Cultura i tradició oral: contes i llegendes



TEXT : Cultura i tradició oral: contes i llegendes

A tots els països del món, els joves viuen en íntima relació amb els contes i les llegendes. A totes les cultures, els contes i les llegendes compleixen un paper semblant; no solament són font de diversió sinó també de reflexió i educació.

Els contes i les llegendes serveixen per a potenciar la vida interior dels individus, és a dir, la construcció d’una part d’ells mateixos, i també, a través d’exemples pràctics, per a situar-los en el món en què viuen.

Partint d’aquesta base, no serà difícil de descobrir afinitats entre els contes i llegendes africans i els contes i llegendes europeus, afinitats no solament de forma, sinó també d'intenció. Els contes i les llegendes africans han anat passant oralment de generació en generació. La tradició oral és a Àfrica la gran escola de la vida i en recull tots els aspectes. A través de la paraula recitada, narrada o cantada, s’ha dipositat i transmès l’abundant patrimoni cultural africà.

A l’Àfrica es parlen més de mil llengües, totes elles d'una excepcional riquesa de vocabulari

i un sentit molt concret de les coses; per exemple, en llengua ewe s’utilitzen 40 paraules per a l’acció de caminar. Són més vives i completes que la majoria de llengües europees, a causa del paper fonamental que la paraula exacta ha tingut en la transmissió de la cultura d’una generació a una altra. S’ha de tenir en compte que no es van escriure fins a l’arribada dels europeus, ja que les llengües negroafricanes no tenen escriptura pròpia.

Els dipositaris i encarregats de transmetre l’herència oral africana són els anomenats tradicionalistes. Són la memòria vivent d’Àfrica. En idioma bambara són anomenats doma, i en idioma ful silatigi; els dos termes volen dir “coneixedors”. Els metges sovint solen ser també doma.

Les potències colonials van perseguir aquests tradicionalistes, provant de desarrelar els costums africans per imposar els seus. Aquests tradicionalistes se’n van anar de la ciutat al camp, on podien viure sense tants problemes. Encara avui dia, queden tradicionalistes que continuen transmetent la seva saviesa.

Uns altres dipositaris de l’herència oral són els g r i o t s, que són com els trobadors o els joglars. Els podem dividir en tres categories:

- Els g r i o t s músics. Toquen tots els instruments (guitarra, tam-tam, etc.). Acostumen a ser bons cantants. Són els conservadors i els transmissors de la música antiga, i a la vegada són compositors.

- Els griots ambaixadors i cortesans. Són els encarregats d’intervenir a les grans famílies quan hi ha problemes. Estan vinculats a una família reial o noble o de vegades a una sola persona.

- Els griots genealogistes, historiadors, poetes, músics i literats. Viatgen molt transmetent el seu saber i no estan vinculats a cap família. Són com els arxius de la societat africana.

Alguns griots són a la vegada tradicionalistes, és a dir, tenen dipositats en ells tots els coneixements.

L’expressió corporal, és a dir, donar èmfasi a través del cos a allò que es diu, és una forma molt utilitzada pels griots per transmetre els fets que narren. També creen i escenifiquen peces teatrals. La música, present sempre a totes les manifestacions de la cultura africana, és la gran especialitat dels griots i l'empren com a acompanyament o com a base narrativa. Tant els griots com els tradicionalistes, dotats d’una memòria prodigiosa i treballada a través dels anys, són figures molt respectades, ja que són els portaveus de la societat. D’ells depèn que la història, la cultura, la tecnologia, la literatura, la música, etc., sigui transmesa de generació en generació i amb veracitat. És un paper de gran responsabilitat.

Les afinitats entre els contes i llegendes africans i els europeus ens porta a dos tipus de reflexió:

1) Entre Àfrica i Europa, des de fa molt temps hi ha hagut intercanvis culturals, ja que tant

els grecs com els romans ja van estar a l’Àfrica.

2) La naturalesa de tots els éssers humans que poblen el planeta és semblant, tots tenim bàsicament les mateixes necessitats, les mateixes ansietats. Els nostres substrats, expressats després de forma diferent en cada cultura, són iguals en allò que és fonamental: l’amor, l’esperança, la mort, el temor, el joc, el desig...

Llegenda de Seridje

Fa molt, molt temps, en el temps en què els galls tenien dents, vivia a l’aldea de Riasaka, una família a la qual Rupe (1) va donar un únic fill, a qui van posar el nom de Seridje. A Riasaka hi havia el costum d’oferir, des de l’inici dels temps, una donzella per fer callar la ira d’un mal esperit, que una vegada cada rëa rive (2) es presentava a l’aldea en forma d’eñukuñuku (3) , i ho arrasava tot sense deixar pedra sobre pedra. Davant d’això els habitants del poble van decidir buscar la manera d’evitar que es presentés a l’aldea i, com a solució, van arribar a l’acord d’oferir-li, uns dies abans del rëa rive, la seva víctima, que s’escollia entre les més belles de l’aldea. Va passar que, una nit, quan Seridje anava al darrer a d’un ëpaha (4) , perquè era molt afeccionat a la cacera nocturna, va escoltar uns gemecs tan desoladors que no va perdre un segon per comprovar el seu perquè, cosa que li va costar bastant perquè tot es desenvolupava en l’encreuament dels vijuru ru vivë (5). Un cop que va obtenir el seu objectiu, per un moment va quedar cegat per la bellesa que veia lligada davant seu. Va sospirar vint-i-una (6) vegades, tot repetint-se:

-”És ella!, és ella! Wewe (7) ”.

