SOLICITO QUE SE AÑADA AL SEÑOR ANGEL MIRALLES PAEZ …
ACTA DE LA SESSIO ORDINÀRIA DEL PLE MUNICIPAL
NUM.: 9/2013
DATA: 30 DE JULIOL DE 2013
HORA INICI: 9,04 H.
HORA FINALITZACIO: 11,47 h.
LLOC: AJUNTAMENT DE DELTEBRE
ASSISTENTS:
Regidors: Sr. Jose Emilio Bertomeu Rio, Sr. Gervasi Aspa Casanova, Sr. Rogelio Tomàs Bonet, Sr. Joan Alginet Aliau, Sra. Sònia Bertomeu Tomàs, Sr. Oscar Martin Bo, Sr. Jordi Pau Torres Fabra, Sra. Susanna Gómez Castellà, Sra. Ma. Salomé Bertomeu Mauri, Sra. Sònia Bertomeu Franch, Sr. Lluís Soler Panisello, Sra. Teresa Culvi Porres, Sr. Salvador Bertomeu Bertomeu, Sr. Domingo Alcalà Sorribes, Sra. Carme Franch Rius i Sr. Tomàs Castells Fresquet.
Excusats: Sr. Joan Bertomeu Bertomeu.
Secretari acctal.: Sr. David Torres Fabra.
Interventora acctal.: Sra. Lorena Navarro Vicente.
ACORDS ADOPTATS:
PART RESOLUTIVA
1r.- APROVACIÓ, SI S’ESCAU, DE LES ACTES DE LES SEGÜENTS SESSIONS ANTERIORS:
- NÚM. 5, ORDINÀRIA DE DATA 4 DE JUNY DE 2013.
- NÚM. 6, EXTRAORDINÀRIA DE DATA 15 DE JUNY DE 2013.
- NÚM. 7, EXTRAORDINÀRIA DE DATA 15 DE JUNY DE 2013.
- NÚM. 8, EXTRAORDINÀRIA DE DATA 2 DE JULIOL DE 2013.
El Sr. Alcalde pregunta si algun dels grups polítics tenen alguna objecció a fer a les actes esmentades i tots els grups manifesten que estan d’acord amb el seu contingut i per tant queden aprovades per unanimitat.
COMPTES I HISENDA
2n.- DONAR COMPTE DE LA JUSTIFICACIÓ DEL SEGUIMENT DEL PLA D’AJUST 2N TRIMESTRE 2013 AL MINISTERI D’HISENDA I ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES.
Arribats a aquest punt de l’ordre del dia es dona compte de la justificació del seguiment del Pla d’ajust 2n trimestre 2013 al Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, restant el Ple assabentat.
3r.- DONAR COMPTE DE L’OBLIGACIÓ DE LA TRAMESA DE LA LLEI DE MOROSITAT 2N TRIMESTRE 2013 AL MINISTERI D’HISENDA I ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES I A LA GENERALITAT DE CATALUNYA (EACAT).
Arribats a aquest punt de l’ordre del dia es dona compte de l’obligació de la tramesa de la llei de morositat 2n trimestre 2013 al Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques i a la Generalitat de Catalunya (EACAT), restant el Ple assabentat.
4t.- DONAR COMPTE DE L’INFORME D’INTERVENCIÓ I RELACIÓ CERTIFICADA DE LES OBLIGACIONS PENDENTS DE PAGAMENT SEGONS L’ARTICLE 3 DEL REIAL DECRET LLEI 8/2013, DE 28 DE JUNY, DE MESURES URGENTS CONTRA LA MOROSITAT DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES I DE SUPORT A LES ENTITATS LOCALS AMB PROBLEMES FINANCERS.
Arribats a aquest punt de l’ordre del dia es dona compte de l’informe i relació certificada de les obligacions pendents de pagament de mesures urgents contra la morositat de les Administracions Públiques i de suport a les entitats locals amb problemes financers.
Intervé el Sr. Rogelio Tomàs, regidor d’hisenda i diu que com se sap el govern central ha posat en marxa el tercer i últim procediment per al pagament als proveïdors de les entitats locals, per a poder-nos acollir s’han de complir el següent requisits: Les factures han d’estar introduïdes i comptabilitzades amb anterioritat al 31 de maig de 2013, han de ser de contractes d’obres, serveis o subministraments, s’exclouen les obligacions contretes per les entitats locals de l’administració de l’estat o qualsevol dels òrgans i entitats depenents a altres entitats locals i les de la seguretat social.
Els passos a seguir han sigut i han de ser els següents: abans del dia 19 de juliol es va emetre per via telemàtica una relació certificada de totes les obligacions pendents que reuneixen els requisits del reial decret, aquest pas ja està fet i a partir d’ara és que entre el 25 de juliol i el 6 de setembre s’han de comprovar les factures que estiguin a la relació per si s’ha d’introduir alguna més. Abans del dia 20 de setembre s’ha de presentar la relació definitiva i per últim abans del dia 27 de setembre s’ha d’aprovar pel ple la modificació del pla d’ajust incloent el possible préstec per fer front al pagament dels proveïdors.
Finalitzada la intervenció, el ple resta assabentat.
5È.- MOCIÓ SOBRE L’EXERCICI DE LA SOBIRANIA FISCAL A L’AJUNTAMENT DE DELTEBRE
Enunciat el contingut d’aquest punt de l’ordre del dia, i vist que el mateix va ser informat favorablement per majoria absoluta a la Comissió Informativa de Comptes i Hisenda de data 23 de juliol de 2013, el Sr. Secretari acctal. dóna lectura en la seva part bastant a la proposta següent:
“Els qui subscriuen, grups municipals del PSC-PM, ERC-AM i CiU, en ús de les facultats que la legislació vigent els concedeix, al ple de la Corporació eleven la següent INFORMACIÓ:
Catalunya pateix dins l’Estat espanyol un dèficit fiscal continuat, que afecta i agreuja la retallada de prestacions socials bàsiques com la sanitat, els serveis socials i l’educació, perjudica l’economia del nostre país i fa encara més pregona la crisi econòmica que colpeix Catalunya amb especial virulència.
Simultàniament, l’Estat espanyol ha demostrat una absoluta deslleialtat amb les institucions catalanes, amb la Generalitat i els Ajuntaments, en no satisfer-los una gran quantitat de deutes contrets, pressupostats i que la pròpia legislació espanyola reconeix.
El dèficit fiscal i els deutes de l’Estat amb Catalunya han anat mantenint-se al llarg dels anys, fins i tot mentre s'augmentava la càrrega fiscal que, en aquests moments, és homologable a la dels països rics d’Europa, mentre es reben unes prestacions socials molt allunyades de les mitjanes europees.
Davant d’aquesta clamorosa situació, és del tot just que l’administració local catalana passi de la denúncia a aplicar mesures que permetin pal·liar aquest greuge, i posar les bases per a una solució definitiva.
Per aconseguir l’objectiu de posar fi a l’espoli fiscal és imprescindible que tots els impostos que actualment paguen les institucions i els ciutadans del nostre país es liquidin a l’Agència Tributària de Catalunya, en lloc de fer-ho a l’Agència Tributària espanyola, que actualment recapta prop del 95% dels impostos suportats a Catalunya.
El passat mes de setembre, la Generalitat de Catalunya va iniciar el camí per a la creació d'una hisenda pròpia amb la firma d'un conveni amb les quatre diputacions per coordinar els seus sistemes de cobrament d'impostos. La voluntat del conveni és explorar com coordinar les estructures de les diputacions per recaptar impostos locals amb les de l'Agència Tributària Catalana, que recapta l'impost de successions, el d'actes jurídics documentals i el de compravenda de pisos, entre d'altres.
L’administració local catalana, com a institució més propera a la ciutadania i compromesa amb les dificultats socials derivades del dèficit fiscal que patim, dels reiterats incompliments de l’Estat amb Catalunya, així com de l’actual crisi econòmica, podem i hem de contribuir a l’objectiu de posar fi a aquest espoli que pateix Catalunya, exercint la sobirania fiscal i ingressant a l’Agència Tributària de Catalunya els impostos que fins ara ingressàvem a l’Agència Tributària espanyola.
Aquest és un acte completament legal, com ha quedat demostrat a partir de les administracions locals que ja exerceixen la sobirania fiscal. I té la cobertura d'entitats municipalistes com l'Assemblea de Municipis per la Independència, que el 15 de febrer de 2013, reunida en assemblea, va aprovar per unanimitat "que tots els municipis adherits comencin a exercir tot seguit, la sobirania fiscal per la qual passin a ingressar els impostos dels seus treballadors (IRPF) i IVA a l'Agència Tributària Catalana, en hoc de fer-ho a l'Agència espanyola. Això, ho podran fer per designació del Ple o per voluntat dels seus batlles i equips de Govern.
Per tot això, PROPOSEM al Ple de la corporació l’adopció dels següents acords:
Primer.- Manifestar la voluntat de l’Ajuntament de Deltebre d’exercir la seva sobirania fiscal.
Segon.- Comprometre’s a ingressar els pagaments efectuats per l’Ajuntament de Deltebre, corresponents a l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) i, en cas d’haver-n’hi, l’Impost sobre el Valor Afegit (IVA), a l’Agència Tributària de Catalunya, en el moment que sigui possible i d’acord amb l’estratègia conjunta que determini el Parlament de Catalunya i l’Associació de Municipis per la Independència.
Tercer.- Traslladar aquest acord a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), per tal de consensuar un calendari d’actuació conjunta que aglutini el màxim nombre de municipis adherits a aquesta proposta.
Quart.- Notificar la present moció a la Conselleria d’Economia de la Generalitat de Catalunya, a l’Associació de Municipis per la Independència, a l’Associació Catalana de Municipis, a la Federació de Municipis de Catalunya i a l’Agència Tributària de Catalunya.
Cinquè.- Que s’habiliti a les Terres de l’Ebre una oficina de l’Agència Tributària de Catalunya per tal de que es puguin fer els ingressos dels pagaments que efectuï aquest ajuntament.
La Corporació, no obstant això, acordarà el que estimi pertinent. Lluís Soler i Panisello, Portaveu de CiU. Joan Alginet Aliau, Portaveu del PSC-PM. Gervasi Aspa Casanova, Portaveu d’ERC-AM. Deltebre, 15 de juliol de 2013”.
Finalitzada la lectura, intervé el Sr. Castells del PPC i diu que el seu grup votarà en contra.
Es passa la paraula al Sr. Soler de CiU i aquest diu que en primer lloc agraeix que el grup municipal socialista i d’Esquerra s’hagin sumat a la proposta ja que inicialment s’havia presentat per part de CiU, i aquesta és una moció que reclama per a l’ajuntament de Deltebre en la mesura de lo que marqui el Parlament de Catalunya i l’Associació de Municipis per la Independència, la creació i caminar cap a una de les estructures d’estat més importants que podem generar cap al camí de l’Estat propi, i en aquest cas en la sobirania fiscal, que serà el bressol a través de les quatre diputacions catalanes i de la pròpia Generalitat per a que els impostos que provenen de l’esforç dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya se recaptin a Catalunya i per tant es pugui pal·liar el greuge del dèficit fiscal que l’any 2010 estava valorat en 16.500 milions d’euros i això suposa més d’un 8,5% sobre el producte interior brut de Catalunya i això no és més que diners que se’n va a la resta de l’estat espanyol i que no tornen en format ni de serveis ni de cap altra prestació al territori català, per tant són diners de l’esforç dels catalans/es que se’n van i que no tornen i és un greuge que patim fa molts anys i que en la situació econòmica actual ens fa prendre una sèrie de mesures que ens han portat cap a un camí que ja no té retorn. Entén que aquesta majoria pràcticament plena de la corporació municipal de Deltebre al voltant del dret a decidir i del camí cap a l’estat propi i de la sobirania fiscal és una bona notícia perquè es pot dir que Deltebre és un dels municipis on hi ha un teixit polític més clar i hegemònic en favor de l’estat propi que és lo que defensem per tal de tirar endavant i pal·liar aquest greuge fiscal que s’està vivint i que tot l’esforç fiscal se quedi a Catalunya. Només cal recordar que un hospital són 45 milions d’euros, una escola són 4 milions d’euros i el dèficit fiscal català són 16.500 milions d’euros anual, per tant en això es poden fer molts hospitals, moltes escoles i no fer cap retallada i blindar l’estat del benestar.
En definitiva l’acord que avui es pren és que l’Ajuntament de Deltebre se posiciona per a recaptar tots els impostos a través de l’Agència Tributària Catalana i que no es quedi en un paper mullar com se va quedar la moció aprovada fa uns mesos i subscrita pels grups d’ERC i CiU de posar a l’entrada del municipi “Deltebre, territori català, lliure i sobirà”, que no està i és un mandat del ple, també espera que no es quedi com el que es va aprovar en el seu moment de que a tots els actes oficials hauria d’estar “L’Estelada”, que tampoc és, i com els mandats del ple aquí no tenen la solemnitat i contundència que haurien de tenir, només ho posa de manifest per a que es pugui complir si tots ho aprovem donat aquest acord pràcticament unànime que hi ha al ple municipal de Deltebre.
Intervé el Sr. Alginet del PSC, i indica que és una moció important pel que representa i sobretot pel que pot representar en un futur proper i seguint la voluntat majoritària del poble de Catalunya que després parlarà del dret a decidir, ha de tenir l’oportunitat de poder decidir lliurement el seu futur, creu que això és innat a qualsevol societat democràtica però s’ha tocat pot ser un punt important que és la qüestió econòmica, dels diners que es recapten i que es paguen i pel que a canvi es rep. És del tot conegut per la comunitat internacional que el model fiscal i econòmic d’Espanya en referència a Catalunya perjudica de manera clara i contundent les aspiracions que té la Generalitat en aquest encaix de l’estat espanyol, un dèficit conegut per tothom que ha comportat que Catalunya hagi de fer alguns reajustaments o retallades, ha hagut d’adaptar-se al context que està patint.
El seu grup està conscient i recolza aquesta moció perquè creu que és necessari un nou model, una nova relació entre Catalunya i Espanya, basant-nos en aquest principi econòmic, perquè una societat com és la catalana, amb el temps ha innovat i ha avançat. No pot ser que la solidaritat del poble de Catalunya que sempre ha demostrat des de la reinstauració de la democràcia i molts anys abans no sigui corresposta per part de l’Estat com considera que ens mereixem. Catalunya és un país solidari, ho ha estat sempre però entén que la solidaritat no pot suposar un entrebanc a les nostres aspiracions, es viu en un món on s’ha de ser solidari, lo que és avui Catalunya i Espanya és en part de la solidaritat dels nostres socis europeus del nord, del països rics, que ens han ajudat a ser el que som a avançar a fer-nos aportacions dels plans FEDER, dels països desenvolupats als que no ho som tant, i això ens ha ajudat a créixer.
