espanya és clarament perifèrica, amb un clar predomini de la zona nord-est. Això s'explica per la major importància econòmica (activitat industrial i turística) de les regions costaneres enfront del menor pes de la zona interior (activitats primàries), excepte en el cas de Madrid, on és la capitalitat el que provoca la major població i Zaragoza, per ser una cruïlla de comunicacions.

Comentari sobre el mapa de la jerarquia urbana

a l’Estat espanyol.

[pic]

El mapa mostra el sistema de ciutats a Espanya. Aquest es troba constituït per les ciutats i per les relacions que s'estableixen entre elles, que componen un sistema nacional integrat per diversos eixos urbans i uns subsistemes urbans regionals que han cobrat força a partir de l'establiment de l'estat de les autonomies.

A. GRANDÀRIA I FUNCIONS.

Les ciutats es caracteritzen per la seva grandària i per les funcions que exerceixen. D'acord amb aquestes, exerceixen la seva influència sobre un àrea més o menys àmplia, i ocupen una posició jeràrquica en el sistema urbà.

– La grandària demogràfica major correspon a quinze aglomeracions urbanes, que superen els 500.000 habitants. D'elles, compten amb més d'un milió l'àrea metropolitana de Madrid, que ocupa el rang número 1 en el sistema, i l'àrea metropolitana de Barcelona, la grandària de la qual és major del que sol correspondre a la segona aglomeració d'un sistema nacional, la qual cosa configura un sistema bipolar. A continuació, se situen cinc aglomeracions que superen 800.000 habitants, València, Sevilla, Bilbao, Ciutat Àstur i Màlaga; i altres set amb més de 500.000 (Alacant-Elx, Zaragoza, Vigo, Badia de Cadis, Murcia, Las Palmas de Gran Canària i Granada). Després d'elles, existeix un elevat nombre de ciutats entre 400.000 i 150.000 habitants. Aquest fet es deu al recent creixement de les ciutats mitjanes, motivat per la descentralització cap a elles de part de la població i de les activitats econòmiques. La distribució territorial de les ciutats per la seva grandària es caracteritza per la localització en el centre peninsular de la major aglomeració urbana, Madrid, envoltada de les principals aglomeracions urbanes, situades en la perifèria, i d'un espai interior poc urbanitzat, on predominen les ciutats mitjanes i petites.

– Les funcions urbanes són les activitats soci-econòmiques exercides per les ciutats cap a l'exterior. Segons la seva funció principal, les ciutats poden ser primàries, secundàries o terciàries, encara que les grans ciutats són multifuncionals i exerceixen diverses funcions simultàniament. Les ciutats primàries estan especialitzades en activitats del sector primari. Les ciutats secundàries, en uns casos estan especialitzades en la indústria, i en altres casos en la construcció. Les ciutats terciàries estan especialitzades en els serveis, que són avui les activitats que millor defineixen el rang i la influència d'una ciutat. Aquests serveis poden ser empresarials, financers, comercials, de transport, administratius, culturals, sanitaris, religiosos, turístics, etc.

– L'àrea d'influència urbana és major com més diverses i especialitzades siguin les funcions urbanes: nacional, regional, subregional, comarcal, o local. L'abast de l'àrea d'influència urbana no és permanent, sinó que pot experimentar modificacions en funció dels canvis econòmics i dels mitjans de transport i comunicació existents.

La jerarquia urbana depèn de la grandària demogràfica, les funcions i l'extensió de l'àrea d'influència. A Espanya es distingeixen les següents categories:

• Metròpolis. Són les àrees metropolitanes que es troben en el cim de la jerarquia del sistema urbà. La seva població supera els 200/250.000 habitants; exerceixen les funcions més diversificades i especialitzades; i posseeixen una extensa àrea d'influència.– Les metròpolis nacionals són les grans àrees metropolitanes de Madrid i Barcelona. La seva població supera els 3 milions d'habitants. Compten amb les funcions més diversificades: serveis molt especialitzats –financers, de gestió, innovació, cultura i esplai, nombroses oficines d'empreses nacionals i multinacionals, i indústries d'alta tecnologia. La seva àrea d'influència és nacional i mantenen estretes relacions amb altres metròpolis internacionals, enllaçant el sistema urbà espanyol amb el sistema europeu i mundial.