Un cop tranquil·litzat, es va dirigir a ella i li va preguntar: -”Què fas aquí i d’aquesta manera?”.

Ella li va respondre:

- “Compleixo el meu destí, el del meu poble”.

- “Quin és aquest destí tan vil que et té lligada en aquest arbre? Explica-m’ho ràpidament!”.

Una vegada posat al corrent dels fets, va pensar que no seria correcte alliberar una donzella del seu cruel destí, sinó alliberar Wewe i totes les que d’ara endavant estarien comdemnades a seguir el mateix destí. Però, mentre estava amb aquestes cavil·lacions, va sentir bufar un vent tan fort que no podia ser igualat ni per 10.000 huracans tots junts, va veure com passaven sobre el seu cap unes pedres alades, i sota els seus peus la terra cruixia, i els rius i els mars es disputaven el terreny lliure, els animals es paralitzaven i la natura gemia. Però el valerós Seridje, tanta era la ràbia i el coratge que l’animaven, que no va dubtar ni per un instant a canviar de propòsit, mentre es repetia:

- “Ha de desaparèixer perquè Riasaka i les seves belleses trobin la pau”. I traient la seva möchica (8) del sarró, li va clavar un cop tan fort, que Eñukuñuku va estirar la pota, i el vent el va escombrar per sempre més de la Terra. I, es diu que d’ell mai més se’n va saber res. I a Riasaka viuen feliços els descendents de Seridje i Wewe. En el lloc en què va caure Eñukuñuku i va ser engolit per la terra, va brotar un llac que tu pots visitar quan vagis a Mööka, si passes per Riasaka.

Llegenda popular bubi de la part sud de l’illa de Bioko(Guinea Equatorial).

Contada per Juan Mwateriobo Jhoni i transcrita per Jua -na Jhoni Lele, guineana de l’illa de Bioko.

Llegenda de Sant Jordi

Un drac, un enorme i ferotge drac, es presenta a les portes de la vila emmurallada de Montblanc. El drac de fètid i emmetzinat alè, mata i s’engoleix tot el que té al seu abast. Ramats d’ovelles, bous i cavalls

han de ser tancats dintre del clos murallat de la vila. Davant del terror que el drac imposa a la vila i a tota la comarca, el rei convoca tot el poble per prendre una determinació, i acorden lliurar a la voracitat de

la bèstia, la més bella donzella de la vila: que és la filla del rei. Ella s’acomiada sense vacil·lacions del pare, de la gent de la cort i del poble, i se’n va cap al bosc. De cop i volta es troba un jove cavaller, armat de cap a peus, portant una llança punxeguda i cavalcant un cavall blanc com una tofa de neu. Ella va témer per ell, que si el drac sortia, l’esmicolaria, i així li advertí, però el cavaller no tenia por del drac. En aquell punt, un esbufec del drac entemordí la princesa mentre el jove cavaller envestia la fera ferint- la per tots costats amb la seva llança, podent a la fi, ferir-la sota l’ala esquerra, on tenia el cor. Amb un altre cop de llança, rematà el drac que en morir es

va fer fonedís dins la terra davant dels ulls admirats de la princesa. On el drac va desaparèixer va néixer un roser de roses roges com la sang.

1. El creador del món

2. Mala lluna

3. Boa

4. Porc espí

5. Encreuament d'energies negatives

6. El 21 és un nombre molt signifi -catiu

de la tradició Bubi

7. Bella

8. Llança amb la punta esmolada

A .LECTURA i COMPRENSIÓ DEL TEXT:

1.- Quines són les idees més importants del text que precedeix les dues llegendes ?

2.- Per què és important el paper dels "griots" ?

3.- Hi ha, segons el text, afinitats entre unes i altres cultures al món ?

4.- Llegiu les dues llegendes i busqueu-ne les similituds.