Però creu que aquesta solidaritat en cap cas pot anar en detriment del potencial econòmic d’un país, en aquest sentit creu que Catalunya ha estat solidària, ha ajudat a avançar a Espanya, ha ajudat a progressar, a fer grans altres comunitats autònomes i creu que tot això ha anat en detriment del potencial i capacitat de Catalunya. És per això que el seu grup està a favor d’aquesta moció, no pot ser que Catalunya porti a l’Estat gairebé el 20% dels ingressos i que només rebi el 14,2% perquè això genera un dèficit fiscal d’un 8,5% i això comporta que la capacitat de la Generalitat sigui menor de la que es podria.
És cert tal com diu a la moció, que ha hagut una deslleialtat per part de l’estat espanyol, els ajuntaments, la Generalitat que ha comportat fer retallades, sobretot en aspectes socials importantíssims, com són a la sanitat, educació o serveis socials. Sí que és cert també que la Generalitat, en alguns casos, ha actuat o ens ha donat la sensació que també ha actuat de forma deslleial amb els ajuntaments, tot i que la situació econòmica és la que és, però els ajuntaments ens hem sentit una mica abandonats de la ma de Déu i sentint-nos una mica que ens apanyem. Perquè una cosa és lo debat econòmic i de model, però després hi ha una realitat política i els posicionaments polítics i el model de país que es vol, tot i que el Sr. Soler, ell mateix o Gervasi, els portaveus o els grups volem un destí, el model de país que després s’implantarà és diferent perquè correspon a la lògica política i sí que és cert que desprès s’han de fer polítiques socials, educatives i el plantejament que fa actualment Convergència no és el plantejament del seu grup del PSC, per tant dóna la sensació que s’avança cap a un model lligat a la privatització de l’ensenyament, de la sanitat, que en tot cas no pot ser excusa del model que tenim actualment vigent econòmic, sinó que en realitat és ni més ni menys, els plantejaments polítics ideològics que cada formació política té i per tant és completament legítim.
En tot cas el seu grup recolza aquesta moció que subscriu i comparteix, tenint en compte que els ajuntament són sempre els més oblidats, per aquestes deslleialtats per part de l’Estat i de la Generalitat. El que es planteja també és que siguin les diputacions els òrgans que en aquestes futures estructures d’estat hagin de recaptar aquests impostos, ells consideren que les diputacions en el model actual no tenen la utilitat ni la funcionalitat que es mereixen i que correspondria a un estat, consideren que aquest paper l’han de jugar i com més aviat millor, les vegueries i no les diputacions.
No obstant votaran a favor a la moció que subscriuen.
Parla ara el Sr. Aspa d’ERC i diu que evidentment subscriuen la moció perquè és el model que sempre han estat defensant i que volen com a país i que necessiten i que realment sembla mentida que després de 35 anys que s’ha passat un procés de descentralització que avui en dia tal i com ha dit Lluís Soler, el 8 % se’n va a Madrid i no torna, és una autèntica barbaritat i una humiliació com a territori, perquè a altres països europeus com ara Alemanya o França estan al 4%, o tenen inclús a la Constitució, no poden anar més enllà del 4%, inclús estan debatent la possibilitat de passar-ho al 3 o 2,5%. És una “animalada” el que ha acabat passant, de ser la primera regió d’Espanya s’ha passat a ser la setena o vuitena després de pagar impostos i la locomotora acaba descarrilant, com la de Santiago però en pla econòmic, no és només això sinó que constantment hi ha una insolidaritat per part de l’estat, perquè fins i tot moltes vegades els acords que es prenen no s’acaben complint o no paguen el que haurien de pagar segons els acords subscrits amb la Generalitat, com passa per exemple amb la llei de la dependència, es va començar en un 50% / 50% i actualment tenim pagant la Generalitat el 80% i el 20% ho està pagant l’estat.
Tot això és conseqüència d’una asfixia econòmica premeditada, no cal dir les inversions que hi ha a Catalunya per part de l’estat espanyol, que duren anys, se perden, al final la inversió és mínima, no es compleix mai més enllà del 50% i finalment això és inasumible per als catalans, per no parlar del percentatge d’endeutament, que són diners que primer s’han pagat a Madrid, ara ens els tornen però amb interessos.
Creu que és una manera de fer un estat, no deslleial però és una de les mancances democràtiques que ha tingut Espanya i és la manera de començar amb aquest exercici de sobirania fiscal i les bases del que realment volem ser.
Afegiria un cinquè punt a la moció que digués que s’habilités un lloc o oficina a les Terres de l’Ebre on poder dipositar aquests impostos, perquè sinó tocarà anar a Tarragona i no és del tot adient, ja que es vol el model veguerial, seria suficient, si va ve als grups.
Tots els grups manifesten que estan d’acord.
Demana la paraula el Sr. Castells del PPC i diu que una vegada ha escoltat als tres grups signants de la moció, vol dir que ja se n’ha parlat més d’una vegada, ja saben la posició del Partit Popular, té dos opcions però farà la curta, creu que amb les exposicions dels tres portaveus s’han contradit, ho haurien d’analitzar, s’han dit moltes coses que cadascú les pot agafar des d’un punt de vista o des d’un altre, aquesta unitat que com a ajuts, els estats membres de la Unió Europea, a Espanya ens ha portat molt de recursos, concretament a Deltebre, les ajudes agroambientals, de la PAC, i del fons europeu que ens toquen com a país receptor, per aquesta regla de tres, imagineu que els estats membres comencin a dir que no volen saber més, creu que és important unir esforços. Està convençut que Catalunya ha de tenir un altre finançament, des del PP sempre s’ha apostat per la negociació i intentar equilibrar aquesta dent que fa que són tres comunitats autònomes les que paguen més que la mitjana, està Madrid, Balears i Catalunya, i creu que ens mereixem un altre finançament. Però des d’això a tot el que es planteja aquí, el PP no hi està d’acord, però no vol entrar en discussió. Creu que des de la unió i la negociació se pot arribar.
Intervé ara el Sr. Soler de CiU, i entén la intervenció del Sr. Castells per la formació política en que està, però per coherència creu que quan es té clar que s’ha d’hipotecar serveis públics que tens per a fer reajustaments, i que en aquest cas és del nostre esforç, que van a la resta d’Espanya i no es retorna a Catalunya en favor d’aquests serveis públics i que s’ha de renunciar i que es podrien tenir blindats i possiblement millorats amb interès de la coherència personal, hauria de ser diferent i en tot cas, el PP en altres institucions voten coses diferents o abstenció o en contra, però en aquest cas lamenta que no es puguin sumar a una cosa que és més a títol personal que no de partit.
Pren la paraula el Sr. Alginet del PSC, i diu que l’exemple que ha posat abans amb lo de la UE no és que sigui diferent al que els companys han dit, precisament creu que la Unió Europea és l’exemple i el model que Catalunya que ha de seguir, que està demostrant que pot ser un model en el qual Catalunya tingui més encaix que l’actual model espanyol, per una senzilla raó, els països rics han ajudat als pobres, però en condicions i en uns terminis en que els pobres han tingut d’esforçar-se, avançar i fer reformes per estar a l’alçada dels demés i en el cas de l’estat espanyol hi ha comunitats que sempre són les mateixes les que aporten més, però és que les que aporten menys i reben més ja els va be, i per tant l’esforç que fan aquestes comunitats en comparació a les que fa Catalunya, és aquí on hi ha una disfuncionalitat que a natros ens limita. Això és com aquella casa on hi ha un fill que treballa, que s’esforça i surt a guanyar diners, i que hi ha dos que no i com que els porten el plat a casa no tenen la necessitat. Això no vol dir que hagin comunitats que no s’esforcin, però natros ho fem amb més sacrifici i més esforç que d’altres comunitats.
Torna a intervenir el Sr. Aspa per contestar al Sr. Castells i dir-li que està molt bé el que ha dit sobre la solidaritat i si pensessin els estrangers el que natros pensem no ens haurien ajudat, però sí que hem rebut a base d’uns ajustos, no es dona res a canvi de res, per tant s’han de fer els ajustos necessaris per a que el teu país pugui avançar.`
Ens han enviat 138.000 milions d’euros de l’any 86 fins l’any passat, per part d’Europa, han estat 249 milions de persones que han estat solidàries, però mira si han estat solidaris els catalans que 7 milions de persones han pagat i no han retornat, 248.000 milions d’euros, o sigui 7 milions han estat els esclaus negres d’Espanya, ni més ni menys. Si Europa han fet aquest gran esforç, que haurem fet natros només en 7 milions de persones, han fet moltíssim. Les PAC que és un ajut necessari, tenim el 20% del nostre producte interior brut agrícola d’Espanya, ens toquen més de 1.000 milions d’euros en percentatges com a Dinamarca per exemple i ens arriben 300 milions, creu que solidaritat sí, però robar-nos no, i gran part del que fa Espanya en aquests moments ha sigut un tracte discriminatori cap als països catalans.
No és un problema d’ideologia política sinó que és un problema de sentit comú que al final s’ha d’intentar utilitzar, no se tracta de que el Sr. Castells sigui del PP i jo d’Esquerra, o l’altre de Convergència o dels Socialistes, se tracta de que les coses haurien de canviar molt, està d’acord amb que s’ha de tenir un pacte, sempre s’han d’arribar a pactes, però no amb el mànec damunt la taula, ha de ser entre tots i a bones, per tant els catalans som molt solidaris.
Finalitzades les intervencions, el Sr. President sotmet a votació l’esmentada proposta quedant aprovada per majoria absoluta amb quinze vots a favor de Gervasi Aspa Casanova (Esquerra-AM), Rogelio Tomàs Bonet (Esquerra-AM), Oscar Martín Bo (Esquerra-AM), Sònia Bertomeu Tomàs (Esquerra-AM), Jordi Pau Torres Fabra (Esquerra-AM), Salomé Bertomeu Mauri (Esquerra-AM), Susana Gómez Castellà (Esquerra-AM), José Emilio Bertomeu Rio (PSC-PM), Joan Alginet Aliau (PSC-PM), Sònia Bertomeu Franch (PSC-PM), Lluís Soler Panisello (CiU), Tere Culvi Porres (CiU), Salvador Bertomeu Bertomeu (CiU), Domingo Alcalà Sorribes i Carme Franch Rius (CiU) i un vot en contra de Tomàs Castells Fresquet (PPC) i per tant resta expedit el tràmit adient sent facultat el Sr. Alcalde per a dur-ho a terme i per portar a efecte el que calgui per a l’execució d’aquest acord.
URBANISME, PLANIFICACIÓ DEL TERRITORI, OBRA PÙBLICA I SERVEIS MUNICIPALS
6È.- DICTAMEN DE PROPOSTA D’APROVACIÓ INICIAL MODIFICACIÓ PUNTUAL DE L’ARTICLE 94 DE LES NNSS DE PLANEJAMENT DE DELTEBRE RELATIU AL SISTEMA PORTUARI I COSTANER (Exp. 2/2013).
Enunciat el contingut d’aquest punt de l’ordre del dia, i vist que el mateix va ser informat favorablement per unanimitat a la Comissió Informativa d’Urbanisme, Planificació del Territori, Obra Pública i Serveis Municipals de data 23 de juliol de 2013, el Sr. Secretari acctal. dóna lectura en la seva part bastant a la proposta següent:
“El qui subscriu, Rogelio Tomàs Bonet, com a regidor delegat de l’Àrea d’Urbanisme, en ús de les facultats que la legislació vigent li concedeix, al ple de la Corporació eleva la següent INFORMACIÓ:
Iniciativa, Objecte i Contingut
La iniciativa de la present Modificació Puntual de les Normes Subsidiàries correspon a l’Ajuntament de Deltebre.
L’objecte i abast del present document es concreta en una Modificació Puntual a fi i efecte de definir i adaptar l’article 94. Sistema portuari fluvial i costaner PORT i ZMT descrit actualment en les Normes Subsidiàries de Planejament de Deltebre, aprovades aquestes amb caràcter definitiu per la Comissió Territorial d’Urbanisme en data 24 de maig de 1.995.
Bases de planejament i solució adoptada
Les bases de planejament i solució adoptada es descriuen al document redactat per l’arquitecte municipal, Sr. Josep Raventós Duran.
En la seva virtut i de conformitat amb el previst en els articles, 62, 85 i 96 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, modificats pel Decret Legislatiu 3/2012, de 22 de febrer, de modificació del Text Refós de la Llei d’urbanisme, al Ple de la Corporació, proposo adopti els acords següents:
1r.- Aprovar inicialment la modificació de l’article 94 de les Normes Subsidiàries de planejament de Deltebre relativa al sistema portuari i costaner (exp. 2/2013).
2n.- L’acord d’aprovació inicial ha d’anar acompanyat de l’acord de suspensió de tramitació de plans urbanístics derivats concrets i projectes de gestió urbanística i d’urbanització complementaris, com també la suspensió de llicències de parcel.lació de terrenys, d’edificació, reforma, rehabilitació o enderrocament de construccions, de conformitat amb l’establert als articles 73 i 74 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, atès que l’Ajuntament de Deltebre, amb aquesta modificació, pretén assolir objectius urbanístics concrets.
3r.- Sotmetre a informació pública durant UN MES l’acord pres a efectes de que es puguin fer les al.legacions que es considerin adients, de conformitat amb l’establert a l’article 85.4 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme.
4t.- Concedir audiència als ajuntaments que confinen amb el nostre municipi, que són l’ajuntament de Sant Jaume d’Enveja, l’ajuntament d’Amposta, l’ajuntament de L’Aldea, l’ajuntament de Camarles i l’ajuntament de L’Ampolla, de conformitat amb l’establert a l’article 85.7 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme.
5è.- Pel que fa a aquesta modificació, s’haurà de demanar simultàniament informe als Serveis Territorials a les Terres de l’Ebre del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, als Serveis Territorials a les Terres de l’Ebre del Departament de Medi Ambient, al Servicio Provincial de Costas, a la Subdirecció General d’Arquitectura i Paisatge, Servei d’Ordenació del Litoral (Servei de Costes) i al Parc Natural del Delta de l’Ebre, de conformitat amb l’establert a l’art. 85.5 del del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme.
La Corporació, no obstant això, acordarà el que estimi adient. Deltebre, 19 de juliol de 2013. Rogelio Tomàs Bonet”.
Finalitzada la lectura, el Sr. Tomàs, regidor d’urbanisme, fa una explicació de l’esmentada proposta.
Intervé el Sr. Soler demana que se li faci arribar al menys per correu electrònic la proposta de modificació de normes per a poder-se-la mirar i votar en conseqüència, encara que votarà igualment a favor, fiant-se del regidor d’urbanisme i del regidor de CiU que va assistir a la Comissió d’urbanisme.
Contesta el Sr. Tomàs i diu que després de la comissió informativa sempre poden passar pel departament d’urbanisme per a mirar la documentació i que no hi ha cap problema.
Finalitzades de les intervencions, el Sr. President sotmet a votació l’esmentada proposta quedant aprovada per unanimitat i per tant resta expedit el tràmit adient sent facultat el Sr. Alcalde per a dur-ho a terme i per portar a efecte el que calgui per a l’execució d’aquest acord.