-Les metròpolis regionals són les àrees metropolitanes mitjanes de València, Sevilla, Bilbao, Màlaga i Zaragoza. La seva població es troba entre 1,5 milions i 500.000 habitants. Compten amb funcions diversificades i predomini de serveis administratius, comercials i socials. La seva àrea d'influència és regional i mantenen intenses relacions amb les metròpolis nacionals.

– Les metròpolis subregionales o regionals de segon ordre són àrees metropolitanes petites com Valladolid, Pamplona o Palma de Mallorca. Tenen una població entre 500.000 i 250/200.000 habitants. Expliquen també amb funcions diversificades i serveis especialitzats (universitat), però d'influència subregional, o regional en el cas de comunitats autònomes uniprovincials.

• Ciutats mitjanes. La majoria són capitals de província no incloses en els apartats anteriors. La seva població està entorn dels 250/200.000-50.000 habitants. Les seves funcions són menys diversificades i se centren en serveis comercials, administratius i socials d'àmbit provincial. Són punts terminals d'una densa xarxa d'autobusos que les comunica amb els pobles propers.

• Ciutats petites o viles. Tenen una població entre 50.000 i 10.000 habitants, com *Astorga. Les seves funcions són reduïdes i poc especialitzades, encara que poden comptar amb alguns equipaments de certa especialització (educació secundària i professional). Són nodes de transport per a la comarca i la seva àrea d'influència és comarcal.

B) RELACIONS URBANES: FLUXOS, RELACIONS I INFLUÈNCIES.

Les relacions urbanes es mesuren pels fluxos econòmics (mercaderies, capitals, inversions), de persones i d'altres tipus (polítics, administratius, culturals, o d'informació). Quan els fluxos són unidireccionals, entre una ciutat i una altra indiquen relacions de domini/subordinació; quan són bidireccionals, indiquen relacions d'integració/competència. En el sistema urbà espanyol, Madrid manté relacions intenses amb les altres metròpolis, especialment amb Barcelona. Aquesta té una influència general més feble, encara que intensa en el sector oriental peninsular i a Balears. El quadrant nord-est és l'àrea de major integració, doncs les seves cinc metròpolis principals mantenen intenses relacions (Madrid-Barcelona-València-Bilbao-Saragossa). En la resta del sistema les relacions entre ciutats són més reduïdes i incompletes. Predominen els fluxos de les ciutats amb la seva zona rural o amb ciutats properes. L'àrea amb major desconnexió entre ciutats és la que envolta a Portugal, excepte Galícia; en la *submeseta sud existeixen amplis espais desconnectats; en el Cantàbric les relacions s'afebleixen cap a l'oest; i les relacions entre les metròpolis andaluses i llevantines són poc intenses.

– Las metrópolis regionales son las áreas metropolitanas medias de Valencia, Sevilla, Bilbao, Málaga y Zaragoza. Su población se encuentra entre 1,5 millones y 500.000 habitantes. Cuentan con funciones diversificadas y predominio de servicios administrativos, comerciales y sociales. Su área de influencia es regional y mantienen intensas relaciones con las metrópolis nacionales.

– Las metrópolis subregionales o regionales de segundo orden son áreas metropolitanas pequeñas como Valladolid, Pamplona o Palma de Mallorca. Tienen una población entre 500.000 y 250/200.000 habitantes. Cuentan también con funciones diversificadas y servicios especializados (universidad), pero de influencia subregional, o regional en el caso de comunidades autónomas uniprovincials. 

• Ciudades medias. La mayoría son capitales de provincia no incluidas en los apartados anteriores. Su población está en torno a los 250/200.000-50.000 habitantes. Sus funciones son menos diversificadas y se centran en servicios comerciales, administrativos y sociales de ámbito provincial. Son puntos terminales de una densa red de autobuses que las comunica con los pueblos próximos.

• Ciudades pequeñas o villas. Tienen una población entre 50.000 y 10.000 habitantes, como Astorga. Sus funciones son reducidas y poco especializadas, aunque pueden contar con algunos equipamientos de cierta especialización (educación secundaria y profesional). Son nodos de transporte para la comarca y su área de influencia es comarcal.