B. TREBALL DE CONCEPTES i LÈXIC

|CULTURA |CULTURA |DIVERSITAT CULTURAL |

|La definició més difosa de la cultura , des |Cultura és allò oposat a allò que és natura |No és possible la coherència total de tots |

|d'una perspectiva sociològica , correspon a |, de manera que, mentre els animals estan |els elements d'una cultura , ja que, en el |

|l'antropòleg E.B. Taylor. Afirma que la |supeditats a les forces naturals, l'home se |si de la societat , contínuament es |

|cultura és una entitat complexa que inclou |n'independitza a través de la cultura. |produeixen canvis i entren en conflicte |

|el coneixement, la creença, l'art, la moral,|Alguns sociòlegs al·ludeixen a la cultura |interessos diversos. |

|la llei, el costum i totes les altres |com a instrument "d'emancipació humana". En | |

|capacitats i hàbits adquirits per l'home com|l'actualitat, s'accepta comunament que una |Avui dia es considera que la diversitat |

|a membre d'una societat. |gran part dels valors culturals i socials |cultural és una riquesa que s'ha de protegir|

| |son convencionals, és a dir, que parteixen |i que una cultura social menys unificada |

| |de la seva consolidació històrica per l'ús |conté trets de tolerància, flexibilitat i |

| |reiterat i evolutiu , no d'una |obertura respecte als grups i subgrups |

| |predeterminació social |socials que coexisteixen en el seu interior|

| | |i que , a la vegada, tenen cultures i |

| | |subcultures pròpies. |

|CULTURA i COMPORTAMENT | |

| |1.- Llegiu aquestes afirmacions. En triem dues i intentem tornar-les a escriure amb les|

| |nostres pròpies paraules. |

| | |

| |2.- Busqueu al diccionari les paraules subratllades . Després en fem una frase amb |

| |cadascuna d'elles . |

| | |

| |3.- Escriviu un sinònim de cada una d'aquestes paraules: definició, capacitats, |

| |al·ludeixen, reiterat, canvis, unificada, pròpies, dificultar, progressivament |

| | |

| |4.- Com que hem estudiat els conceptes de CAMP LÈXIC i de CAMP SEMÀNTIC, prova de fer |

| |el següent: |

| |a) Construir el camp lèxic de l'àrea del coneixement . "manifestacions culturals" |

| |b) Buscar significats que configurin el camp semàntic de les paraules : societat, classe|

| |i manifestació. |

|L'augment de comportaments racistes i | |

|xenòfobs davant la immigració demostra | |

|escassa tolerància cultural. Un excés | |

|d'integrisme cultural pot dificultar el | |

|progrés material a països pobres i pot | |

|perjudicar , també el desenvolupament de la | |

|identitat individual , ja que una cultura | |

|molt tancada comporta una excessiva | |

|submissió a models hegemònics i menys | |

|obertura davant dels canvis. En el món | |

|actual assistim, progressivament, al | |

|fenomen de l'intercanvi cultural en l'àmbit | |

|internacional, a través de la difusió | |

|cultural. | |

C. TREBALL DE PENSAMENT i EXPRESSIÓ

1.- Després de llegir, atentament, les afirmacions de l'apartat anterior, imagineu-vos que esteu asseguts al patí, en un racó, i que, de cop us trobeu enmig d'una CONVERSA sobre el tema de la DIVERSITAT CULTURAL . Penseu-la i escriviu-la .

2.- A la llegenda de Seridje hi trobareu un fragment en forma de conversació . Assenyaleu-lo i inventeu-ne un altre ( d'unes deu ratlles) simulant que continua el diàleg perquè hi intervé un tercer personatge que heu incorporat vosaltres.

D. TREBALL DE MORFOLOGIA i SINTAXI

1.- Busqueu en el text ( sense incloure les llegendes) 5 grups de paraules que facin de subjecte , escriviu-los i digueu de quins sintagmes es composen.

2.- Busqueu en el text 8 verbs i indiqueu els complements que porten i de quin tipus són.

3.- Busqueu en el text 3 oracions atributives i analitzeu-les.

4.- Feu l'anàlisi sintàctica d'aquestes oracions :

"A tots els països del món els joves viuen en íntima relació amb els contes i les llegendes"

" La tradició oral és a Àfrica la gran escola de la vida"

" Un esbufec del drac entemordí la princesa"

5.- Busqueu a la llegenda de Seridje tots els pronoms febles que trobeu i els aneu anotant en un quadre classificador .

6.- Busqueu , al text, 5 complements directes i 5 complements indirectes i substituïu-los per pronoms febles.

ACTIVITATS D'AMPLIACIÓ ( de realització voluntària)

1.- Busca un article de premsa sobre el tema tractat en aquest dossier de treball . Retalla'l i, en un foli , fes-ne un comentari. Recorda que, com a mínim, un comentari ha de tenir: una introducció, la presentació del tema principal, l'estructura que presenta la notícia, una referència a com està presentada i una conclusió .

2.- Fes una redacció que contingui converses i que reflecteixi el pensament d'uns quants nois i noies de la teva edat parlant de la cultura catalana .

3.- Explica'ns la teva opinió sobre el tema que hem treballat a classe.

4.- Fes una entrevista ( grava-la i després transcriu-la) , a una persona que tu triïs ,sobre aspectes relacionats amb LA DIVERSITAT CULTURAL.

................
................

In order to avoid copyright disputes, this page is only a partial summary.

Google Online Preview   Download