7È.- DICTAMEN DE PROPOSTA D’APROVACIÓ INICIAL MODIFICACIÓ PUNTUAL DE LES NNSS DE PLANEJAMENT DE DELTEBRE, PEL QUE FA A LA RECONFIGURACIÓ DE LA FAÇANA URBANA DE DELTEBRE CARRETERA T-3454 I REORDENACIÓ DELS USOS EXISTENTS (Exp. 3/2013).
Enunciat el contingut d’aquest punt de l’ordre del dia, i vist que el mateix va ser informat favorablement per majoria absoluta a la Comissió Informativa d’Urbanisme, Planificació del Territori, Obra Pública i Serveis Municipals de data 23 de juliol de 2013, el Sr. Secretari acctal. dóna lectura en la seva part bastant a la proposta següent:
“El qui subscriu, Rogelio Tomàs Bonet, com a regidor delegat de l’Àrea d’Urbanisme, en ús de les facultats que la legislació vigent li concedeix, al ple de la Corporació eleva la següent INFORMACIÓ:
Iniciativa, Objecte i Contingut
La iniciativa de la present Modificació Puntual de les Normes Subsidiàries correspon a l’Ajuntament de Deltebre.
L’objecte és el de realitzar una modificació puntual de les Normes Subsidiàries de Planejament de Deltebre en vistes a reconfigurar de la façana urbana de Deltebre a la carretera TV-3454, a l’enllaç de la carretera TV-3451, i la reordenació dels usos existents.
Bases de planejament i solució adoptada
Les bases de planejament i solució adoptada es descriuen al document redactat per l’arquitecte municipal, Sr. Josep Raventós Duran.
En la seva virtut i de conformitat amb el previst en els articles, 62, 85 i 96 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, modificats pel Decret Legislatiu 3/2012, de 22 de febrer, de modificació del Text Refós de la Llei d’urbanisme, al Ple de la Corporació, proposo adopti els acords següents:
1r.- Aprovar inicialment la modificació de les Normes Subsidiàries de planejament de Deltebre, pel que fa a la reconfiguració de la façana urbana de Deltebre a la carretera T-3454 i reordenació dels usos existents (exp. 3/2013).
2n.- L’acord d’aprovació inicial ha d’anar acompanyat de l’acord de suspensió de tramitació de plans urbanístics derivats concrets i projectes de gestió urbanística i d’urbanització complementaris, com també la suspensió de llicències de parcel.lació de terrenys, d’edificació, reforma, rehabilitació o enderrocament de construccions, de conformitat amb l’establert als articles 73 i 74 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, atès que l’Ajuntament de Deltebre, amb aquesta modificació, pretén assolir objectius urbanístics concrets.
3r.- Sotmetre a informació pública durant UN MES l’acord pres a efectes de que es puguin fer les al.legacions que es considerin adients, de conformitat amb l’establert a l’article 85.4 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme.
4t.- Concedir audiència als ajuntaments que confinen amb el nostre municipi, que són l’ajuntament de Sant Jaume d’Enveja, l’ajuntament d’Amposta, l’ajuntament de L’Aldea, l’ajuntament de Camarles i l’ajuntament de L’Ampolla, de conformitat amb l’establert a l’article 85.7 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme.
5è.- Pel que fa a aquesta modificació, s’haurà de demanar simultàniament informe als Serveis Territorials a les Terres de l’Ebre del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, als Serveis Territorials a les Terres de l’Ebre del Departament de Medi Ambient, a la Diputació de Tarragona i a la Direcció General de Carreteres del Departament de Territori i Sostenibilitat, de conformitat amb l’establert a l’art. 85.5 del del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme.
La Corporació, no obstant això, acordarà el que estimi adient. Deltebre, 19 de juliol de 2013. Rogelio Tomàs Bonet”.
Finalitzada la lectura, el Sr. Tomàs, regidor d’urbanisme, fa una explicació de l’esmentada proposta i diu que es tracta de reconfigurar la façana urbana del municipi a la Ctra. TV-3454. Després de diverses converses amb els tècnics de la Diputació es va arribar a un acord entre les parts que és el que es porta avui al plenari. Els objectius de la modificació són els següents: aconseguir la cessió amb caràcter gratuït i lliure de càrregues a favor de l’Ajuntament amb equipament i zones verdes, establir un repartiment equitatiu amb beneficis i càrregues, endreçar unes zones urbanes amb grans mancances i dotar de zones verdes o espais lliures i zones reservades per a equipaments en un entorn urbà mancat de serveis i executar les obres d’urbanització de l’àmbit d’actuació per dotar-lo de serveis domèstics bàsics, aquesta modificació engloba una superfície de 24.734 m2 que afecta a tres zones del municipi, una és l’entrada al poble per l’Av. Goles de l’Ebre, que anomenem “Mobles Delta”, amb una superfície de 2.667 m2 qualificada d’equipaments, una altra és on estava l’antiga estació del Carrilet de La Cava, que són els terrenys de la Diputació, amb una superfície d’ 11.494 m2, qualificada d’equipaments i l’última zona està ubicada al carrer Terol que és de quatre propietaris i té una superfície de 10.563 m2 qualificat de CP que és planta baixa més pis, actualment aquests terrenys estan “erms”. El que s’aconsegueix amb aquesta modificació, partint que ara no es disposa de cap metre quadrat amb aquest àmbit, és incrementar el patrimoni municipal de sòl i habitatge, aconseguint 14.323,25 m2 de sòl d’equipaments, 1.588,78 m2 de zones verdes i s’aporten d’habitatge de protecció oficial, corresponent al 30% de sostre qualificat d’ús residencial, com a informació general en aquest àmbit queden 2.064 m2 de sistema viari i es crea una clau urbanística nomenada R7 que és planta baixa més dos.
Pren la paraula el Sr. Castells del PPC i diu que el president de la comissió informativa d’urbanisme no hi va estar present i era qui els havia de donar l’explicació i l’explicació la va donar un altre regidor, però de fet es va entrar en temes més polítics que tècnics, així com les diferents superfícies i els diferents coeficients de construcció. Sí que és veritat que estava l’arquitecte municipal present, i després van tenir accés a l’expedient, tal i com ha nomenat abans el regidor.
El títol d’aquesta modificació és “Reconfiguració de la façana urbana de Deltebre...”, entén que hauria de ser la ordenació de tota la façana i fan referència només a tres punts, la part més important d’aquesta reconfiguració tal com el regidor ha anunciat és lo que es coneix pels terrenys del carrilet de l’estació de La Cava, terrenys de la Diputació que entra dins d’unes possibles negociacions en altres indrets del poble.
El Partit Popular sempre ha dit que entenien que quan va passar a donar l’ús que se li està donant, sempre es deia que eren uns terrenys de la Diputació que estarien sempre a disposició del poble per a fer lo que es cregués convenient, la norma és d’equipaments, no només d’aquelles instal.lacions sinó que també lo que eren els terrenys de l’estació de Jesús i Maria. Llavors desconeix si s’han fet negociacions per aquells terrenys, però creu que ara era el moment de portar-ho aquí, ja que es parla de façana del poble i d’intentar posar dins d’aquesta negociació, si com equip de govern creuen que és lo millor que es pot fer, de la forma que es presenta, és de posar també els terrenys de Jesús i Maria, ja que es negocia amb la Diputació per a fer tot un paquet, perquè ara es negocia en Diputació i els terrenys aquells aquí no van, també desconeix si hi ha algun tipus d’acord o preacord en la Diputació, però hagués sigut ara el moment de demanar a la Diputació que aquells terrenys també estiguessin inclosos aquí dins en aquest tipus de negociació o en un altre, tot i tenint en compte que el PP sempre ha demanat com en altres ocasions han fet, en terrenys de l’Estat i demanar la reversió a l’Ajuntament de Deltebre, gratuït que creu que haurien d’haver sigut els terrenys de l’estació de Jesús i Maria i els de l’estació de La Cava fer-ho tot junt, d’acord amb totes les forces polítiques i intentar que foren cedits gratuïtament a l’ajuntament de Deltebre. No ha estat així, sí que ha hagut una negociació però hi ha uns canvis i unes permutes segons exposen aquí, el seu grup ho haguessin fet d’una altra manera, encara que desconeixen si tothom està d’acord.
També posa dins a l’expedient de que si s’ha d’arribar a expropiar hi ha 848.822,23 € en previsió de despesa.
Per tant el PP s’abstindrà a aquesta proposta, ja que són molts de diners, i en la situació econòmica en que es troba l’ajuntament de Deltebre i va pronosticar que dins de pocs mesos tindrem problemes econòmics.
Vist tot això s’abstindran i sobre tot basant-se amb que ja que es fa aquest tipus de negociació, els terrenys de l’estació de Jesús i Maria haurien d’haver estat aquí inclosos ja negociats, perquè és molt més fàcil negociar-ho en conjunt.
Intervé ara el Sr. Soler de CiU i diu que abans de votar, ja que la votació pot variar en funció del que se li vagi contestant, li agradaria saber perquè en aquesta modificació de normes, que hi ha tres àmbits encara que discontinus i que entren dins a la modificació de normes i en l’àmbit dels “salats” que són terrenys erms de quatre propietaris privats, perquè no es pot edificar res a hores d’ara.
Contesta el Sr. Tomàs, regidor d’urbanisme i diu que si es miren el plànols, resulta que primerament no tenen accés directe de la carretera.
Contesta també el Sr. Aspa, regidor de gestió del territori i diu que realment el problema no és aquest, ja que hi ha una propietària que deixaria terreny per a l’accés.
Pregunta novament el Sr. Soler el perquè es canvia l’equipament d’una zona a l’altra.
El Sr. Aspa contesta que no es tracta d’equipaments, sinó que és CP edificable.
El Sr. Soler pregunta perquè no s’edifica allí.
Contesta el Sr. Aspa dient que el que interessa allí és tenir una zona de parc al Barracot, prop de l’Escola, que ja ho va decidir fa temps l’equip de govern, d’intentar fer algo així, per tant es va veure que era un lloc on podria encabir-se un parc o zona verda allí, si hi ha alguna zona de preescolar que es precisés es podria posar una aula allí, que són 10.000 m2 i per tant interessa això. Es va esbrinar quins eren els propietaris de la zona que en són quatre, i a partir d’aquí es va arribar a un principi d’acord de col.locar-los aquí.
De fet no es cal arribar a un acord perquè tenim un pla d’ordenació urbana, amb el qual es pot crear un polígon discontinu i es pot col.locar lo que la Diputació ha valorat i es pot col.locar a un altre lloc molt prop d’allí, són 100 ml. L’únic és que no està urbanitzat, només era la voluntat de fer una zona verda més prop del col.legi.
El Sr. Soler indica que en aquest cas sí que es podran posicionar en coneixement de causa perquè l’alcalde mateix li va facilitar la documentació de la modificació de normes i per tant li ho agraeix.
En segon lloc, això és una modificació de normes que ja fa molt de temps que va, pràcticament sis anys que va pels calaixos d’aquest ajuntament, i és una mica perplex que al primer ple ordinari on l’exalcalde no és l’alcalde i es passin aquestes modificacions de normes.
El Sr. Aspa contesta que no ha estat una qüestió nostra sinó que fins a que la Diputació no ha dit ok, el Sr. Poblet, el seu equip fa tres o quatre anys que ho haguéssin volgut resoldre, però els números dels arquitectes i dels enginyers d’allí i també la secretària de la Diputació havia de fer l’encaix jurídic i legal per a que es pogués fer així, i després s’ha anat treballant fins que se’ns ha dit que d’acord.
El Sr. Soler indica que en tot cas l’ajuntament és sobirà per a dur a terme les modificacions de normes quan ho cregui oportú. No se signa cap conveni avui, només s’impulsa la modificació de normes que s’hauria pogut fer prèviament, per tant és un document que fa sis anys que va per aquests calaixos i li va semblar una mica perplex que l’alcalde que portava això, lo primer ple del qual no és l’alcalde se passa a aprovació això, quan a fet molts d’intents, perquè es va intentar a finals de l’última legislatura, l’any passat a l’estiu, etc.
El Sr. Aspa indica que sempre s’intentava arribar a un acord i sempre sortien problemes jurídics, sobre tot amb patrimoni de l’estat, perquè la Diputació se basa en les lleis estatals, la intenció era també acabar-ho i ha estat un procediment llarg, però al final s’acaba, que dóna les gràcies al president Sr. Josep Poblet.
El Sr. Soler passa a l’exposició del punt i diu que la modificació que es planteja és que tres àmbits del municipi, un els “los salats”, l’altre és “mobles Delta” que donen una imatge deplorable d’entrada al municipi, i l’altre és tota la zona de la “plaça de bous de La Cava” i d’equipaments, passin a ser pisos a la façana fluvial d’on està actualment les palmeres i la plaça de bous, en una petita zona d’equipaments que s’entén que és per a l’estació del “Carrilet”, que això no s’ha dit.
El Sr. Aspa aclareix que allí hi ha una zona que se queda municipal i amb el cas de que allò se pugui arribar a fer l’estació del carrilet, però serà més posterior, perquè ja se sap el problema que hi ha amb el tema de les rotondes per part de Carreteres, a l’hora de passar la via. Per tant, com això no ho sabem ens guardem un trosset. L’altra de Jesús i Maria, no es va entrar en negociació, perquè quan estava abans el regidor Mingo Alcalà ja va fer una modificació de zona verda perquè com és de la Diputació, la Sra. Pilar Zaballos va dir que no faria l’estació si el terreny no era d’ella, per tant ho van deixar estar, perquè és lo que crea menys problemes per a fer l’estacioneta, que quedi per a la Diputació, que aquesta inverteixi als seus terrenys de l’estació i lo altre ja se farà. És per aquest motiu que el terreny de l’estació de Jesús i Maria no va entrar en la negociació d’ara, perquè sinó no ens volien finançar l’estació si era nostre, si és d’ells sí.
Torna a intervenir el Sr. Soler, per tant en aquesta modificació de normes que se planteja, queda que a la zona de la plaça de bous i les palmeres aniria tot una zona plurifamiliar residencial en planta baixa i tres. El seu grup d’entrada creu que no és lo correcte ja que en aquella zona ja hi ha molts de pisos i estan la majoria buits i aprovar ara una modificació de normes en aquestes urgències quan se porta intenció de fer un POUM , en una zona residencial de PB+3, la veritat del camp de futbol, no creu que sigui lo més encertat, tenint en compte que tota la zona delimitant ja hi ha una zona plurifamiliar de pisos i amb la situació en que estan.