C. SISTEMA INTERURBÀ ESPANYOL.

El sistema urbà peninsular, heretat de l'etapa industrial, es caracteritza per la localització en el centre de la major aglomeració urbana del país, Madrid, envoltada per eixos urbans perifèrics i per un interior poc urbanitzat, sense eixos integrats.

• Madrid és el nucli urbà principal d'Espanya. Es caracteritza per les seves funcions terciàries i manté relacions amb les principals ciutats espanyoles.

• Els eixos urbans perifèrics es disposen de forma *semianular entorn de la capital: L'eix atlàntic gallec s'estén per la costa entre Ferrol i Vigo, amb prolongacions cap a l'interior (Orense i Lugo). Es troba especialitzat en el comerç.

– L'eix cantàbric es localitza entre el triangle asturià i el País Basc, amb ramificacions cap a l'interior (León, Burgos i Logronyo). És un eix discontinu que inclou el triangle asturià (Oviedo-Gijón-Avilés); Santander; i el triangle basc (Bilbao-Sant Sebastià-Vitòria). Es troba en fase d'ajust, amb progressiva pèrdua de la preeminència de la indústria com a factor d'urbanització.

– L'eix mediterrani comprèn des de Girona a Cartagena (Girona-Barcelona-Tarragona València-Alacant-Castelló-Múrcia-Cartagena). És l'eix més dinàmic, amb una indústria molt diversificada i un fort pes dels serveis, sobretot del turisme, que han desplaçat a la indústria com a factor principal d'urbanització.

– L'eix de la vall de l'Ebre enllaça els eixos cantàbric i mediterrani i té com a ciutat principal a Saragossa. És un eix dinàmic, amb equilibri entre la indústria i els serveis (Logronyo-Pamplona-Saragossa).

– L'eix andalús és doble. L'eix litoral, entre Almeria i Huelva, és dinàmic i s'especialitza en el comerç, el turisme i l'agricultura tecnificada (Huelva-Cadis Màlaga-Granada-Algesires-Almeria). L'eix de la vall del Guadalquivir, entre la costa atlàntica i Jaén, és menys dinàmic i les seves ciutats estan lligades a les activitats agràries de l'entorn, a indústries locals i a activitats turístiques (Sevilla-Còrdova-Jerez-Jaén).

• L'interior peninsular manca d'eixos urbans integrats. Predominen les petites ciutats especialitzades en el comerç i la agroalimentació.

• A les illes Balears i Canàries la formació d'eixos urbans es veu dificultada per la fragmentació territorial en illes. Les ciutats més destacades són les capitals autonòmiques i el factor d'urbanització principal és el turisme.

D) SUBSISTEMES URBANS REGIONALS.

Els subsistemes urbans regionals s'han anat constituint a partir de la implantació de l'estat de les autonomies Es caracteritzen per l'increment del pes de les capitals autonòmiques i de les relacions entre les ciutats de la comunitat, en detriment de les relacions amb Madrid i amb altres sistemes regionals. Els subsistemes urbans regionals responen a diverses tipologies:

– Sistemes monocéntricos prevalguts: una aglomeració urbana principal concentra la població i les funcions regionals i falten els nivells intermedis de ciutats. En aquests sistemes les relacions són unidireccionals i de dependència (Madrid, Aragó, Cantàbria, Catalunya, Murcia i Balears).

– Sistemes monocéntricos jerarquitzats: una ciutat principal concentra la població i les funcions regionals, però existeixen diversos nivells intermedis de ciutats, entre els quals es transmeten els fluxos de manera jeràrquica (Comunitat Valenciana, Andalusia occidental, La Rioja, Navarra).

– Sistemes policèntrics: dos o diverses ciutats es reparteixen la població i les funcions regionals, i mantenen fluxos bidireccionals entre si i unidireccionals amb altres ciutats de menor rang (Galícia, Astúries, País Basc, ambdues Castelles, Extremadura, Andalusia oriental i Canàries).

[pic]

................
................

In order to avoid copyright disputes, this page is only a partial summary.

Google Online Preview   Download