Això per una banda, en segon lloc, al regidor se li ha preguntat al principi, entenen que la voluntat de l’equip de govern és fer aquest parc públic al Barracot, ells també pensen que allí hi ha zones per a fer-ho i a més en aquest cas no hi ha cap inconvenient per a que es pugui edificar a la zona del CP, lo millor seria no desgraciar la façana del camp de futbol i també poder fer un parc a aquella zona, alineada a una de les entrades del poble pel carrer Estació i també alineada amb la façana que ve de la residència de la gent gran del centre dels Salats. A nivell de poble, per a fer una modificació com aquesta, discontinua, també hi ha altres zones amb clàusules urbanístiques que són urbanes que tenen certs problemes i ficats a fer es podrien compensar aquí dins, si es vol. Per tant, entén que també haurien altres propietaris que estarien en disposició de poder reduir el greuge que tenen a hores d’ara per no tenir la delimitació que tenen, tot i que com el regidor diu que sí que es podria urbanitzar i entén que és una voluntat del govern i no promogut pels propietaris de la zona aquella.
Una tercera cosa, que va comentar al nou alcalde, era que creia que en aquella zona que es fan activitats festives i una sèrie d’activitats i equipaments, creu que abans de promoure aquesta modificació de normes, aniria be fer una reunió amb presidents d’entitats o una consulta per a que tothom tingui clar el que es va a fer, però no s’ha fet.
Un quart tema, és saber on ubicaran la plaça de bous de La Cava o a quin lloc.
El Sr. Aspa contesta que no pensen ubicar-ho a cap lloc, ja que de moment fins que això s’acabi i es pugui edificar algun dia, fins que els sequers seran un parc públic i una part sigui el Centre d’Innovació Turística, fins que s’acabi tot, no es te ni idea d’on ni sabem si es faran festes o ja ens hauran llevat els bous, ara de moment és un tema a molt llarg termini.
El Sr. Soler intervé dient que per exemple quan es va fer la modificació al parc del riu, se va proposar posar un edifici al mig, i el seu grup sempre deia que no ho veien be. Llavors quan es dibuixa un model de territori no ho és per a aquest any sinó que per a posar-ho en pràctica un dia o un altre i per tant si s’ha de fer un POUM, només ho preguntava per saber la idea que portava.
L’altra cosa que voldria saber era que un informe econòmic extern de les valoracions per a validar-ho, perquè són tres nuclis discontinus molt separats que per molt que Diputació els hagués aconsellat, està be, però és un agent implicat també, i per la seva tranquil.litat els hagués agradat tenir un informe extern del que seria les compensacions i valoracions, perquè entén que aquesta valoració no és la típica sinó que s’hauria de fer per a que tothom estiguem tranquils de que fem el que toca.
Un sisè punt seria el tema del POUM, sobre la pressa que el regidor la setmana passada portava, clar fer una modificació tant ambiciosa quan no es porta idea d’aprovar-la fins d’aquí a molts anys segons diu el regidor de gestió del territori i no esperar-nos al POUM i poder-ho definir conjuntament i arreglar altres greuges que puguin haver a nivell de propietaris privats i a nivell de mobles Delta que ja fa temps que ho defensen com a forma urgent.
Si haguessin sabut com han anat les negociacions amb Diputació ens haguessin pogut posar a disposició per arribar a algun altre tipus d’acord que no fora fer unes plantes baixes i tres que entenem que pel model no hauria de ser així.
El seu grup hauria votat a favor però una de les condicions era tenir un informe extern de que la compensació econòmica i la valoració és la correcta i un petit procés de consulta que pot ser molt reduït només a nivell d’entitats que no s’ha fet però en tot cas no es podrà votar a favor, i entre votar abstenció o en contra, la veritat és que el cor ens porta a votar en contra, però racionalment els porta a l’abstenció.
En aquest procés, demanen a l’alcalde que es fes aquest informe de la valoració econòmica al menys durant el mes que estarà a exposició pública. Si el demana el govern municipal seria millor, però si no ho haurà de demanar el grup de CiU de forma externa. Si ho demana el govern municipal, esperem que a l’aprovació provisional puguin votar a favor, si no avui votaran en contra i en funció del que digui l’informe extern, a la provisional votaran a favor o en contra. Per tant està a les seves mans que votin a favor o en contra.
Contesta el Sr. Aspa i diu que condicionar el vot a un informe econòmic de qualsevol oficina econòmica en detriment de la diputació de Tarragona no ho veu bé, ja que són los informes que han fet els tècnics de la diputació, i encarregar-ho externament és perdre el temps. De fet hi ha una valoració econòmica de 800.000 € que és si s’hagués de pagar, però és mínim ja que els metres que hi ha edificables tant a la zona de mobles Delta com a la CP com el que es queda la Diputació val moltíssim més.
També aclareix que no és que s’hagi d’aprovar d’aquí a molts anys, sinó que això es pretén aprovar ara i quan es podrà fer es farà, pot haver una reactivació econòmica d’aquí un any o d’aquí deu o no se sap. Però s’ha de començar ara que la Diputació ha dit que sí que són els que marquen la pauta perquè el terreny és d’ells, no hi ha més.
Una cosa més per a que la gent escolti, al vell mig del parc del riu no es va col.locar res, va ser a un costat, per tant, quan parli, adreçant-se al Sr. Soler, parli en propietat que en sap molt. Si al final no es va fer res allí va ser perquè va haver un alcalde que va dir no al Director General d’Urbanisme.
Intervé el Sr. Soler i diu que la valoració econòmica que tenim darrera a la modificació de normes no posa enlloc que això estigui validat per Diputació l’única cosa que veiem és que està plantejada al juliol del 2012, estem a l’agost del 2013, per tant en un any poden haver desviacions i l’únic que demanem és un informe econòmic extern o de la Diputació però signat per la diputació que digui el que val.
Parla ara el Sr. Alcalde i diu que aquesta modificació és que quan van entrar a governar fa dos anys li ho van parlar, estava plantejada ja fa al menys sis anys i quan es fa un plantejament així es fa en visió de govern, que vol dir que si es mira el cor i els sentiments pot ser es faria una altra cosa, però com se treballa per a l’ajuntament de Deltebre i és el seu benefici, creu que és una bona valoració.
Quan va passar l’informe al Sr. Soler li va dir que ho havia fet la Diputació, això és el que li van dir des d’urbanisme i així li ho va transmetre, no obstant això, ho mirarà i se n’assabentarà millor, i si es necessita un informe a part, se farà, perquè estiguem tots tranquils, perquè el que s’ha de fer és les coses ben fetes i dormir tranquils tots i ell també. Si això no ha estat fet per la Diputació se buscarà externament per a que estiguem tots convençuts. També li vol dir al Sr. Soler, pel tema de la plaça de bous hi ha una altra alternativa, que hi ha un recinte del camp de futbol, que al mig se podria fer el ball i al camp de terra es podria fer la plaça de bous i es tendrien tot lo que són les festes de La Cava, concentrades a l’altra banda de canal a un recinte tot tancat, però per una plaça de bous no es té de condicionar res, perquè el dia de demàs ens arriba una subvenció per a fer una ampliació de l’Institut o per a fer la biblioteca com tenim la plaça de bous de Deltebre, no es pot, doncs això no pot ser, s’hauria de traslladar la plaça de bous on sigui i fer la biblioteca, doncs aquí també passa lo mateix, sí que hi ha una solució i creu que pot ser s’hauria d’haver fet abans era citar al CD La Cava i plantejar-ho tot. De fet s’està mirant sempre pels interessos del municipi, ja que és un lloc on l’ajuntament se pot trobar en 14.000 m2 de la seva propietat.
Demana la paraula el Sr. Soler de CiU i diu que amb el tema de la bressol només preguntava quina alternativa havia perquè no ho sabia perquè no hi va estar a la comissió d’urbanisme.
L’alcalde indica que ja li ho va comentar al Sr. Soler.
Aquest indica que com que estem en sessió plenària les coses s’han de dir aquí i repeteix que l’únic que ha preguntat ha estat quina alternativa tenien, no entra a valorar res. En segon lloc, amb el tema de l’informe econòmic és perquè està fet des de fa un any, per tant s’hauria de fer un informe econòmic a dia d’avui per quedar-nos tots més tranquils i aquest vot d’abstenció seu podria ser favorable quan passin la provisional.
L’alcalde diu que està totalment d’acord i tal i com li va dir ahir el Sr. Soler, el que va fer és preguntar si l’informe aquest era de la Diputació i així li ho van confirmar des del departament d’urbanisme.
Abans de procedir la votació el Sr. Castells del PPC diu que la seva proposta és deixar-ho damunt la taula, vista la proposta i el tema, ha estat el projecte al calaix durant sis anys, vist que hi ha una sèrie d’incògnites al tema, si no es deixa damunt la taula el seu vot serà d’abstenció. Tal i com van manifestar a la comissió informativa i tal i com ha dit abans, davant de les instal.lacions municipals quedaria millor un espai verd i no edificacions.
Finalitzades les intervencions, el Sr. President sotmet a votació l’esmentada proposta quedant aprovada per majoria absoluta amb deu vots a favor de Gervasi Aspa Casanova (Esquerra-AM), Rogelio Tomàs Bonet (Esquerra-AM), Oscar Martín Bo (Esquerra-AM), Sònia Bertomeu Tomàs (Esquerra-AM), Jordi Pau Torres Fabra (Esquerra-AM), Salomé Bertomeu Mauri (Esquerra-AM), Susana Gómez Castellà (Esquerra-AM), José Emilio Bertomeu Rio (PSC-PM), Joan Alginet Aliau (PSC-PM) i Sònia Bertomeu Franch (PSC-PM) i sis vots d’abstenció de Lluís Soler Panisello (CiU), Tere Culvi Porres (CiU), Salvador Bertomeu Bertomeu (CiU), Domingo Alcalà Sorribes, Carme Franch Rius (CiU) i Tomàs Castells Fresquet (PPC) i per tant resta expedit el tràmit adient sent facultat el Sr. Alcalde per a dur-ho a terme i per portar a efecte el que calgui per a l’execució d’aquest acord.
GOVERNACIÓ I PERSONAL
8È.- MOCIÓ D’ADHESIÓ AL PACTE NACIONAL PEL DRET A DECIDIR
Enunciat el contingut d’aquest punt de l’ordre del dia, i vist que el mateix va ser informat favorablement per majoria absoluta a la Comissió Informativa de Governació i Personal de data 23 de juliol de 2013, el Sr. Secretari acctal. dóna lectura en la seva part bastant a la proposta següent:
“Els qui subscriuen, grups municipals del PSC-PM, ERC-AM i CiU, en ús de les facultats que la legislació vigent els concedeix, al ple de la Corporació eleven la següent INFORMACIÓ:
El poble de Catalunya, al llarg de la seva història, ha manifestat democràticament la voluntat d’autogovernar-se, amb l’objectiu de millorar el progrés, el benestar i la igualtat d’oportunitats de tota la ciutadania, i per reforçar la cultura pròpia i la seva identitat col·lectiva.
Davant l’actual situació de bloqueig polític, financer, social, cultural i lingüístic de Catalunya en el si de l’Estat Espanyol, el poble de Catalunya i les seves institucions han expressat la voluntat de decidir el futur polític de Catalunya a través de diverses formes: les manifestacions massives del 10 de juliol de 2010 sota el lema «Som una Nació, nosaltres decidim» i la de l’11 de setembre de 2012 sota el lema «Catalunya nou Estat d’Europa», la resolució del Parlament de Catalunya, de data 27 de setembre de 2012, la qual constatava la necessitat que el poble de Catalunya pogués determinar lliurament i democràticament el seu futur col·lectiu mitjançant una consulta, la Declaració de sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya adoptada pelParlament el passat 23 de gener de 2013.
El dia 26 de juny de 2013, es va constituir, al Parlament de Catalunya, el Pacte Nacional pel Dret a Decidir, una cimera que vol facilitar la participació de la societat civil en el procés cap a la celebració d’una consulta sobre el futur polític de Catalunya. A aquesta reunió constituent, presidida pel president de la Generalitat, Artur Mas, hi van ser presents una quarantena de persones en representació de partits polítics, associacions municipalistes i entitats culturals, cíviques, ciutadanes, empresarials i sindicals.
El dret a decidir és un objectiu de país i, com a tal, ha de buscar el compromís i la coresponsabilitat de tots els agents per tal que se’l facin seu i impulsin l’expressió democràtica de tots els catalans i catalanes el dia que es celebri la consulta. Aquest suport majoritari és el que donarà legitimitat al procés i té la seva base en la llibertat d’expressió de qualsevol poble recollida en tots els tractats internacionals.
El dret a decidir garanteix un procés democràtic, transparent i de respecte a la pluralitat d’opinions de la societat. El pronunciament del poble de Catalunya ha de ser, única i exclusivament, l’expressió majoritària de la voluntat dels seus ciutadans i ciutadanes. Per tot això, PROPOSEM al Ple de l’Ajuntament de Deltebre els següents
ACORDS:
1. Adherir-se al PACTE NACIONAL PEL DRET A DECIDIR a través de la Plataforma dretadecidir.cat
2. Promoure a la comarca que entitats, associacions i agents econòmics es sumin també a aquest procés democràtic de l’exercici al dret a decidir i a la celebració d’una consulta sobre el futur polític de Catalunya.
3. Fer tramesa d’aquests acords a la Generalitat de Catalunya, al Parlament de Catalunya, a l’Associació de Municipis per la Independència i a l’Assemblea Nacional Catalana.
La Corporació, no obstant això, acordarà el que estimi pertinent. Lluís Soler i Panisello, Portaveu de CiU. Joan Alginet Aliau, Portaveu del PSC-PM. Gervasi Aspa Casanova, Portaveu d’ERC-AM. Deltebre, 15 de juliol de 2013”.
Finalitzada la lectura, intervé el Sr. Alginet del PSC i en referència a aquest punt diu que el dret a decidir és una cosa coneguda per tothom i no cal explicar molt més del que aquí s’ha dit, simplement el compromís de l’agrupació local del PSC de Deltebre i recolza plenament aquest procés democràtic que s’ha engegat com a país per a la convocatòria d’un referèndum, com més aviat millor, donant totes les garanties jurídiques i correctes per a que això sigui un procés majoritari i participatiu i que tothom se pugui sentir identificat, el PSC no va estar en aquesta reunió o en aquest pacte nacional pel dret a decidir, cosa que consideren un error i que no comparteix en cap cas, considera que és un procés en el qual democràticament podem decidir els destins del país i si ha de ser, per un principi bàsic de democràcia, tota societat o comunitat té dret a exercir l’autodeterminació, a decidir qualsevol moment de la seva història que vol fer, que vol ser o cap on vol anar, i en aquest sentit, tot el seu recolzament.
Van estar a la manifestació el 10 de juliol de 2010, “som una nació, nosaltres decidim”, quan el Tribunal Constitucional ens va retallar l’Estatut que el poble de Catalunya va aprovar en referèndum. Van estar l’11 de setembre sota el lema “Catalunya, nou estat d’Europa”, i continuaran estant al costat del poble de Catalunya quan calgui i on faci falta, al marge de directrius de partit i al marge de posicionaments de partit, creu que és una qüestió estrictament personal vinculada a Catalunya, tenint ben clar que tot i que el seu partit algunes d’aquestes decisions no les comparteix i fins i tot fa passos en contra, el seu grup a nivell local té molt clar el que fan, el que decideixen i el que realitzaran conseqüentment, tal i com ha dit abans que son catalans i defensaran Catalunya abans que qualsevol directriu de partit.
Intervé ara la Sra. Sònia Bertomeu d’Esquerra i diu que vol donar les gràcies als grups que subscriuen això, en aquest cas el va presentar CiU, però que Esquerra Republicana és un partit que històricament en aquest cas sempre ha defensat aquestes idees i ara se sent sumament contenta de que se prenguin els passos a nivell històric de suport i evidentment Esquerra Republicana està agafant el paper de suport al Govern de Catalunya en tots aquests aspectes i convida a la societat civil a sumar-se en aquest procés que ha iniciat el Parlament de Catalunya.
El Sr. Alcalde passa la paraula al Sr. Castells del PPC per tal de que faci el seu posicionament de vot.
El Sr. Castells indica que aquesta moció d’alguna forma lo que és lo dret a decidir, aquí al plenari, com en altres mocions d’altre índole més polítiques ja s’han portat i s’han debatut, tots són coneixedors dels plantejaments del Partit Popular, ell parlarà com a persona, que no es miren les sigles, si és del PP i que parla per a respondre a un d’Esquerra Republicana o d’altre, sinó com a persona. És la voluntat i la manera d’entendre i veure les coses. Tots tenim clar que sent del PP o no, ell mateix és català, però té unes altres maneres d’entendre lo que és Catalunya dins d’Espanya, amb tot, respecta el que pensen els altres, no ho comparteix perquè té una altra filosofia de veure les coses i considera que Catalunya dins d’Espanya té un altre paper que no anar sempre de la manera en que es va, possiblement té molts de defectes, però té una cosa, que és bastant negociador i tolerant, fins al punt de que hi ha persones que diuen que no pareix que sigui del PP, només procura aplicar el sentit comú a les coses i això li evita moltíssims problemes. Dret a decidir..., per supost, i pregunta o és que natros no som lliures de dir el que volem, però baix d’una norma i llei. Aquí fa un moment el PP ha fet una proposta, vostès han decidit una d’altra, perquè així ho creuen convenient, ell ha acatat l’acord i no ha vingut a cridar ni a fer res. Per tant aquí des de la seva manera de pensar i no perquè el partit ho digui, se considera català com el primer, defensarà lo que faci falta però baix una manera diferent de veure les coses. La moció diu “dret a decidir dels catalans...”, però anem a decidir una cosa que hi estem tots involucrats, que són tots els espanyols. D’alguna forma, lo pla Ibarretxe que portava més o menys les mateixes vies que el que ara s’està plantejant, aquell senyor tenia una manera de pensar, havia molta gent que no la compartia però la respectaven i va anar a fer els passos que s’havien de fer, proposant lo que volia al lloc on s’havia de proposar, les majories li van dir que sí o que no i aquell senyor va acabar la seva tramitació perquè en la llei a la ma va arribar on va poder arribar. Les competències les té qui les té, que voldrien que foren diferents, tantes coses hi ha que es voldria que foren diferents. Però al final aquesta és la labor, la negociació, el poder parlar i arribar a fer entendre que es necessita un altre sistema, però sempre baix les regles del joc, i posa l’exemple d’avui, aquí al plenari, 17 regidors tenim lo dret de decidir el que vulguem però no el té només uns, el tenen tots i cadascú dirà la seva, i al final la majoria dins on s’està, se decidirà, per lo tant, ne hauria per a parlar moltíssim, són criteris de veure les coses, ell és el primer de manifestar quan està en desacord amb alguna cosa però les normes i les lleis són les que són, i sempre baix l’art. 149 de la Constitució diu qui te la potestat de fer els referèndums i autoritzar-los, aquí és on s’hauria de buscar, canalitzar i respectar. Dret a decidir... tots els catalans els tenim però anem a demanar una cosa que té molta més gent algo que dir i els excloem. Això és el que entén ell i per tant votarà en contra.
Intervé ara el Sr. Soler i diu que abans de posicionar el vot, vol agraïr al grup municipal d’esquerra i al grup socialista, que subscriuen la moció i pensa que aquesta voluntat del plenari de Deltebre és d’avançar cap al dret de decidir i de la sobirania fiscal, això és una bona mostra de que Deltebre està per la tasca que la comunitat catalana ens ha estat encomanada a molts dels representants que aquí estem i ara sí que passa la posicionament del vot, i diu que el seu grup votarà a favor com és degut, perquè ha presentat la moció subscrita també amb el PSC i Esquerra Republicana i votaran a favor perquè pensen que el que es vota és un acte de radicalitat democràtica, avui no es demana que Deltebre se pronunciï municipi independista i que en aquest cas s’intenta superposar voluntats dels que se senten catalanistes i independistes sobre altres que no s’hi senten, això avui no es fa, el que es fa avui és que Deltebre s’adhereix a que el poble català i les institucions catalanes col.lectivament a que la comunitat del poble català pugui decidir el seu futur de forma lliure i de forma legal i al final quan ens excusem a que per les lleis lo subjecte polític sobirà no és el poble català sinó que és el poble espanyol, les lleis al final les fan qui les fan i per això la gent ens vota per a fer les lleis que es poden fer d’una manera o d’una altra i totes són legítimes i aprovades pels representants del poble. En aquest cas creu que la llei no serà en cap cas un obstacle per a que el poble català se pugui definir sobre si vol o no vol un estat propi, i tant si surt que sí com si surt que no, s’haurà de respectar tant per uns o pels altres i en aquest cas tenir temor a que el poble català decideixi si és que sí o que no, és tenir temor a la sobirania popular i per tant de CiU al costat de la tasca que està fent l’ANC i l’Associació Municipis per la Independència, ens trobaran com a CiU de Deltebre a l’igual que el PSC de Deltebre que han sabut plantar-se davant del Partit Socialista que no està pel dret a decidir en les mateixes característiques i en tot cas al final no ens ha de fer temor que el poble decideixi i que el poble com a subjecte polític que són els catalans i catalanes que ja acatarien lo que el poble digui però en tot cas s’ha de donar la veu al poble.
Intervé ara el Sr. Aspa, d’Esquerra, i diu que el seu posicionament ha estat sempre el mateix i per tant fa 82 anys que és així i no ha canviat. No ens d’emparar en un procediment en lo que és legal i lo que no ho és, creu que la legalitat surt de la legitimitat del poble sobirà que és qui fa les lleis, qui fa la legalitat, i és lo que s’ha d’anar mirant. No es pot supeditar mai lo que és legalitat a estar legitimat per a poder fer una cosa, i en aquest cas lo poble català està molt legitimat com a comunitat, poble, societat per a poder demanar l’expressió a la seva gent, per a poder sentir i saber a través d’un referèndum en una llei de consultes, pactada a l’estat, sense pactar a l’estat, de moltes maneres, però donant la veu al poble i acatarem tots el que es digui a les urnes.
Un exemple, entén al Sr. Castells del PP, que té una manera de pensar diferent a la seva en aquestes coses, en altres no. Encara que pensen bastant semblant. No ha vist que a cap poble que s’hagi fet aquest tipus de referèndum ni a Puerto Rico, ni al Quebec, ni ara a Escòcia que votin els anglesos, galesos, anglosaxons, no voten, vota el poble aquell. Per tant és una manera de despistar que no hi va així. Per tant negociació sí, claudicació no, i avisar a la gent que siguin valents, que l’11 de setembre hi ha una cosa important, una cadena humana, que la gent s’apunti, perquè és un tram amb poca població, que hi venen de Sabadell, de Lleida, o sigui que la gent s’apunti a aquesta cadena, que només se vol el dret a decidir, tant si és sí com no, amb tot el respecte del món.
El Sr. Alcalde, indica que el poble té de decidir, natros tenim de decidir el que volem i una vegada es decideixi ja es buscaran les lleis per poder-ho arreglar, però creu que no s’ha de tenir temor a lo que pugui decidir el poble català, el poble té de decidir el que vol i pot ser ara fa un any que s’està parlant de tot això, se fa el referèndum i pot ser no es guanya això, llavors s’acatarà el que sigui. Natros com a país hem de decidir el que volem com a país i som natros, no ens té de dir res ningú de Sevilla o de Galícia, som els catalans els que hem de decidir el que volem del nostre país i així ho han manifestat varies vegades, ells personalment han tingut problemes amb el partit perquè el partit no comparteix les mateixes idees que tenim natros, ells tenen una altra visió de lo que és, però des de l’agrupació de Deltebre, tenim la visió i el dret d’escoltar a la gent del poble català i a decidir i poder participar en la decisió del que vol el país.
Finalitzades les intervencions, el Sr. President sotmet a votació l’esmentada proposta quedant aprovada per majoria absoluta amb quinze vots a favor de Gervasi Aspa Casanova (Esquerra-AM), Rogelio Tomàs Bonet (Esquerra-AM), Oscar Martín Bo (Esquerra-AM), Sònia Bertomeu Tomàs (Esquerra-AM), Jordi Pau Torres Fabra (Esquerra-AM), Salomé Bertomeu Mauri (Esquerra-AM), Susana Gómez Castellà (Esquerra-AM), José Emilio Bertomeu Rio (PSC-PM), Joan Alginet Aliau (PSC-PM), Sònia Bertomeu Franch (PSC-PM), Lluís Soler Panisello (CiU), Tere Culvi Porres (CiU), Salvador Bertomeu Bertomeu (CiU), Domingo Alcalà Sorribes i Carme Franch Rius (CiU) i un vot en contra de Tomàs Castells Fresquet (PPC) i per tant resta expedit el tràmit adient sent facultat el Sr. Alcalde per a dur-ho a terme i per portar a efecte el que calgui per a l’execució d’aquest acord.
9È.- DICTAMEN PROPOSTA CORREBOUS FESTES MAJORS ORGANITZADES PER L’AJUNTAMENT DE DELTEBRE I PEL C.D. LA CAVA I PER LA FESTIVITAT DE SANT MIQUEL ORGANITZADA PER LA PENYA TAURINA BOUS MÉS QUE MAI DE LA CAVA
Enunciat el contingut d’aquest punt de l’ordre del dia, i vist que el mateix va ser informat favorablement per unanimitat a la Comissió Informativa de Joventut, Dona, Esports, Fires i Festes de data 23 de juliol de 2013, el Sr. Secretari acctal. dóna lectura en la seva part bastant a la proposta següent:
“La que subscriu, Salomé Bertomeu Mauri regidora delegada de l’àrea de Festes d’aquest Ajuntament, té a bé exposar la següent proposta per a la seva aprovació, si s’escau, del Ple Municipal.
En referència a la programació dels actes de la Festa Major de Deltebre 2013, la Festa Major 2013 organitzada pel C.D. La Cava i la Festivitat de Sant Miquel organitzada per la Penya Taurina Bous Més que Mai de La Cava, i en concret a la celebració de correbous que es tenen previst realitzar, i als efectes d’incloure els esmentats acords a l’expedient que es tramitarà per a l’autorització de correbous a la Delegació Territorial del Govern a les Terres de l’Ebre, d’acord amb el previst a l’article 6.1.b) de la Llei 34/2010, d’1 d’octubre, DEMANO al ple de la Corporació que adopti els següents acords:
1r.- Aprovar la celebració de les festes tradicionals amb bous amb motiu de les Festes Majors organitzades per l’Ajuntament de Deltebre i pel CD La Cava i amb motiu de la Festivitat de Sant Miquel organitzada per la Penya Taurina Bous Més que Mai de La Cava.
2n.- Aprovar el programa d’espectacles taurins següent:
Relació d’actes a la plaça de carros, carretes, taulados i carrers habituals organitzats pel Ajuntament de Deltebre:
|DIA |MODALITAT |HORA INICI |HORA FI |LLOC/RECORREGUT |
|9-8-2013 |2 Bous embolats |00:05 |1:00 |Plaça Deltebre |
|9-8-2013 |2 Bous capllaçats |18:30 |19:30 |Carrers diversos de Deltebre |
|10-8-2013 |Bous a la plaça |19:00 |21:30 |Plaça de bous |
|10-8-2013 |Bou embolat |22:00 |23:00 |Plaça de bous |
|11-8-2013 |Bous a la plaça |19:00 |21:30 |Plaça de bous |
|11-8-2013 |Bou capllaçat |17:30 |18:30 |Carrers diversos de Jesus i Maria |
|12-8-2013 |Bous a la plaça |19:00 |21:30 |Plaça de bous |
|13-8-2013 |Becerrada |18:00 |21:00 |Plaça de bous |
|13-8-2013 |Bou embolat |22:00 |23:00 |Plaça de bous |
|14-8-2013 |Bous a la plaça |19:00 |21:30 |Plaça de bous |
|15-8-2013 |Bous a la plaça |19:00 |21:30 |Plaça de bous |
|16-8-2013 |Bous a la plaça |19:00 |21:30 |Plaça de bous |
|16-8-2013 |Bou embolat |22:00 |23:00 |Plaça de bous |
|17-8-2013 |Bous a la plaça |19:00 |21:30 |Plaça de bous |
|18-8-2013 |Bous a la plaça |19:00 |21:30 |Plaça de bous |
|18-8-2013 |Bou embolat |22:00 |23:00 |Plaça de bous |
Relació d’actes a la plaça de carros, carretes, taulados i carrers habituals organitzats pel C.D. La Cava:
|DIA |MODALITAT |HORA INICI |HORA FINAL |LLOC O RECORREGUT |
|10-08-2013 |Bou embolat |00:05 |01:00 |Plaça de bous La Cava |
|10-08-2013 |Bou capllaçat |18:30 |19:30 |Carrers diversos de la Cava |
|11-08-2013 |Bous a la plaça |18:30 |21:30 |Plaça de bous La Cava |
|12-08-2013 |Bous a la plaça |18:30 |21:30 |Plaça de bous La Cava |
|13-08-2013 |Bous a la plaça |18:30 |21:30 |Plaça de bous La Cava |
|14-08-2013 |Bous a la plaça |18:30 |21:30 |Plaça de bous de La Cava |
|15-08-2013 |Bous a la plaça |18:30 |21:30 |Plaça de bous de La Cava |
|17-08-2013 |Bous a la plaça |18:30 |21:30 |Plaça de bous de La Cava |
|17-08-2013 |Bou capllaçat |23:00 |00:00 |Carrers diversos de La Cava |
|19-08-2013 |Bous a la plaça |18:30 |21:30 |Plaça de bous de La Cava |
|19-08-2013 |Bou embolat |22:00 |23:00 |Plaça de bous de La Cava |
Relació d’actes als carrers organitzats per la Penya Taurina Bous Més que mai de La Cava:
|DIA |MODALITAT |HORA INICI |HORA FI |LLOC/RECORREGUT |
|28-9-2013 |Bou capllaçat |18:30 |19:30 |Carrers diversos de la Cava |
La Corporació, no obstant això, acordarà el que estimi adient. Deltebre, 16 de juliol de 2013. Salomé Bertomeu Mauri.”
Finalitzada la lectura, intervé el Sr. Castells del PPC i diu que li pareix be la proposta que ha fet l’equip de govern i el CD La Cava en quant als dies de bous, i també la Penya que celebra la festivitat de Sant Miquel amb el bou capllaçat, votarà que sí però vol manifestar que creuen que el dia de la Mare de Déu i el dia de Sant Roc, hi ha altres activitats i els dies de bous els podrien fer igualment, però no aquests dies.
El Sr. Soler de CiU diu que ja fa temps que es fa així, que tant el dia de la Mare de Déu com el dia de Sant Roc se fan bous, però entén que s’hauria de tenir aquest respecte als actes solemnes i no hi ha cap poble que superposi tants d’actes amb bous, però igualment votaran a favor.
El Sr. Alginet del PSC diu que també votaran a favor i envia un missatge de suport i coratge a les comissions de bous tant de Deltebre com de La Cava com a la penya taurina, que els ve feina.
El Sr. Aspa d’Esquerra indica que com per a Esquerra els bous també són un acte solemne perquè és on s’ajunta més gent del poble i per tant és un acte potent, de convivència, de societat, de fer poble i estan d’acord en aprovar aquesta proposta.
Finalitzades de les intervencions, el Sr. President sotmet a votació l’esmentada proposta quedant aprovada per unanimitat i per tant resta expedit el tràmit adient sent facultat el Sr. Alcalde per a dur-ho a terme i per portar a efecte el que calgui per a l’execució d’aquest acord.
10È.- MOCIÓ EN DEFENSA DE L’ESPORT AMATEUR CATALÀ
Enunciat el contingut d’aquest punt de l’ordre del dia, i vist que el mateix va ser informat favorablement per majoria absoluta a la Comissió Informativa de Joventut, Dona, Esports, Fires i Festes de data 23 de juliol de 2013, el Sr. Secretari acctal. dóna lectura en la seva part bastant a la proposta següent:
“Els qui subscriuen, grups municipals del PSC-PM, ERC-AM i CiU, en ús de les facultats que la legislació vigent els concedeix, al ple de la Corporació eleven la següent INFORMACIÓ:
Davant les actuacions inspectores de la Inspecció de Treball i Seguretat Social de l’Estat a les entitats esportives catalanes, actuacions que van adreçades no només a l’esport professional sinó que s’estenen a l’esport de base i amateur, posant en risc la seva continuïtat, volem manifestar el següent:
El sistema esportiu català es sustenta en gran part en l’esport de base, infants i joves que realitzen activitats esportives en horari no lectiu. Aquestes activitats contribueixen a la seva formació personal i cívica, a l’educació en valors, a l’adquisició d’hàbits saludables, a la integració i a la cohesió social. Resulta doncs, imprescindible conservar-lo i impulsar-lo.
El paper dels entrenadors i monitors dels equips no professionals és transcendental per a la supervivència de l’esport no professional, en la mesura que la seva dedicació és en gran part altruista i desinteressada. A canvi de la seva dedicació i compromís més enllà del que són estrictament les hores d’entrenament, reben dels clubs una compensació econòmica que els hi permet també cobrir les despeses que els hi ocasiona.
En l’àmbit esportiu i, concretament, en l’esport amateur, la relació entre les entitats esportives i moltes de les persones que hi presten els seus serveis es veu com una relació de voluntariat donat que realitzen la seva tasca moguts més per la motivació, la passió i el compromís que no pas per l’obtenció d’un benefici econòmic personal. Sense aquestes persones, moltes entitats serien inviables.
De les actuacions de la Inspecció de Treball i Seguretat Social estan derivant actes de liquidació i d’infraccions per uns imports que per la majoria d’aquestes entitats esportives són del tot inassumibles, per la qual cosa es veuran obligades a desaparèixer, causant un dany de dimensions extraordinàries en el nostre sistema esportiu i, concretament, en l’esport de base i en els nostres joves.
Per això, elevem al ple de l’Ajuntament de Deltebre que acordi emplaçar els grups polítics del Parlament de Catalunya a:
1. Sol·licitar al Govern espanyol ampliar la moratòria en les actuacions inspectores a les entitats esportives sense ànim de lucre en l’àmbit de l’esport no professional.
2. Instar a la Inspecció de Treball i Seguretat Social que apliqui una interpretació àmplia de la legislació vigent en matèria de seguretat social
3. Instar al Congrés de Diputats a adoptar els canvis legislatius necessaris a fi d’establir per aquest col·lectiu un règim especial de la Seguretat Social que contempli la seva singularitat, i que porti a una reducció del percentatge de cotització de l’esport amateur
4. Trametre els presents acords al diferents grups polítics que conformen el Parlament de Catalunya.
La Corporació, no obstant això, acordarà el que estimi pertinent. Lluís Soler i Panisello, Portaveu de CiU. Joan Alginet Aliau, Portaveu del PSC-PM. Gervasi Aspa Casanova, Portaveu d’ERC-AM. Deltebre, 15 de juliol de 2013”.
Finalitzada la lectura, pren la paraula el Sr. Castells del PPC i diu que aquesta moció la votaran a favor, tot i que no l’han subscrit, però entenen que l’esperit de la moció és bo. Tots són coneixedors de la importància que té l’esport amateur en la divulgació de l’esport i de fet en los fills nostres que estan realitzant esports a les instal.lacions amb els seus tutors, entrenadors i les persones que porten aquests clubs que prou és la feina que fan i moltíssim d’ells desinteressadament. Manifesta també el caire polític que s’ha fet d’aquesta moció des de l’any 2009 a Catalunya només han hagut 12 inspeccions a les entitats i als clubs, van arrancar en clubs de futbol i desprès en waterpolo, que són els que han tingut problemes. La gran majoria d’aquestes han estat denúncies dels mateixos treballadors sobre les entitats, treballadors que han estat treballant i que no s’han vist correspostos pel seu esforç i han denunciat les seves coses, això és bo que s’aclareixi perquè de fet be per aquestes 12 denúncies fet, han hagut varies reunions amb el Secretari General d’Esports, Ivan Tibau, per intentar solucionar aquesta problemàtica, s’està treballant en la legislació per a veure si ha d’haver gent que ha de contribuir a la seguretat social o no i hi ha varis paràmetres, que això és bo que tots hi treballem en aquest sentit, que és valorar, modificar la llei actual i intentar saber si ha de ser a partir del salari mínim interprofessional que cobri qualsevol o no, si es cobra més del salari mínim interprofessional se pot entendre que qualsevol activitat se pugui cotitzar a la seguretat social, sempre en un regim especial i totes aquelles atribucions que és la gran majoria que són aportacions per despesa no tindre que contribuir en res a la seguretat social perquè són despesa, i en aquesta línia s’està treballant. Per això votarà a favor, perquè d’això no s’ha de fer política sinó que s’ha d’intentar solucionar el problema, i dóna suport el Partit Popular. Des de la Generalitat de Catalunya s’està fent i donant propostes per solucionar-ho.
Intervé el Sr. Soler de CiU i diu que en primer lloc agraeix que el grup d’Esquerra i el Socialista hagin subscrit aquesta moció en defensa de l’esport amateur català que presentaven CiU. A Catalunya hi ha 16.000 clubs esportius a hores d’ara, registrats i molts d’aquests funcionen per l’altruisme i la bona voluntat de moltíssima gent, que ho fa en hores lliures i en hores que poden, cobrant mínimes percepcions o pràcticament no res. Per tant, davant la intromissió i noves directives de la inspecció de la seguretat social, que depenen del Ministeri, per tal de salvaguardar els interessos legals però no els voluntaris del que tocaria per donar cobertura a aquest altruisme i a aquesta bona voluntat de la gent que col.labora en los diferents clubs esportius i des de CiU, tant a nivell de Congrés dels Diputats com del Senat, s’han fet diferents interpelacions i propostes al Govern Espanyol per tal de poder crear una moratòria i intentar regular aquest greuge que pateixen molts clubs esportius per poder dur a terme la seva activitat. Per això es presenta aquesta moció i dóna un missatge a tots els clubs esportius que hagin pogut tenir aquesta inspecció que no havia estat fins aquest moment, i que s’espera reconduir la situació cap a poder tenir una certa tranquil.litat i no tenir el greuge d’estar en aquest patiment del que passarà.
Pren la paraula el Sr. Alginet del PSC, començant dient que aquesta és una moció política com totes les que es fan aquí a l’ajuntament, perquè en realitat aquí els ciutadans i ciutadanes ens han escollit per a treballar pel poble, representem uns partits i venen aquí a fer política entre d’altres coses, per tant no li traguessim el concepte de polític com un concepte negatiu, sinó que al contrari, perquè avui mateix és un ple que se li treu suc i estem debatent qüestions molt interessants.
Està totalment d’acord amb aquesta proposta que considera que és completament lògica i raonable com aquí s’ha dit. Només cal mirar a nivell municipal el teixit associatiu esportiu que tenim no només en futbol sinó que en altres esports i la vinculació de moltes famílies i xiquets i xiquetes i persones que treballem des de la base de l’esport amateur, només cal que ens desplacem en dissabtes i diumenges als camps de futbol de Jesús i Maria i de La Cava, als pavellons, al centre cívic que es pot veure l’activitat esportiva que tenim al municipi, i creu que això ni més ni menys és voler posar pals a les rodes a un model que funciona, que tal com a dit Lluís se basa en l’altruisme i això és important. Tots els jugadors i jugadores paguen una fitxa, paguen una mútua i per tant estan coberts per si prenen mal o passa alguna cosa.
El Sr. Castells ha fet unes aportacions que li semblen interessants per a poder-ho parlar i arreglar. No sap si la intenció del govern espanyol és l’afany recaptatori, perquè sinó no li veu la lògica. Pot ser hi ha moltes altres coses per poder “ficar la lupa” i aprofundir i fer inspeccions de treball i seguretat social a determinades empreses i sectors que s’ho salten a “la torera”. En aquest sentit no té res més a afegir i dona el seu suport al teixit associatiu de l’esport, sobretot al local que fan una gran feina i a partir d’aquí espera que aquesta moratòria s’apliqui i es faci una reforma però atenent a raons i criteris objectius que no dificultin la bona feina que s’està fent des de l’esport amateur.
Intervé el Sr. Aspa d’Esquerra, i diu que creu que les inspeccions que deia el Sr. Tomàs de cara a l’esport professional que és qui manega els diners, estaria molt be, però aquí estant tocant l’esport amateur, de lo que són totes les entitats, associacions esportives que realment l’únic que treballen en horari no lectiu, que treballen més que res per contribuir a formar a les persones, per donar hàbits saludables, educant valors, per tot lo que sigui integració i cohesió social que és lo que porta en sí mateix aquesta feina que fan aquests clubs. Per tant intentar tocar això, significa que molts d’aquests entrenadors, monitors, hauran de no poder exercir aquestes activitats o hauran de tenir de pagar algun tipus de quota, cosa que encara farà més inviable l’esport amateur. Com ara el Jesús i Maria, malgrat haver pujat a primera catalana, no cobra drets de televisió ni drets dels patrocinadors, ni tenim aquests diners, ja que és una cosa que va encaminada, que moltes vegades se fa la llei i d’acord que es faci, per unes denúncies però el que passa és que es vol substituir la passió i el compromís de ser d’un club o de fer alguna activitat, per un aspecte més formal i això de vegades si no es fa en aquest tipus de passió no surt. Per tant, lo suport a la Generalitat i a que l’Ivan Tibau i l’equip d’ell sigui capaç de tirar endavant les negociacions i que acabi el moment en que això es pugui dirimir de la millor manera possible.
Es passa la paraula al regidor d’esports Sr. Jordi Torres, per informar de com estan les coses, s’ha fet una comissió de treball entre la UFEC i el Consell Català de l’Esport, per intentar negociar en Treball i a dia d’avui podem dir que hi ha una moratòria fins al 31 de desembre. A part d’això també diu que l’ajuntament ha cridat a totes les entitats esportives es va fer una reunió prèvia i saben com està el tema.
Finalitzades de les intervencions, el Sr. President sotmet a votació l’esmentada proposta quedant aprovada per unanimitat i per tant resta expedit el tràmit adient sent facultat el Sr. Alcalde per a dur-ho a terme i per portar a efecte el que calgui per a l’execució d’aquest acord.
11È.- MOCIÓ EN CONTRA DEL NOU PLA HIDROLÒGIC DE L’EBRE
Enunciat el contingut d’aquest punt de l’ordre del dia, el Sr. Secretari acctal. dóna lectura en la seva part bastant a la proposta següent:
“Els qui subscriuen, grups municipals del PSC-PM, ERC-AM i CiU, en ús de les facultats que la legislació vigent els concedeix, al ple de la Corporació eleven la següent INFORMACIÓ:
Atès que el passat 4 de juliol de 2013 el Consell Català de l’Aigua de la Conca de l’Ebre va aprovar, amb els vots en contra dels representants de Catalunya i de la Plataforma en Defensa de l’Ebre, l’esborrany del nou projecte del Pla Hidrològic de l’Ebre, pas previ al seu enviament al Govern de l’Estat per a la seva aprovació definitiva via Reial Decret;
Atès que aquest Pla no recull les al·legacions presentades per part del Govern de la Generalitat de Catalunya, incompleix amb la recomanació de cabal mínim elaborada per la Comissió de Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre, incompleix també amb la Directiva Marc del Parlament Europeu i suposa una ampliació de les concessions de regadius que va en detriment d’un cabal ambiental òptim en el tram final del riu Ebre que asseguri la preservació del Delta, agreujant així la salinització del riu i en detriment de la regressió històrica que pateix el Delta per la falta d’aportació de sediments;
Ates que el debat sobre l’establiment d’un règim de cabals, en el marc del nou Pla Hidrològic de Conca, es produeix poques setmanes després de què la UNESCO hagi declarat les Terres de l’Ebre nova reserva de la Bioesfera, i que el nou Pla de Conca xoca frontalment amb els criteris de sostenibilitat que aquesta marca projecta i distingeix les nostres terres;
Atès que, després que el Comitè d’Autoritats Competents de la Conca de l’Ebre també hagi donat la seva conformitat al documents, el Govern d’Espanya està en disposició de poder aprovar de manera definitiva el Pla Hidrològic de l’Ebre;
Per tot l’esmentat anteriorment, els grups municipals d’ERC-AM, CIU i PSC-PM proposen al Ple l’adopció dels següents acords següents:
ACORDS
1r.- Manifestar al Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient el rebuig de l’Ajuntament de Deltebre al nou Pla de Conca de l’Ebre aprovat el passat 4 de juliol.
2n.- Lamentar la falta de voluntat per part de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre d’escoltar, considerar i negociar la proposta de la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre.
3r.- Donar suport i instar al Govern de Catalunya a que recorri aquest Pla al Parlament Europeu amb totes les eines jurídiques al seu abast.
4t.-Oferir a la Plataforma en Defensa de l’Ebre la col·laboració d’aquest consistori per donar suport a les accions per enfortir la mobilització ciutadana d’oposició a aquest Pla.
5è.- Comunicar a la Comunitat General de Regants del Canal de l’Esquerra de l’Ebre el rebuig de l’Ajuntament de Deltebre al nou Pla Hidrològic de l’Ebre.
6è.- Traslladar aquests acords als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, de les Corts Espanyoles, al Govern de la Generalitat i al Govern de l’Estat. També a l’Associació Catalana de Municipis, a la Federació Catalana de Municipis, a la Federación Española de Municipios y Provincias i a la Plataforma en Defensa de l’Ebre.
La Corporació, no obstant això, acordarà el que estimi pertinent. Lluís Soler i Panisello, Portaveu de CiU. Joan Alginet Aliau, Portaveu del PSC-PM. Gervasi Aspa Casanova, Portaveu d’ERC-AM. Deltebre, 26 de juliol de 2013”.
Finalitzada la lectura, pren la paraula el Sr. Castells del PPC i pregunta si els que subscriuen la proposta volen fer alguna exposició, abans d’intervenir perquè dóna la sensació de que les mocions les presenteu i entre vatros dieu de si l’ha fet un o l’altre, i pareix que sigui per a fer política. Per tant si hi ha alguna cosa més de fonament que vulguin fer abans d’entrar a debat.
El Sr. Alcalde, diu que tal com ha fet l’exposició el secretari de la moció està prou ben explicat, per tant el Sr. Castells pot fer la seva intervenció.
Reprèn la paraula el Sr. Castells i diu que el seu grup no forma part de la moció, però tal i com va manifestar a la comissió informativa de que a part de les mocions que es puguin presentar, tots els temes són importants, però li va demanar una especial dedicació al tema de l’aigua i li va dir al regidor Sr. Alginet, que s’hauria de fer una comissió per parlar amb la màxima documentació possible del tema dels cabals, del Delta i totes les coses que es defensin perquè tot i ser del PP i pugui tenir l’etiqueta que sigui, pugui defensar el tema del riu i de l’aigua com el primer. No vol que ningú es cregui que ho pugui defensar més que ell mateix. Ho diu així perquè en porta dies parlant i té bastant informació i coneixement i també uns criteris bastant coherents i de sentit comú.
Quan vostès fan, -adreçant-se a l’equip de govern-, l’exposició de motius diuen que aquesta comissió del Consejo del Agua no escolta a la Comissió de les Terres de l’Ebre i també diuen que s’incompleix amb la directiva marc de l’aigua. Quan també es diu que lamenten la falta de voluntat de la confederació en considerar, negociar i parlar, la pregunta que fa ell és si han vist la resposta a la proposta?. Més ben dit, si es recorda el 22 de maig de 2012 a aquest plenari es va fer un manifest institucional, lo van aprovar-ho tots menys el PP que es va abstenir, que es va enviar a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre i ens servia com al.legacions. La resposta a aquell manifest que va fer institucionalment l’ajuntament de Deltebre, pregunta si l’han vist i si saben la resposta que els ha donat. No ho saben.
Ell la té aquí, són deu fulles, la resposta a totes les problemàtiques que l’Ajuntament de Deltebre, juntament amb nou ajuntaments més van manifestar. Es veu que l’equip de govern no la sap la resposta, perquè si hagués estat així, aquesta moció hagués estat encaminada amb uns altres criteris, en defensar lo que es va proposar el dia 22 de maig de 2012.
Demana que no el vegin com a Partit Popular, i dit això els invita a analitzar la resposta que es va dir en aquell manifest, el perquè de les propostes que es van fer i tot el que es creu encertada o equivocadament de tots els plantejaments.
Creu que a part d’entrar en aquesta moció amb el rebuig de la manera que es planteja, que també seria bo que a les comissions se’n parlés més profundament, són els criteris i els plantejaments que es veu i que es considera el nostre riu i el nostre Delta i les problemàtiques que hi ha.
Fa aquest tipus de menció perquè una de les preguntes que ens hauríem de fer tots és que natros estem d’acord en tenir embassaments al riu, perquè si no es posa una base als plantejaments de com tenim el riu regulat i que és lo que volem, difícilment no puguem entendre moltes coses. Suposa que tots hi estan d’acord en tenir embassaments, ha de ser un riu regulat. Perquè si s’analitza totes les dades, es veu que quan no estava regulat, havien èpoques d’estiatge que el riu estava sec i que no es podia regar lo Delta, havien èpoques amb els canals fets que no havia aigua perquè no estava regulat, per tant la pregunta és de que estem tots conscients que hem de tenir embassaments? Primer de res per a tenir aquest caudal que porten los dos canals, 25 m3/segon un i 27 m3/segon l’altre, que si això es multiplica pels segons, pels dies, per les hores és una aportació de 1.600 hm3 a l’any de caudal al Delta.
L’altre dia va manifestar, de gent més interessada, no d’aquí sinó que de la N-340 a munt, que no li pareix be que diguin que lo Delta morirà, no lo Delta no morirà mai, sempre i quan els dos canals portin l’aigua que porten, l’altra cosa és que el Delta té uns problemes i que es tenen de solucionar, però si agafen la idea i el plantejament de que lo riu necessita uns punts d’embassaments, a partir d’aquí s’aniran solucionant els problemes. Som conscients de que des de l’any 60 es van fer els embassaments que creiem que els necessitem, lo riu ha d’estar regulat, la conca de l’Ebre té una capacitat mitja anual de 18.000 hm3, que té de ser guardada per als usuaris, per als pobles, per al consum humà, per a l’agricultura i per a cabals mediambientals. Quan es fa la proposta de la Comissió de Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre de 7.000, 9.000 o 12.000, han de saber que lo qui regula l’últim tram del riu és lo pantà de Mequinensa i aquest no té la suficient capacitat per a regular aquests cabals, d’aquí que algunes persones fa anys diem que el riu necessitava més embassaments i és dia també que no podia ser perquè els sediments són els que aguanten els sediments, d’acord, però per a fer tot el que es vol desprès se necessita emmagatzemar aigua, embassaments, això és lo que considera ell. Si es miren les estadístiques, abans dels embassaments al Delta baixaven entre 400.000 i 2.000.000 de Tones de sediments, les polítiques mediambientals de tots els governs són regenerar boscos i fer actuacions mediambientals, i al fer aquests plantejaments que ell accepta, el que passa és que quan hi ha grans pluges, l’erosió és mínima i hi ha menys “arrastre” de sediments cap als rius, però el problema el seguim tenint en los embassaments que allí se fan les retencions. Quan se van fer els embassaments van baixar les tones de sediments entre 400.000 i 200.000 Tn. al Delta, i ara en l’actualitat baixen al voltant d’una mitja de 1.600 Tn, pràcticament no baixen sediments, d’aquí que diem que tot i que volem quanta més aigua baixi pel riu millor, lo problema del Delta amb més aigua no se soluciona i l’aigua només és el mig de transport dels sediments que ja no ens baixen.
Per tant, creu que la qüestió és analitzar si embassaments, problema que ens provoquen, poden entrar a debatre gestió d’aquests sediments i fer-los baixar cap avall, etc. Tots saben de que parla, i de sediments no en baixaran cap avall i gestió als embassaments no se’n farà, se fan petites proves. No hi ha cap lloc al món que es facin els sediments en grans quantitats com aquí s’està parlant baixant riu avall. Per tant, quan es diu el problema de la regressió i subsidència i la cunya salina baix els problemes de l’any 60 de fer els embassaments i tenint el convenciment de que són necessaris, aquí és on ens hauríem de manifestar si volem embassaments o no. Tenint en compte que Mequinensa és lo que regula l’últim tram del riu i no té capacitat perquè hauria de ser molt més gran, o fer-ne més. Ell proposa fer-ne més, no tenim capacitat de regulació de l’últim tram del riu per a que ens puguin vindre aquests cabals mediambientals, dit això, que ens serveis bastant per a posar la base per a que és el que es vol i on s’ha d’anar.
La prova està que a molts de llocs s’actua, cunya salina al delta del Po i polítiques no de retrocedir a la costa i anar 500 m. dins als camps d’arròs sinó que polítiques no dures però d’actuació sobre aquestes agressions que tenen segons quines parts del tram marítim, de Deltebre, sobretot, Riumar, La Marquesa, El Niño Perdido, etc. inclús més que la part dreta.
Ell creu amb aquest plantejament i sempre ha estat així, per això vol aquestes reunions de treball per a que el convencin del contrari, si va equivocat. Està convençut dels pantanos, dels sediments que estan allí, que l’aigua és un mig de transport, però com no baixen sediments no li soluciona el problema i està convençut de que fan falta inversions, creure-nos-ho natros i plantejar-ho. Perquè si es plantegent m3 d’aigua pel riu, si no ens baixen sediments i no hi ha aquestes gestions, pregunta que solventen.
Creu que hi ha una manca de creure-nos-ho natros de que hi ha altres maneres de solucionar aquests problemes que de tants d’anys es pateix.
L’any 2000 la Comissió Europea aprova la directiva marc de l’aigua i li dona un compliment de terminis per a fer acords i actuacions sobre l’aigua a nivell de tota Europa. Al 2009 haurien d’haver estat tots els plans hidrològics de conca de tota Espanya aprovats, i aquest document no es van atrevir a posar-lo damunt la taula. Es va tenir el període d’al.legacions de sis mesos que l’ajuntament de Deltebre va fer un manifest institucional, i han hagut unes respostes, un Consejo del Agua, que vulguem o no ho ha aprovat en uns condicionants i arguments, és bo llegir-nos tot el que ens contesten.
Si es fa una mica d’història, resulta que a l’any 96 se proposa hidrològic de conca, lo que encara tenim en vigor, on hi ha una sèrie de condicionants i unes reserves d’aigua igual que ara, on se signa el “pacto del agua” a l’Aragó, 6.550 hm3 de reserva d’aigua per a regadius. Més d’una vegada ha manifestat que la gent del Delta va anar a fer costat a la gent de l’Aragó, quan són els primers enemics que tenim en temes d’aigua i en aquells moments després d’aprovar tot això, diuen que el cabal ecològic de l’últim tram del riu havia de ser 100 m3/segon, passen 21 anys, se proposen mesos de 80, mesos de 90, 91, 95, mesos de 150 en un cabal ecològic a l’últim tram del riu en una mitja de 106,90 m3/segon que això són 3000 hm3 a l’any.
Després d’aquests anys que s’han fet les reserves d’aigua, que s’han fet les aportacions que cadascú ha aportat i resulta que s’aprova un cabal ecològic en 216 hm3 més a l’any, que això vol dir que abans teníem una reserva per al cabal mediambiental de 3.154 hm3 a l’any i ara tenim una reserva de 3.370 hm3 a l’any, o sigui queda un cabal mediambiental de 200 hm3 a l’any més a l’últim tram del riu.
A més a més tenim que no teníem que els dos canals se consideren cabals mediambientals amb la qual cosa estarà sempre garantit en cabal mediambiental del Delta. Tots sabem com està format el Delta, com funciona, els desaigües, etc.
Creu que la proposta que es fa després d’haver analitzat les aportacions que fan els ajuntaments, les 1.619 al.legacions que es van fer per ajuntaments, entitats i particulars, dóna un resultat, se fa una votació, surt com surt, hi ha uns estudis que es pot estar més d’acord o en desacord, però la realitat és de que tenim més hm3 a l’any a l’últim tram del riu i que som conscients que tenim uns problemes que només en l’aigua no se solucionen.
També proposaria, si ho troben convenient, que dins d’aquesta proposta també posessin de que igual com l’Aragó té una reserva d’aigua de 6.550 hm3 per a fer els regadius a l’Aragó, proposin també que dins d’aquestes negociacions s’agreguin que d’aquesta reserva que té concedida Catalunya a les conques internes que ens cedeixin a natros una mica dels 445 hm3 i que tinguem aquí al Delta cabal de futur.
Demana una vegada al regidor que se parli de les coses com són, que deixem estar les sigles polítiques i pensem en lo que convé aquí.
Per tant el seu vot serà en contra d’aquesta proposta.
Pren la paraula el Sr. Alcalde i li dóna les gràcies per la exposició que ha fet al Sr. Castells, creu que ha parlat de moltes coses ja que és una persona sabedora de tots els temes de l’aigua, així li consta, però en definitiva del que ens ha explicat a de que va la moció no té res a veure, ja que a la moció hi ha quatre punts molt específics que es demana i tampoc s’ha manifestat, pel que entén ell i votant en contra de la moció, vol dir que està d’acord amb el pla de conca que es va aprovar el passat dia 4 de juliol. Creu que es basava en aquests quatre punts i en diverses ocasions sí que ho ha dit el Sr. Castells de fer una comissió de seguiment aquí i inclús al Consell Comarcal, però no arriba aquest dia.
Es passa la paraula al Sr. Soler de CiU, i diu que es presenta una moció a gust de presentar-la consensuada amb el PSC i ERC, no l’ha presentat ningú primer que ningú, és a dir en aquest cas s’han presentat dos i s’han retirat, per tant, s’ha fet tot junts.
Lo comitè d’autoritats va votar la proposta del pla hidrològic de la conca de l’Ebre, en aquest cas els representants del govern de la Generalitat i de la Plataforma en defensa de l’Ebre van votar en contra, natros en aquesta línia i d’acord amb les indicacions que vam subscriure tots per la comissió de sostenibilitat de les Terres de l’Ebre continuem en aquesta línia a nivell de l’ajuntament de Deltebre i en la qual ens congratulem que es pugui anar així. Ahir mateix el Ministre Cañete va presidir el Consejo Nacional del Agua, al qual va tornar a passar lo pla de conca com un altre punt del procediment, amb 66 vots a favor, 8 abstencions i 4 vots en contra, en aquest cas els vots en contra no van ser de la plataforma en defensa de l’Ebre perquè no és membre del Consejo Nacional del Agua, però sí de la Generalitat de Catalunya, per tant Sr. Castells alguna cosa no devien tenir molt clara quan vota en contra i a més a més el Conseller Santi Vila declara que presentarà batalla jurídica per un pla de conca que garanteixi un cabal mínim al tram final del riu i del qual jo no tinc cap coneixement de quin ha de ser el cabal mínim, per això se’n fia de la comissió per a la sostenibilitat de les Terres de l’Ebre. Per tant s’espera que al final el cabal mínim al pla de conca serà lo que el govern espanyol voldrà però espera que sigui un cabal fix o mínim fixat i que no sigui lo restant de les concessions del riu amunt, que és lo que ens planteja el govern espanyol.
No pot fer manifestacions tècniques perquè no té coneixement de causa en aquestes qüestions, com ara el Sr. Castells d’aquesta matèria, però si que se’n fia de la comissió de sostenibilitat i dels dictàmens que té el govern de la Generalitat, per a poder dir avui una vegada més que subscribim una moció en defensa d’un cabal mínim al tram final del riu Ebre.
Pren la paraula el Sr. Alginet del PSC, i d’entrada diu que no té els coneixements tècnics ni les aportacions que ha fet el Sr. Castells perquè entén que tampoc no correspon aquí, en tot cas l’ha emplaçat a fer una comissió a parlar de tot això, i per tant encantats de que se pugui parlar de tot això i discutir-ho.
Aquest debat no és nou, no ens ha agafat per sorpresa sinó que és procés de fa molts anys en que tornem a tenir davant natros una batalla que s’haurà de lliurar com a territori, davant d’un pla de conca, de fet el que es va aprovar ahir és del 2009 al 2015, o sigui pràcticament s’haurà de posar a treballar el govern en lo nou pla 2015 a 2021, però en tot cas entén al Sr. Castells en la seva justificació i no s’ho ha d’emprendre com una qüestió personal, sinó que és un debat profitós i en aquest sentit el Sr. Castells sap més qüestions tècniques que jo.
En tot aquest debat del passat i de l’actual Pla Hidrològic Nacional quan es veu que la majoria de la societat civil, partits polítics, sindicats, organitzacions, estava al carrer mostrant una oposició, escoltant a vostè Sr. Castells, pareix que el seu partit siguin els que disposen de la veritat absoluta i possiblement els altres estiguem equivocats. Quan veig que de deu persones, una pensa una cosa i la resta pensa una altra, possiblement sigui aquesta persona la que estigui equivocada i no els demés, i amb això no diu que el Sr. Castells ho estigui, el temps donarà la raó. El Sr. Castells també ha afirmat que si que és cert que els interessos no són coincidents en tota la gent que comparteix un riu, però tampoc som coincidents en cap cas en que el ministre Sr. Cañete, que ja es conegut per aquestes terres, per la seva manera d’actuar i de fer, per tant confiança en Cañete cap ni una, confiança en la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre tampoc perquè en realitat és un apèndix més del Ministeri i del que diu lo govern central. A diferència d’aquella batalla passada tenim un vot a favor que és que el govern de la Generalitat ara està al costat d’aquesta reivindicació, fa uns anys enrere malauradament no va poder ser així, i alaba especialment la feina que està fent el conseller Santi Vila, perquè està fent el que li correspon fer a un conseller de territori i sostenibilitat de la Generalitat.
En aquest sentit creu que és molt difícil trobar l’equilibri entre els interessos dels regants i els interessos de la gent del Delta, clarament s’han de defensar els interessos nostres los del Delta, garantint, pels problemes que tenim que són una realitat de subsidència, de regressió, però dels vots a favor que van votar al pla de conca, entre ells hi ha la comunitat de regants de l’esquerra, pareix que vulguin revocar aquest vot, cosa que celebra, i que el Sr. Lluís Pegueroles va votar a esquenes de la Junta hagi deixat aquest òrgan, de fet de persones de Tortosa que vulguin donar lliçons i vulguin ser representants del territori ja n’han tingut prou i per tant, celebra que aquest senyor se n’hagi anat cap a casa. A partir d’aquí, mostrar-nos decidits a emprendre aquesta batalla, no és anar en contra de cap partit ni de cap govern sinó que és anar a favor de la nostra terra i del nostre Delta, i possiblement en l’alcalde de Lleida no coincidirà encara que sigui del mateix partit, però perquè ell defensa que Lleida pugui regar i és legítim, i natros hem de defensar que el Delta pugui continuar viu i sent lo que és.
En aquest sentit tenim la batalla perduda perquè natros defensem els interessos de protecció del Delta i la majoria de persones que tenen vot a aquest organisme defensen poder regar. El govern socialista no va fer el que tocava fer perquè en aquest període hagués pogut aprovar un pla de conca, però, se va trobar en una sèrie de dificultats i abans d’aprovar un pla de conca com el que s’ha aprovat ara, no va ser possible, tot i així no està justificant que no l’aprovessin, era la seva obligació i no ho van fer.
El nostre posicionament a favor d’aquesta moció, pareix que s’haurà de tornar a sortir al carrer defensant el Delta i allí ens trobaran una vegada més com tantes vegades hem estat al costat de la gent de les Terres de l’Ebre.
Intervé el Sr. Aspa d’Esquerra, i diu que és un tema molt feixug de sempre, dóna compte d’una cosa, de que la política és una cosa que fem política, és l’única manera que tenim les persones normals que no tenim tancs, fusells, ni el bastó a la mà per poder fer canviar les coses, per tant s’ha de revaloritzar la política que té tot el valor social i democràtic que pot tenir una feina com aquesta, tot aquell que posi en qüestió això de la política té un problema, en segon lloc hi ha un fals debat, aquí el Sr. Castells s’ho ha posat fàcil, nomenant cunya salina, salinització, regressió, subsidència, això és un fals debat, això no és lo pla hidrològic, això és l’estat, la gent de Deltebre té més necessitat que ningú de ser independents, perquè l’estat, de l’any 63 per aquí durant 50 anys no ha fet absolutament res per salvar aquest Delta, així de clar, i quan es parla de bosquets i passejos s’ha de jugar al joc on te deixin jugar que són passejos fluvialets que queda bonic, però el tema real és que no hi ha cap estat espanyol, ni PSOE, ni PP ni “Paquito el xocolatero” abans que hagi fet res pel Delta, això sí, controlar les comunitats de regants amb els cacics de torn que ells volien, per tant si a l’any 60 s’anava a la Marquesa i es veien 200 m cap allà a la mar, i avui anem i ens posem a plorar, però això és cosa de l’estat espanyol, ni la Generalitat, ni l’ajuntament, això és de l’estat que no inverteix perquè no vol, i això és un fals debat.
Els enemics també estan dins del nostre, el que està passant és una privatització en comunitats de regants de l’aigua, uns bancs d’aigua, que el Sr. Cañete ja va dir fa dos setmanes al col.legi d’enginyers a Madrid “evidentemente habrà trasvases”. També s’ha de dir que això ho fan ara perquè perden 160 milions cada any, perquè tal i com ha dit Joan abans, els socialistes no van fer aquest pla hidrològic aprovat el 2011, fet pel PSOE. No ens representa ningú.
En segon lloc, venen eleccions europees, i Cañete va de número 1, segurament, també s’acaba el termini al novembre per a les subvencions dels regadius, també s’ha de dir, a Europa, políticament toca això. Però això és política de la dolenta.
En la directiva marc es diu que la determinació dels cabals ecològics no es farà en funció de les reserves d’aigua establertes per altres usos, perquè primer són els cabals ambientals, són previs als altres usos i són una restricció d’aquests i aquí és al revés.
Resulta que el principal problema derivat d’aquesta aprovació que no és lo seu endarreriment sinó el seu contingut que vulnera molt aquestes disposicions i que perjudica de forma clara i premeditada els interessos de Catalunya i en especial de les Terres de l’Ebre. Aquest fet té una importància estratègica si es té en compte que aquesta condició d’aquest pla pot ser un condicionant a l’hora de negociar un futur tractat internacional sobre aigües del riu Ebre. Això fa imprescindible que hagi una defensa dels cabals del Delta i de les Terres de l’Ebre, perquè només lo 80% ens ho deixen fora de Catalunya, és una cosa que al final si no ens poden ofegar per un lloc, ens ofegaran per set.
L’únic que es porta aquí és que aquest pla hidrològic no el volem.
Tant de bo el Sr. Castells tingués la força suficient per a que l’estat espanyol li fes cas, llavors el votaria.
Torna a dir que és competència de l’estat espanyol, però res de res.
Per al.lusions, demana la paraula el Sr. Castells. Aquest diu que Gervasi ha estat desafortunat en la seva intervenció, ja que el tema és del model de Delta i del model de poble que es vol. Que no digui que l’estat no inverteix i pregunta perquè li planteja segons quines persones fer filtres verds, perquè li plategen a l’estat retrocedir 500 metres de costa, perquè no se planteja una cunya salina en un pantano de cola, perquè no es proposa obra més dura davant de la Marquesa i ell ha participat d’aquestes propostes, adreçant-se al Sr. Aspa, per tant ens hauríem d’assentar i diem quin model, que no digui que l’estat no inverteix, ja que sí que inverteix i al proper ple li dirà quan ha invertit.
Torna a intervenir el Sr. Aspa i diu en vuit anys del PP no res s’ha invertit. El PP prepara dics dins la mar, esculls, perfecte, que es facin ja que no s’han fet. Arriben els altres, un altre model, salvarem la impossibilitat de que hagi una invasió al racó, amb això es pot salvar, endavant. Qualsevol cosa que sigui salvar lo Delta, lo que sigui, però mentrestant ens omplim la boca de mesures dures, de dics, de dragues, de poder que en tenen, i zero, per tant el PP és zero. L’únic que ha invertit aquí ha segut lo partit socialista i si al Sr. Castells no li agrada que hagués invertit el PP quan manava.
Lo Delta està com està, la regressió està com està i és competència de l’estat espanyol. Aspira poder governar lo més ràpid possible per a poder fer les obres que toca, perquè en un 0,02% del dèficit fiscal s’arregla lo Delta.
Finalitzades les intervencions, el Sr. President sotmet a votació l’esmentada proposta quedant aprovada per majoria absoluta amb quinze vots a favor de Gervasi Aspa Casanova (Esquerra-AM), Rogelio Tomàs Bonet (Esquerra-AM), Oscar Martín Bo (Esquerra-AM), Sònia Bertomeu Tomàs (Esquerra-AM), Jordi Pau Torres Fabra (Esquerra-AM), Salomé Bertomeu Mauri (Esquerra-AM), Susana Gómez Castellà (Esquerra-AM), José Emilio Bertomeu Rio (PSC-PM), Joan Alginet Aliau (PSC-PM), Sònia Bertomeu Franch (PSC-PM), Lluís Soler Panisello (CiU), Tere Culvi Porres (CiU), Salvador Bertomeu Bertomeu (CiU), Domingo Alcalà Sorribes i Carme Franch Rius (CiU) i un vot en contra de Tomàs Castells Fresquet (PPC) i per tant resta expedit el tràmit adient sent facultat el Sr. Alcalde per a dur-ho a terme i per portar a efecte el que calgui per a l’execució d’aquest acord.
PART DE CONTROL
12È.- DONAR COMPTE DE LES RESOLUCIONS DE L’ALCALDIA:
DE LA NÚM. 664/2013 FINS A LA NÚM. 998/2013.
Informo que aquest punt es refereix als decrets d’alcaldia que s’han produït des de l’última sessió ordinària del ple fins a la data de convocatòria d’aquest, concretament de la núm. 664/2013 a la 998/2013 que han estat a l’abast de tots els regidors dels quals els ha estat facilitada una relació numerada i extractada i de conformitat amb el previst a l’article 42.2.a) del ROF.
13È.- INFORMES D’ALCALDIA
L’alcalde passa la paraula al Sr. Joan Alginet per tal de que faci una exposició del conveni que es va signar amb la Mútua Arrossera de les coheteres.
El Sr. Alginet indica que el dia 16 de juliol se va signar un contracte de cessió d’ús a precari entre la Mutualitat Arrossera de València i l’Ajuntament de Deltebre, pel qual aquest òrgan que és el propietari de les cinc coheteres que actualment hi ha dins al nostre terme municipal, que ens cedeixen a precari la instal.lació d’aquestes coheteres, històricament n’hi havien vuit, ara n’hi ha cinc, pel qual l’ajuntament de Deltebre es posarà a treballar en una proposta vinculant les coheteres al turisme i la cultura, encara s’ha d’acabar de perfilar quin tipus d’ús se farà.
Agraeix al Sr. Agustí Castells, que ha estat alcalde de Deltebre i ara està actualment de vicepresident de la Mútua, i que ens ajudat molt en aquestes gestions i per tant ja són propietat a precari d’aquest ajuntament aquestes cinc coheteres.
14È.- PROPOSICIONS URGENTS
No hi van haver.
16è.- CONTROL DELS ÒRGANS DE LA CORPORACIÓ
- PRECS
- PREGUNTES
L’alcalde dóna la paraula al Sr. Castells del PPC, per ratificar-se en lo que va dir a la comissió de poder-se reunir per parlar de temes del que s’ha invertit per part de l’Estat.
L’altre tema és de que el tema econòmic baix el que s’ha aprovat avui de la possibilitat de demanar un crèdit a l’estat espanyol, aquest que no ens dona res, del 1.521.000 €, per a pagar aquelles factures que no s’han pagat, ficar en comptador a zero i que ara es torna a fer una altra fase, vist els compromisos que hem d’emprendre, la seva preocupació és parlar tranquil d’aquest tema i analitzar el futur de la situació econòmica del poble.
Vist que en aquest ple s’han portat propostes d’altres sentiments i idees que no foren l’aprovació de les festes que s’apropen i s’ha trencat aquesta bona sintonia que sempre havia al ple de juliol, però pareix que tingui de ser així encara que no ho comparteix.
Dóna les bones festes als regidors i als ciutadans del poble.
El Sr. Alcalde indica que aquí cadascú expressa la seva voluntat i la seva manera de pensar sobre les coses que com és normal no poden ser iguales. Ha donat la coincidència de que s’han presentat aquestes mocions avui però en cap moment era per a que es passin unes males festes.
Intervé ara el Sr. Soler de CiU, per dos coses. Una és en relació a varies peticions de comerços del municipi que ens ho reiteren, és quines accions es pretén dur a terme per tal d’erradicar la venda ambulant que de forma latent en les últimes setmanes se fa, que no és només discreta sinó que també en gramola, i per tant ja que es fa de manera pública i notòria s’haurien de prendre accions per a no encausar en greuges importants al comerç del poble.
El Sr. Alcalde indica que aquesta setmana va escoltar la venda, sí que és veritat, però al moment va trucar a la policia i se’ls va fer sortir del poble.
També intervé el regidor de governació dient que s’està actuant en aquest tema, per solucionar-ho.
Reprèn la paraula el Sr. Soler per desitjar bones festes en nom del seu grup municipal de CiU.
El Sr. Gervasi Aspa d’Esquerra també desitja bones festes a tothom.
També el Sr. Alcalde felicita a tothom per a que passen bones festes, als regidors i les seves famílies, als veïns del poble, diu a la gent que participi de les festes ja que l’ajuntament de Deltebre fa un gran esforç per organitzar-les i als joves que siguin prudents amb tots els actes.
No havent més assumptes per a tractar, el Sr. Alcalde aixeca la sessió, de la qual, com a secretari acctal. estenc aquesta acta
L’Alcalde, El secretari acctal.,
José Emilio Bertomeu Rio David Torres Fabra
................
................
In order to avoid copyright disputes, this page is only a partial summary.
To fulfill the demand for quickly locating and searching documents.
It is intelligent file search solution for home and business.